Aprofiten qualsevol oportunitat.

Una vegada més, els espanyols han aprofitat la prohibició de les corrides de braus a Catalunya per anar contra aquells que no pensen ni volen ser com ells. Potser hi ha qui està en contra dels braus perquè ho considera cultura imposada però aquesta gent ja té la base de que no li agraden aquests espectacles. La resta, la gran majoria, el que volen és eliminar una crueltat. Entre aquells que estan per la prohibició hi ha catalans i no catalans, independentistes, no independentistes i gent a la que tant se li en fot. Si fos veritat que la finalitat principal fos anar contra la cultura espanyola, no intentarien també prohibir festes com la “Feria de Abril” a Catalunya?

Ho saben: no es va en contra de cap cultura si no de torturar i matar braus públicament per plaer. Però és una oportunitat dels defensors de les espanyes a Catalunya per recollir uns pocs vots tot i que sigui creant un sentiment anticatalà; i per fer-se notar, per anar a veure als seus caps a Madrit que els posaran la ma al cap, quan els facin la reverència, per haver defensat aquella metròpoli. Menystenen, com sempre, la voluntat popular (tot es va originar amb una ILP) i el Parlament de Catalunya, van als seus tribunals polititzats perquè aquests canviïn les lleis. I em temo això anirà a pitjor si no ens alliberem d'aquests tribunals legislatius.

Renovació.

Bona noticia el canvi de direcció en quan a persones i polítiques d'Esquerra que tornarà a ser Esquerra Republicana de Catalunya. Donada la gran pèrdua de suport que han tingut en les passades eleccions, degut principalment a un posicionament més autonomista que independentista, aquest partit ha fet bé de tornar al que eren i el canvi ha estat d'allò més correcte: amb tranquil·litat, respecte, sense sorolls i sense les lluites caïnistes presents a altres èpoques. Bon canvi d'entrada! Espero i desitjo que la nova direcció tingui molt d'èxit que, en primer lloc vol dir la llibertat de Catalunya. Si ho fan bé recuperaran molts dels vots que han perdut. Però recuperar-los no serà bufar i fer ampolles. La gent vol la unió dels diferents partits que tenen com a objectiu l'estat propi i que ha d'aglutinar ERC a falta d'altres que podrien col·laborar però sembla que pensen que ara no és el moment, com sempre.

Aquest és el primer repte: la unió. Cal ser generosos, “sense retrets”, amb actitud positiva i anar “d'hora”. Ja vindran els altres amb els seus tribunals polititzats i amb les seves armes a fer-nos la vida impossible. No ens la fem entre nosaltres. A veure si hem madurat una mica políticament!

La recuperació d'ERC a més provocarà la reacció d'un CiU que ha tret bon profit dels errors d'ERC fent veure, en ocasions, que eren sobiranistes però que a hores d'ara no sabem que volen que sigui Catalunya en el futur.

Salut

P.D. Un bon article aquí

Sense retrets!!!!

Vull destacar aquestes dues paraules del discurs d'en Pep. Només cal mirar els comentaris de les diferents noticies a mitjans catalans per veure com hi ha molta gent més pendent de dir-li al altre botifler, d'insinuar que no volen la independència o retreure's qüestions històriques entre diferents formacions que en fe front comú. Quina pèrdua d'esforç! Cap dels somnis de ningú esdevindrà possible sense tenir un estat propi que és el que tots volem. Doncs a una, mirem l'objectiu comú. Després amb molt de gust, discutirem sobre les nostres idees: amb respecte!!

Tant és que la bandera sigui l'estelada blava, l'estelada groga o vermella, o la senyera. Tant m'és que el veí que pensa diferent que jo posi una o l'altra, al contrari: benvingudes siguin! Gràcies! L'important és estimar la terra i defensar-la.

El meu desig per a la nostra Diada Nacional és: SENSE RETRETS!!

La llengua és la nostra identitat!

Se n'ha parlat molt i aquest és un escrit més però no em puc estar:

Vaig a qualsevol oficina de l'administració pública i moltes vegades em contesten en castellà (No és un requeriment pels funcionaris el coneixement del català? I el meu dret a ser atès en català?). Un ciutadà va a l'administració pública parlant castellà i el funcionari català l'atén en castellà. Hi ha molta gent que no ha fet l'esforç ni d'entendre el català tot i que la seva llei obliga al seu coneixement. Està clar que només uns tenen els drets i els altres les obligacions independentment del que digui la legislació.

Ara, el tribunal superior de justícia espanyol a Catalunya dona la raó a tres famílies (dues de les quals militants d'un partit anticatalà) que demanden el castellà com a llengua vehicular i em volen obligar a la meva escola, a moltes escoles que no han demanat res, a la mateixa escola on van aquestes famílies on la majoria no han dit res, a que el seu idioma sigui vehicular. Els drets només d'uns tot i el que digui la legislació catalana. Que, és clar, és catalana i per a ells val igual que tot el que és català: una merda!!. I si no els agraden les lleis del Parlament Català (escollits), venen els seus tribunals (escollits???) i les modifiquen.

“Si estudiara en español seria más lista” és el que li va dir una filla a la seva mare i aquest va presentar una demanda. A part de que la mare no deu o no vol saber que el que sigui més o menys llesta dependrà poc de la llengua i, que potser vol dir que només entén el castellà perquè els seus pares només li han facilitat el castellà, i, deixant de banda que el coneixement de més llengües dóna més habilitats, posarà una demanda cada vegada que la seva filla se senti malament? li donarà tot allò que la nena demani? En el fons aquesta nena em fa pena. No per ella si no perquè fa la impressió de que la seva mare la considera tonta. Al seu col·legi no es meravellen de la velocitat a la qual els nens nouvinguts (argentins, polacs, nord-africans,...) aprenen a parlar català?

