Em despisten

Els moviments de CiU semblen els d'una gran batalla on s'obren una sèrie de fronts dels quals només un és el veritable i la resta són només una distracció.

Per un altra banda, mentre en Duran mostra el seu costat més espanyolista, el Presiden Pujol declara que ja no té arguments que oposar a les idees sobiranistes. Suposem que continua sentint-se espanyol i no idependentista tot i que darrerament sembla en el procés de convertir-se'n. A molts els agradaria que ja ho fos però el seu camí argumentat, segur i partint de bases espanyolistes en realitat és el millor. Seria un exemple a seguir per molta gent que es troba a la mateixa situació. Això si aquesta conversió és real i no una maniobra tàctica amb el Gobern actual per fer pressió i conformar-se amb un pacte fiscal. Coincideix amb el temps amb la conferència d'en Mas a Madrit en un intent de convèncer empresaris espanyols perquè donin suport al pacte (però, amb el seu típic talant, no van fer-li cas quan va parlar d'aquest assumpte). I coincideix amb la negació de la llibertat de vot (no sigui pas que els amos s'emprenyin) als seus parlamentaris al proper debat sobre la proposta de llei sobre la declaració d'independència (si més no serà curiós veure que prioritzen aquests parlamentaris, si la mamella o les idees).

Si han errat la línia d'atac principal, podem trobar-nos amb una gran derrota. Els espanyols mai no han mostrat cap sensibilitat cap a res més que no sigui la imposició dels seus interessos per sobre dels de Catalunya i ja estan seguint les seves pròpies línies d'atac principals i clares: la involució de l'estat anomenat de les autonomies amb retallades a les competències d'aquestes via legislació o els seus tribunals i l'atac a l'economia catalana. Mai no acceptaran cap model fiscal que els hi resti un euro i se senten els amos.

Una última opció seria fatal per a Catalunya i que em puc treure del cap: que CiU és tractés d'una cinquena columna. Seria la derrota final.