Reflexions sobre un grapat de noticies d'aquesta setmana

Els partits del autoanomenat “govern dels millors” continua amb la tàctica de jugar a dues bandes.

Per una, tenim CiU apostant pel pacte fiscal. Aquesta opció no deixa de ser una continuació de la submissió a l'estat Espanyol. Potser milloraria l'economia del País però no garanteix que deixin d'agredir tot el que estigui relacionat amb Catalunya, ni que un dia optin per anular l'estat de les autonomies per tornar a un Estat centralitzat i uniforme.

Per un altre costat, en Felip Puig declara a una entrevista a Regio 7 que “Després de 120 anys de compartir un projecte amb una Espanya més plurinacional, després de 30 anys del compromís amb la transició espanyola, després d'haver estat corresponsables de la reconstrucció democràtica, de la integració europea..., hem rebut una resposta hostil i molt contundent de negar-nos la possibilitat de compartir un projecte de reconeixement mutu. La disjuntiva és sobre la taula: no hi ha tercera via. Espanya no accepta el pacte amb Catalunya i ens exigeix la rendició i la claudicació. Per contra, creix el sentiment independentista. Aquesta jugada, per primer cop a la vida, estem en condicions de guanyar-la” En què quedem? Si no s'accepta el pacte i se'ns exigeix la rendició i claudicació, per què se'n planteja un, de pacte?

Mentre, tenim més mostres del tarannà dels veïns: la increïble prohibició de fer un homenatge a les víctimes del fraquisme i la ridícula i penosa notícia de fer entrar al cap dels blaugrana la “marcha de granaderos” (himne d'Espanya) a base de potència sonora (un altra vegada més: a la força) i evitar els xiulets Visca la llibertat de pensament i d'expressió.

Algú sap els objectius estratègics d'aquest govern? Reconec que em tenen totalment despistat. Podria ser que només utilitzessin les idees sobiranistes per pressionar l'estat Espanyol per aconseguir el seu pacte fiscal i deixar-nos a l'estacada. Però, també podria ser que el pacte fiscal hagués estat una simple proposta per atraure vots dels indecisos i unionistes sabent que Espanya mai no l'acceptarà.

Ja espero veure que passarà quan ens diguin que NO al pacte, que no és admissible per a Espanya, doncs deixarien d'ingressar molts calerons que els hi van molt bé i ben poc els suen.

PD. A quants decibels (dB) arribaran a Mestalla? Si algú va, que se'n porti taps. A més de no sentir el que no es vol sentir, reduirà l'exposició al só.