La gent generalment confon els conceptes de perill i risc. Un perill és tot allò que pot fer mal d'una manera potencial. Risc és un concepte associat que inclou la probabilitat de que un perill es faci real i les conseqüències (gravetat) que pot tenir. Per tant, la valoració de tot risc inclou dues variables. Quan més gran la probabilitat i/o més greus les conseqüències més gran és el risc.
A l'actualitat, tota gestió de riscos es basa en la prevenció i per això és necessari fer una anàlisi identificant els perills, eliminant aquells que puguin ser eliminats i reduint a nivells mínims el risc d'aquells que no puguin ser eliminats.
Això diu la teoria perquè a la pràctica, en qüestions ambientals, tenim perills eliminables però que es mantenen perquè es considera (?) que el benefici social (?) supera els riscos. Així, tenim instal·lacions nuclears per a la producció d'energia, que podrien ser eliminades plantejant la societat d'un altra manera o, segons diuen, pagant més per l'energia (aquest és un argument dubtós). Però, hom ha decidit tenir-les per la qual cosa, mantenim un perill amb un risc associat que cal controlar. Com que la gravetat potencial és molt elevada, només es pot reduir la probabilitat tant com sigui possible. I aquí apareixen totes les mesures de seguretat i tots els organismes estatals i mundials per al control d'aquesta seguretat que, aparentment sembla molt estricta. Gent que en sap molt però que de tant en tant perd el control.
Quant observem la freqüència d'accident, en tenim, aproximadament, un cada 10 anys (veieu el gràfic). I sense considerar els incidents que sempre són superiors en nombre i menys perillosos però, que indiquen que alguna cosa ha anat malament; ni que al darrer accident estan implicats com a mínim quatre reactors. Per tant, el risc és elevat i s'hauria de considerar inacceptable. Segur que els que ens sostenen que aquest tipus de producció és molt barata (no compteabilitzen la gestió dels residus en sentit ampli) i que ens repeteixen que “a veure si estem disposats a pagar més” diuen que no. Però, que li expliquin a la gent que s'ha vist afectada. Això no té preu de manera que qualsevol consideració benefici/perjudici queda fora de valoració.
Si, hi ha beneficis: aquells que privatitzen les empreses propietàries. Els seus dirigents, i les seves famílies, segur que viuen lluny del perill o poden fugir ràpidament a un altra casa (no pas petita) que tindran a qualsevol altre indret. Les afectacions a les persones no es poden recuperar i no es poden pagar. Tant se'ls en fot! Tampoc pagaran les despeses del mal fet que tornaran a ser socialitzades. Com sempre!, i ja n'hi ha prou!
Per la part que ens correspon, de veritat necessitem utilitzar tanta energia?, de veritat és necessari sacrificar tantes coses per simplement créixer per la única raó de créixer (perquè manen els economistes)? Compensa tot això el patiment provocat per un accident?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada