Bona feina

Sempre havia tingut un sentiment estrany per ser de Barcelona. Quan anava fora de l'àrea metropolitana, la gent, a part dels adjectius típics, semblava que no ens considerés del mateix país.

Aquella Barcelona on molts, de dins i fora, veien impossible fer una consulta per la independència, ha assolit una participació molt acceptable del 20% amb una demostració de civisme i de com es fan les coses ben fetes. Davant de la feina dels voluntaris es posicionava tota la premsa oficial com “El Periódico” (“Así no”) i “La Vanguardia”. Aquells que un dia van recolzar una consulta del batlle de Barcelona s'han vist superats per la feina d'amateurs demostrant, una vegada més a la història, que quan hi ha voluntat popular es poden superar a aquells que pretenen imposar-se. I així, Barcelona se situa amb totes les poblacions que han pogut fer la consulta i espero que hagi recuperat el respecte que li mancava, o li havien negat.

Un altre sentiment que tenia era el de ser un estrany en la qüestió nacional. Ser independentista estava malt vist i a més amb la sensació de ser quatre gats. Des de la primera consulta fins a les d'aquest diumenge i passant pel 10J, molts hem sortit de l'armari. Diem clarament que pensem, i ens hem adonat de que molts al nostre voltant pensaven el mateix, han canviat de posició o s'ho plantegen. Com a mínim se'ns respecta.

Pas a pas anem construint. I com és d'eficient el camí ho demostren les enrabiades d'alguns com en Duran a la televisió dels seus amos (sense respectar el dret al vot secret perquè “li dona la gana” i a qui se li està revoltant el que considera el seu feu particular) i l'Hereu (suposem que recordant la seva consulta a més de l'espanyolitat del seu partit).

Moltes gràcies a tots els que ho han fet possible. Quin sentiment em queda ara? El de mala llet! per no haver pogut votat... visc a Badalona.