Rumors

Consulta mèdica a primera hora del matí. Al mateix lloc on estic esperant arriben dones embarassades per fer-se una ecografia. Arriba una parella musulmana que no saluda ni res, només dona un paper davant la queixa de l'administratiu perquè no donen ni els bons dies (potser no parlen gaire cap dels idiomes). Tal com seuen, la dona que tenen al costat s'aparta i seu al meu costat. Tot seguit fa canviar de lloc a la seva mare i la filla dient que oloren malament.

Comencen la visita i criden primer a la dona musulmana. I ja hi som! La dona del meu costat comença a queixar-se dient que ha arribat després que ella i passa la primera. Que aquests “moros” arriben i manen i que hem de fer el que ells volen. Que si entra i fa pudor a la consulta no deixarà que la mirin. I per acabar-ho d'adobar la mare d'aquesta diu que al final no quedarà ningú dels d'aquí. Finalment s'anima a explicar-nos una història, volguem o no sentir-la, per a reforçar els seus arguments: quan la futura mare va tenir la primera filla, hi havia una “mora” (en les seves paraules) que no podia menjar perquè era ramadam i la van haver d'obligar. Tot ben alt perquè tothom la senti. Ja se sap, aquesta gent pensa que per dir-ho més alt i en to desafiant tenen més raó. Menys mal que em criden i marxo!

Aquestes dones no deuen saber que es crida a la gent per ordre de llista (ostres!!! i jo era el primer a la meva llista!!! maleit català!!!). No hi ha cap tracte de favor, simplement passa primer qui van posar primer a la llista (que el personal sanitari va anar a buscar a primera hora). I el més graciós és que una dona que deu portar vivint a la zona des dels anys 60, parlant amb un accent com si hagués arribat ahir mateix i sense ni idea de català, diu que al final no quedarà ningú dels d'aquí. Doncs té raó, dels d'aquí, dels catalans, possiblement no quedarem d'aquí a un temps (i no cal buscar els culpables en els últims nouvinguts). I més raó: al final hem de fer el que diuen els de fora però, potser no el que diuen els musulmans sinó els del país del costat. I que passa amb la seva història? Tot i sabent la resposta li pregunto a una companya de feina musulmana que compleix amb el ramadà i, amb cara de sorpresa em confirma que les dones embarassades poden menjar durant aquest període.

Quina ignorància! quina prepotència! i quina pena tot plegat!. Aquesta gent són els vots dels partits xenòfobs. Els colons se senten colonitzats, ves per on!!!

ECAT

Un altra vegada estem embolicats amb l'adhesiu CAT a les matrícules dels cotxes. Aquest tema no deixar de ser un pegat per distreure al personal. Quan hi ha un problema cal anar a l'arrel i en aquest cas és la dependència d'un estat que vol que tothom parli i pensi com ells i que estem al seu servei “de genolls i pagant”. L'E a les matrícules, que hem de portar per nassos, no deixa de ser una conseqüència. Res a fer si no s'actua sobre la causa.

D'acord que per a molta gent és un objectiu al seu abast i que pensen que pot representar una petita victòria però, personalment penso que establir aquest com a un objectiu tant important és un símptoma dolent: pensem que no podem aconseguir objectius més importants centrats en les causes, i ens dediquem a objectius secundaris (o terciaris, centrats en les conseqüències). Es com prendre només paracetamol quan tenim una infecció. Baixem la febre però no actuem sobre aquell que provoca la infecció.

Tant secundari és que el PP estàpensant a incloure el CAT a les matrícules d'aquí, això si, juntament amb l'E (que no falti!) i en Duran diu que la porta al seu cotxe (a l'E per suposat). I el que em temo és que això els porti a marcar territori: CAT, una “región dejpaña”. Si no, per què el PP s'ho ha repensat?

En relació a aquest tema i com deia al meu darrer comentari ja ha sortit algú del PP d'allà que no entén als del PP residents aquí, ni que sigui un intent d'uniformització amb la seva política de tolerància zero.

Aprenent lliçons.

Darrerament un partit polític nacionalista espanyol a Catalunya ha aprés una cosa nova.  En sentien parlar però, com a éssers superior que se sentien no havien fet cas: a les espanyes, ser català és un aspecte negatiu.  Els d'aquí volien anar amb els seus d'allà.  I ves per on s'han trobat la mateixa resposta que ens trobem els catalans habitualment per a diferents qüestions: NO!.  I és que per a un espanyol, sigui del partit que sigui, un català és un català independentment de les seves idees.  Però, què s'esperaven si ni els militants d'altres partits semblants com són els del PP no suporten ni el seus propis militant que viuen a Catalunya?  Benvinguts al món real!, Benvinguts a la ciutadania de segona!

Eleccions - Quina mandra!!!

20-N de nou eleccions. El que hauria de ser la festa de la democràcia es transforma en un circ on diferents persones es barallen per obtenir la major quantitat de vots d'una manera maquiavèl·lica. No importa res més que aconseguir un lloc el més alt possible com si d'una competició esportiva es tractés. Tornarem a sentir aquelles frases i actituds idiotes, fetes per idiotes i que tracten a la població com a subnormals. Tornarem a sentir que només podem pensar en una cosa, que ells saben el que nosaltres pensem i volem, el molt que faran però després ja veurem. Mentides i més mentides!

Un altra vegada amb la penosa campanya electoral on el marketing és l'important, les idees i les polítiques el de menys. I tot perquè els polítics que hi ha són gent incapaç, sense grans habilitats per a dirigir una societat. Estic segur que molts tenen una gran manca d'autoestima. El presentar-se com a candidats i veure com li fan la rosca els que tenen al costat els serveix per compensar aquest sentiment. Si a més el càrrec és important, no sentiran la gran responsabilitat que significa, ans al contrari es tornaran ufans i se sentiran superiors. A més, el lloc porta un bon salari, una renda vitalícia per pocs anys de treball i contactes que els permetran aconseguir un doble salari un cop deixin la política. I tot per baixar-se el pantalons de tant en tant davant dels que manen de fons: la banca, els mercats i aquella petita societat amagada influent.

Tot sense que els importi el benestar de la gent. És un “salvis qui pugui, que això no té solució i poc es pot fer”. Quina mandra veure aquesta gent i aquestes maquinàries de nou en acció!! Són un insult a la intel·ligència, honorabilitat i a la democràcia (que hauria de ser el mateix).

Unes eleccions en un estat on estem obligats a ser-hi i on un parell de partits fan tot el possible per quedar-se sols i tenir tots els beneficis possibles (polítics, socials i econòmics). El PPSOE guanyarà i bé que ens fotran!

A més el 20 de novembre, data de la mort del seu estimat Franco. Un senyor a qui se li va allargar la vida perquè morís el mateix dia que ho va fer (afusellat) el seu també estimat J. A. Primo de Rivera. Casualitats??? Els del PP només amb la data ja tenen les emocions incrementades (per posar-ho finament).

Si un altre que va morir el 20 de novembre i els seus companys de lluita, fossin o no de la mateixa organització, aixequessin el cap, no reconeixerien cap dels de a seva classe. Mai no es diu però Durruti va morir un 20 de novembre a Madrit lluitant pels seus ideals. No soc anarquista però, d'aquesta mena de gent, capaç de lluitar de veritat pel que creuen que és correcte avui en dia no en trobem entre els que es presenten a les eleccions i això que la lluita actual no té violència física.

Mai han marxat

Era l´11 de setembre de 1977
el pare treia la senyera
amb ulls plorosos cap al cel

Va dir mira aquestes barres representen tot el que tu ets
no li sortien les paraules però no calia dir res més

Temps era temps quan jo era un vailet i el pare em va ensenyar d'on sóc
i ara el guardaré, agafaré aquest sentiment i el tindré sempre dins el meu cor
seré fort seré fort
dins el meu cor

Eren temps de protesta
però ara tot és diferent
la vida sembla més tranquil·la
podem viure amb el present

Aquella gent que ens oprimia ja fa molt temps que van marxar
el pare em va dir no pateixis
que tard o d´hora tornarà

Aquesta canço de Sau m'ha recordat una frase de la meva avia quan va assabentar-se que no batejaria a la meva filla. Em va dir: “ja saps que no soc gaire creient però bateja-la no sigui pas que tornin”. Ho deia qui ha viscut la II República espanyola, la guerra, la derrota, el franquisme amb el seu nacionalcatolicisme i l'època actual.

