dimarts, 24 d’abril del 2012

LLibres abandonats


La Diada de Sant Jordi acostumem a regalar llibres nous. Normal. És el dia del llibre (i la rosa). Sempre es parlar de les novetats, de llibres nous. Avui vull recordar aquells llibres usats, vells, dels quals la gent se'n desfà. El final, quan ja no es volen, hauria de ser el regal o la venda però, moltes vegades la gent no vol fer l'esforç o, simplement, ningú els vol. Ni a les biblioteques! cosa que mai he entès. I així acaben a les escombraries. Algunes persones els hi donen una darrera oportunitat deixant-los al carrer, al costat dels diferents recipients per als residus per si algú els vol aprofitar. Com m'agraden el llibres, i soc un defensor de la reutilització (després de la reducció i abans del reciclatge), no em puc estar de donar-lis un cop d'ull i imaginar-me una història al darrere. En tinc uns quants, entre ells algun repetit doncs ja l'havia comprat al Mercat de Sant Antoni (llibre usat i valorat). Les tres últimes adquisicions, han estat:

 “La Batalla de Stalingrado” (2006, RBA), una traducció al castellà de “Enemy at the gates. The Battle for Stalingrad”, (1973) d'en William Craig. És un llibre de baixa qualitat, fet per a una d'aquestes col·leccions que ens presenten després de les vacances o amb l'any nou. Tot i l'aparença, el contingut és de la màxima qualitat: un clàssic de la història militar allunyat d'algunes visions a les que ens han acostumat. Molt recomanable per a qui interessi aquest gènere però potser una decepció per qui es va veure atret per la portada i pensa en films de Hollywood.

 “Episodis de la Història de Catalunya” (1975, Ed. 62), És un recull de texts publicats a altres llibres, de diferents historiadors, dirigida per en Jaume Sobrequés i Callicó. Són en total tretze capítols agrupats en quatre èpoques des de l'antiga fins a la Setmana Tràgica. Donada la data em fa la sensació de que és d'aquells llibres fets per a recuperar el coneixement de la nostra història, abandonada per l'educació d'algunes generacions. Jo que vaig estudiar secundària durant els vuitanta, no vaig tenir mai una classe d'història catalana. Només Espanya, Europa i el món en tenien. Nosaltres no. Tot el que ara sé ho he aprés de més gran, sense mestres ni professors. Llàstima no haver tingut llibres com aquest abans.

 “Parleu Més Bé el Català” (1981, 7à edició, Ed. Claret), de n'Antoni Ferret. Un llibre complementari del “Parleu Bé el Català” (que no tinc), (...) adreçat a ajudar-nos a superar un dels efectes cabdals de l'estat de postració i de descurança en què la nostra llengua ha jagut durant tant de temps (...), amb sinònims, mots típics no gaire usats, modismes, frases fetes i dites populars. Em recorda l'època de la Norma: Aquell redescobriment d'una llengua que havia deixat d'usar de ben petit en viure en una barriada on la gent la ignorava. La prova a l'escola per la qual vaig adonar-me'n que jo mai havia sortit de la ignorància. La vergonya que vaig sentir d'haver oblidat la meva llengua materna, de parlar-la malament. Com a conseqüència vaig acumular targetes d'autobús on sortien expressions correctes de la llengua: seure, entrepà, haver de, ... amb un format semblant.

A vegades penso que aquests llibres pertanyien a una persona gran que ens ha deixat o ha hagut de marxar de casa i hem nego a pensar que els considerés una nosa. De moment estan sans i estalvi, amb simbiosi: jo els conservo i ells m'ensenyen.

6 comentaris:

  1. La veritat és que fa molta pena desfer-te de llibres (bé, de segons quins...). Alguns dels llibres que més m'agraden els he comprat a llibreries de vell, llocs on pots trobar autèntiques joies.

    ResponElimina
  2. Ostres, Jordi!! Aquest post mereixeria ésser emmarcat o imprès i penjat a diferents llocs on la gent el pogués veure!

    T'aplaudeixo!! Jo també penso que la gent que porta els llibres a vendre, de segona mà, no és que no els estimi, sinó que potser ha de marxar de casa, com tu dius... o potser algú que necessita diners i s'ha de despendre per força.

    Quan jo era joveneta -molt joveneta- vaig aconseguir tenir (i encara tinc, és clar!) tots els llibres d'Agatha Christie comprant els que em faltaven a les Fires del llibre vell i d'ocasió! Aquests són els que més comprava... però en tinc d'altres del mateix orígen. I, si alguna vegada m'he trobat amb algun de repetit, els porto aquí :-)

    Per cert, ni que sigui amb un dia de retard... MOLTES FELICITATS, JORDI!! ;-))

    ResponElimina
  3. M'agrada el gest de rescatar llibres. Penso que jo no ho hauria fet, encara que me'ls estimo molt, però prefereixo un altre tipus de lectures i em temo que no sóc tan compassiu.

    ResponElimina
  4. Un llibre no caduca mai i per això trobo ben normal que hagis recuperat aquests del carrer, jo també ho hauria fet. Sóc un comprador habitual de llibres usats, com saps tinc un familiar que s'hi dedica en part, i d'aquesta manera he pogut adquirir molts bons llibres a un bon preu.

    ResponElimina
  5. Jo et parlaré dels llibres infantils i juvenils. Jo era una devoradora de llibres i tinc col•leccions senceres que no seria capaç de llençar. La meva mare tenia també molts llibres de quan era joveneta però jo era incapaç de llegir-los perquè el format, la lletra... se'm feia molt feixuc. Ara, amb els fills he volgut que agafessin algun d'aquells llibres que m'havia llegit jo i tant m'havien agradat i només obrir-los els tira enrere, i això que el Quim també devora llibres. Però jo també els trobo poc atractius, densos, de lletra petita. La literatura infantil i juvenil actual entra molt pels ulls, amb dibuixos, lletres de colors, mida gran... I no només aquests llibres, els d'adults també han canviat el format, mida i tipus de lletra. Els llibres no els llençaré però tampoc veig que se'n pugui er cap ús. I en aquests moments m'he tornat una consumidora d'ebooks, sense menystenir el format paper però m'aporta uns avantatges que el de paper no em dóna.

    ResponElimina
  6. Malauradament darrerament no es troben llibres. La crisi fa que cada pocs minuts passi gent pels contenidors i tot el que és cartró i paper es retirar per vendre. Des del punt de vista del reciclatge és positiu però des del punt de vista cultural és perd el valor afegit del llibre.

    Carquinyol i McAbeu: la descoberta d'un llibre que ni t'imaginaves és un plaer indescriptible.

    Assumpta: Gràcies. Quan va començar la crisi era relativament habitual veure llibres a munts. Un es posa a pensar i fa pena.

    Xexu: Hi havia de tot abandonat i sempre hi havia la possibilitat de trobar alguna cosa interessant. Tampoc he agafat determinats llibres que estaven "passats" o eren de literatura (?) mediàtica.

    Núria: La modernització dels llibres és general. Quan he de repassar alguna cosa del que vaig estudiar consulto els meus llibres que han quedat totalment desfasats en disseny (no en continguts) però és al que estic acostumat. En quan al llibre electrònic és evident que té avantatges però crec que poden conviure amb els altres.

    ResponElimina