Aquest tertulià d'una cadena de
televisió filofeixista posat a fer de ministre de cultura (quina
contradicció) del govern espanyol diu que la culpa de
l'independentisme és l'escola en català.
No entraré a discutir aspectes massa
elevats pel coeficient d'aquesta persona com la multicausalitat. Per
posar-li fàcil només li explicaré que a mi em van educar en el
model d'escola que li agrada: de religiosos, en castellà, amb
mestres políticament neutres o molt a la dreta. Una escola on era
permès portar una xapa d'Alianza Popular però no del PSOE. Es clar
que aquelles xapes les portaven fills de membres del seu partit que
l'eren pel que havien sentit a casa més que per l'escola. Aquells
joves parlaven del govern d'una oligarquia preparada (ells
evidentment) i de la correcció de treure profit de càrrecs
polítics, doncs els pertanyis. Es clar que quan era un del PSOE el
que “treia profit”, parlaven de corrupció.
A l'assignatura d'història només hi
havia una: la de Castella. Catalunya, l'Aragó, les Illes, el País
Valencià o qualsevol altre regne o territori de la península
Ibèrica no va existir mai. Tampoc van existir excel·lents autors
literaris que havien estat amb els “altres” a la guerra civil
espanyola. I ja no parlem d'escriptors en català. Vaig arribar a
pensar que no en teníem. Vaja, que em van deixar deures de per vida
perquè encara no he tingut temps de recuperar tot el temari que es
van deixar, especialment en el referent a la literatura.
En aquest ambient vaig estudiar. I tot
i els intents d'adoctrinament en política i religió vaig acabar amb
l'etiqueta de “rojo separatista” i “ateu”. No és l'escola,
hi ha milers de raons per ser sobiranista. I aquest personatge n'ès
una. Aquest senyor, seguint el seu raonament, haurà de deixar de
jugar a padel doncs l'Aznar jugava i ja veiem quin personatge va
resultar.