Si m'imposen l'altra llengua, podré jo presentar una demanda perquè el català sigui la llengua vehicular? El meus nens ja reben més del castellà necessari com per dominar la llengua. Ells i la resta: “La immersió no perjudica el domini del castellà”

El que no sé és que faig argumentant quan no hi ha gaire a parlar: és un atac i prou! Ens volen eliminar i a per nosaltres van!. Senyors espanyols: això també és violència!!!

"Si ens aixequem ben d'hora, però ben d'hora, ben d'hora, i no hi ha retrets, no hi ha excuses, i ens posem a pencar, som un país imparable, creieu-me, som un país imparable. Visca Catalunya!" (Pep)

Rumors

Consulta mèdica a primera hora del matí. Al mateix lloc on estic esperant arriben dones embarassades per fer-se una ecografia. Arriba una parella musulmana que no saluda ni res, només dona un paper davant la queixa de l'administratiu perquè no donen ni els bons dies (potser no parlen gaire cap dels idiomes). Tal com seuen, la dona que tenen al costat s'aparta i seu al meu costat. Tot seguit fa canviar de lloc a la seva mare i la filla dient que oloren malament.

Comencen la visita i criden primer a la dona musulmana. I ja hi som! La dona del meu costat comença a queixar-se dient que ha arribat després que ella i passa la primera. Que aquests “moros” arriben i manen i que hem de fer el que ells volen. Que si entra i fa pudor a la consulta no deixarà que la mirin. I per acabar-ho d'adobar la mare d'aquesta diu que al final no quedarà ningú dels d'aquí. Finalment s'anima a explicar-nos una història, volguem o no sentir-la, per a reforçar els seus arguments: quan la futura mare va tenir la primera filla, hi havia una “mora” (en les seves paraules) que no podia menjar perquè era ramadam i la van haver d'obligar. Tot ben alt perquè tothom la senti. Ja se sap, aquesta gent pensa que per dir-ho més alt i en to desafiant tenen més raó. Menys mal que em criden i marxo!

Aquestes dones no deuen saber que es crida a la gent per ordre de llista (ostres!!! i jo era el primer a la meva llista!!! maleit català!!!). No hi ha cap tracte de favor, simplement passa primer qui van posar primer a la llista (que el personal sanitari va anar a buscar a primera hora). I el més graciós és que una dona que deu portar vivint a la zona des dels anys 60, parlant amb un accent com si hagués arribat ahir mateix i sense ni idea de català, diu que al final no quedarà ningú dels d'aquí. Doncs té raó, dels d'aquí, dels catalans, possiblement no quedarem d'aquí a un temps (i no cal buscar els culpables en els últims nouvinguts). I més raó: al final hem de fer el que diuen els de fora però, potser no el que diuen els musulmans sinó els del país del costat. I que passa amb la seva història? Tot i sabent la resposta li pregunto a una companya de feina musulmana que compleix amb el ramadà i, amb cara de sorpresa em confirma que les dones embarassades poden menjar durant aquest període.

Quina ignorància! quina prepotència! i quina pena tot plegat!. Aquesta gent són els vots dels partits xenòfobs. Els colons se senten colonitzats, ves per on!!!

ECAT

Un altra vegada estem embolicats amb l'adhesiu CAT a les matrícules dels cotxes. Aquest tema no deixar de ser un pegat per distreure al personal. Quan hi ha un problema cal anar a l'arrel i en aquest cas és la dependència d'un estat que vol que tothom parli i pensi com ells i que estem al seu servei “de genolls i pagant”. L'E a les matrícules, que hem de portar per nassos, no deixa de ser una conseqüència. Res a fer si no s'actua sobre la causa.

D'acord que per a molta gent és un objectiu al seu abast i que pensen que pot representar una petita victòria però, personalment penso que establir aquest com a un objectiu tant important és un símptoma dolent: pensem que no podem aconseguir objectius més importants centrats en les causes, i ens dediquem a objectius secundaris (o terciaris, centrats en les conseqüències). Es com prendre només paracetamol quan tenim una infecció. Baixem la febre però no actuem sobre aquell que provoca la infecció.

Tant secundari és que el PP estàpensant a incloure el CAT a les matrícules d'aquí, això si, juntament amb l'E (que no falti!) i en Duran diu que la porta al seu cotxe (a l'E per suposat). I el que em temo és que això els porti a marcar territori: CAT, una “región dejpaña”. Si no, per què el PP s'ho ha repensat?

En relació a aquest tema i com deia al meu darrer comentari ja ha sortit algú del PP d'allà que no entén als del PP residents aquí, ni que sigui un intent d'uniformització amb la seva política de tolerància zero.

Aprenent lliçons.

Darrerament un partit polític nacionalista espanyol a Catalunya ha aprés una cosa nova.  En sentien parlar però, com a éssers superior que se sentien no havien fet cas: a les espanyes, ser català és un aspecte negatiu.  Els d'aquí volien anar amb els seus d'allà.  I ves per on s'han trobat la mateixa resposta que ens trobem els catalans habitualment per a diferents qüestions: NO!.  I és que per a un espanyol, sigui del partit que sigui, un català és un català independentment de les seves idees.  Però, què s'esperaven si ni els militants d'altres partits semblants com són els del PP no suporten ni el seus propis militant que viuen a Catalunya?  Benvinguts al món real!, Benvinguts a la ciutadania de segona!