Jo dic: Mai han marxat!  treballen en fons com molts programes d'ordinador.  Només unes mostres de les darreres setmanes:

Ataquen la nostra llengua allà on poden (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8)

i d'altres del territori (1)

Ens arruïnen (1) (2)

Ens insulten (1)

Escriuen la història a la seva manera (1) (2) 

Alguns l'anomenen neofranquisme.  S'anomeni com s'anomeni, el pitjor de tot, alguns que són de casa s'apunten a això.  Alguns que de tant en tant fan veure que són independentistes.

Formats i no formats

Quan veig a molta gent jove que és incapaç d'optar a un lloc de treball simplement perquè és incapaç de mantenir una conversa correcta i amb uns mínims d'idioma (castellà i català), crec que té raó. Quan veig que els nivells de coneixements només els permeten fer feines sense qualificació penso que té raó. I quan veig l'actitud de que tant se'ls hi dona, continuo pensant que té raó. No sé quants seran però estar clar que al nostre país gent sense formació ho tindrà cada cop més difícil. Malauradament són molts i de llocs de treball “adequats” cada vegada menys.

S'ha criticat molt aquest titular dient que un un conseller ha de ser optimista. Doncs no! cal ser realista. Per a poder solucionar un problema cal posar-ho a sobre de la taula tal i com és i buscar vies per posar-hi remei.

Mentre, hi ha altres que mai haurien d'haver treballat tot i estar, aparentment, formats. Aquells que han portat a l'Agència Catalana de l'Aigua a tenir el dèficit actual i que haurem de pagar tots de les nostres butxaques. Els responsables d'aquest deute són els que haurien de pagar amb els seus bens i el treball de la resta de la seva vida si cal. Per inútils i manca de capacitat. La diferència més important amb els primers és que un dia es van endollar, van aconseguir bons salaris i passaran una crisi confortable.

Jo bo, tu dolent!

Sembla que s'estan posant neguitosos, que la cosa va bé. Els espanyolistes contraataquen i el PSOE diu que "a Catalunya dos són els grans corrents de pensament i de tradició política que han dominat l’escenari d’ençà de la recuperació de la democràcia i l’autogovern; el nacionalisme conservador històric que ara muta en neoliberalisme sobiranista, i el socialisme democràtic federalista".

No deixen de repetir-se: “tu neoliberal sobiranista dolent. Jo no neoliberal federalista bó”. Doncs serà que no. El PSOE és un partit neoliberal. Durant els seus mandats no han fet res més que alimentar als que manen en aquest món neoliberal. Entre d'altres coses, donar ajuts als bancs, i permetre que la gent perdi els seus habitatges devent encara diners als bancs. També és neoliberalisme actuar només en resposta als seus benvolguts “mercats”, sacrificant els drets dels treballadors. Drets pels que molts dels avantpassats del seu partit van lluitar.

Utilitzen la paraula sobiranisme en sentit negatiu. Res de nou, ja sabem que prefereixen que els catalans visquem de genolls i pagant. Pagant uns impostos que no tornen mentre se'ns insulta i se'ns menysté. Es diuen federalistes quan no saben què vol dir això. Per federar-se cal tenir tota la capacitat d'autogovern i fer-ho en condicions d'igualtat. Ells són autonomistes sotmesos. Per a ells estarà bé però per a molts catalans no.

Continuen parlant dels altres com nacionalistes, com si ells no fossin nacionalistes espanyols.

Es consideren els únics d'esquerres (ha!!!) quan està clar que ho van deixar de ser fa temps. I a més volen fer entendre que només si ets d'esquerres només pots ser federalista. Bé!! menystenint els idependentistes d'esquerres (que sembles un grup abundant).

El PSOE fa temps que hauria de dir-se PE. Tant repetir les mateixes coses em fan dubtar de si els hi manca capacitat per a pensar més enllà; no hi ha res més que pensar; és una qüestió de servilisme davant dels seus amos o; simplement, un exercici d'auto-enganyar-se.

Tan de bo que tinguin raó i CiU vagi cap a un sobiranisme. Ho dubto però ho desitjo.