Avui fa 200 anys del naixement d'en Charles Dickens (1812-1870). L'Assumpta al seu blog va proposar fer-li un petit homenatge que, per a mi, representava un bon motiu per a fer la primera lectura d'un llibre d'aquest autor. Consultada la seva bibliografia vaig escollir-ne el que més s'esqueia amb les meves inquietuds:
Títol/Any: “Temps difícils” (1982)
Títol original /Any: “Hard Times”, publicada en capítols mensuals el 1854
Editorial: Edicions 62
Traducció de Ramón Folch i Camarasa
Pàgines: 285.
(Aquí no trobareu un comentari formal. N'hi ha de molt bons a la xarxa. Sinó la meva visió reduïda perquè el que cal és llegir el llibre).
L'obra fa un retrat de la societat industrial capitalista del segle XIX amb unes classes socials molt marcades: la treballadora i la senyorial (burgesia i noblesa) que viuen a una ciutat monòtona, fosca i altament contaminada amb un nom que ho diu tot: Coketown.
La sensació que em porto és que les coses no han canviat gaire. Gran part de la contaminació ara no la veiem a Europa, però hi és (amb nous compostos i segurament amb més extensió). Les ciutats potser no són tant monòtones i els treballadors han millorat la seva qualitat de vida però que les coses tornin a ser con les va descriure en Dickens està a la ment de molts, i cap allà ens volen tornar quan ens collen els mateixos que han provocat la crisi actual.
La major part dels personatges són retractats amb uns comportaments molt rígids però els podem reconèixer fàcilment a l'actualitat. Qui no coneix un Mr. Gradgrind, l'home que només reconeix “fets” oblidant els sentiments. Qui no coneix personatges que en nom de l'economia o del seu profit (fets) i de manera freda (sense sentiments) condemnen a milers de persones a l'atur, a perdre els seus habitatges, a la desesperació...?
I Mr Bounderby? El propietari del banc de la ciutat i de la fàbrica que dona feina als treballadors. Diu a tothom, amb orgull, el pobre i poc estimat que era de petit. I sempre recorda que s'ha “fet a ell mateix”. Ell sol. Tothom l'ha d'admirar per això. Fals com ell mateix! Els treballadors no són més que una massa que només volen menjar com a reis amb coberts d'or.
Qui no ha conegut un Mr. Bounderby que ens recorda sovint que va crear una empresa “fent-se a ell mateix”, treballant molt i molt, i molt i molt, sol, d'una manera que només ell és capaç? I per això considera la resta del mortals inferiors o incapaços i, per atribuir-se tot el dret a fer el que vulgui a la seva empresa, amb la gent contractada i agafant-se el dret “moral” de fer i desfer per sobre de la llei. Qui no coneix aquell que creu que els seus treballadors només volen fer-se rics a costa seva? Que cobren massa i treballen poc?
Entre aquests i altres personatges que actuen rígidament, a contracor o amb un sentit estrany, trobem la Sissy, una noia sensata, dolça i emocionalment intel·ligent, una illa de color i benestar que ens dóna un respir dins l'ambient de l'obra.
Espero que igual que a les vostres vides trobeu Mr Gradfrind i Mr Bounderby, tingueu la sort de tenir a prop una Sissy.
