Bon Nadal

Tot i que no em passo gaire per aquí, me'n recordo.  Aixi que us desitjo un

BON NADAL!

Feliç 2015

Aquest any no s'ha complert res del que desitjava l'entrada de l'any passat.  No hem aconseguit la independència ni la ha millorat la situació de la gent, més aviat al contrari.  Per tant, els desitjos per aquest nou any són els mateixos.  Espero que a més es facin realitat les vostres il·lusions.

Salut i Bon 2015

BON NADAL!

Us desitjo unes bones festes en companyia de les vostres famílies. Espero que gaudiu d'aquests dies.

Salut

Una meta - molt d'esforç

Una cursa de resistència com bé indica el seu nom és llarga. Comença al kilòmetre zero i va desenvolupant-se al principi d'una manera còmoda, amb gran moral. Amb amb el pas dels kilòmetres cada vegada costa més i cal una resistència física i psíquica. Qui ha fet una marató sap que arriba un punt on a més de l'entrenament físic fet, cal una determinació mental per acabar-ho. Hi ha gent que no dubta que ha d'arribar, altres han de buscar les seves estratègies per tenir un pensament positiu. La resta es queden pel camí o acaben caminant amb cara de resignació: no seran feliços. No és el que volien.

A Catalunya estem immersos en una cursa de resistència. Hem de tenir clar que el proper 9N no deixa de ser una un punt intermedi més i que cal continuar. En aquesta cursa no sabem quan arribarem però hem de tenir clar que arribarem. És evident que quan més llarg més costós serà però, cal continuar! Tot esforç al final té la seva recompensa. Per sort, en aquest cursa hi ha estímuls externs que fan que molts dels que es miraven la cursa com a espectadors, ara s'afegeixin i donin ànims als que ja hi som. El millor és que no només està permès, sinó que és desitjable, aquesta incorporació durant tot el recorregut per arribar a la meta: arribarem tots a l'hora i tots guanyarem.

BONA DIADA!

Portem molts dies històrics: les manifestacions del 10J i la Diada de 2012 i la Via de 2013.  Aquest any la V.  Espero i desitjo que sigui una Diada història però que sigui la última, passant a ser un dia festiu no reivindicatiu en una Catalunya independent.

BONA DIADA A TOTS.

Temps d'absència

Fa uns mesos que no he publicat res al blog.  Molts escrits ja fets i revisats s'han quedat al calaix virtual del meu ordinador.

Amb la "recuperació econòmica" de la que tant alguns volen presumir, molts companys de feina han estat acomiadats i la resta hem hagut de fer més tasques fent jornades maratonianes que et deixen sense ganes i sense temps de connectar-te.

Recentment he llegit que ja hi ha treballadors pobres.  Simplement perquè els seus salaris no arriben per cobrir les seves necessitats.  No només són indústries que s'obren a l'Àsia, on la gent viu sense viure només per treballar, que fa que es tanquin empreses.  Aquí hi ha grans companyies que s'han fet amb el control de gran part del mercat i que van collant els seus proveïdors.  Arriben fins i tot a demanar els comptes i establir el que cobraran els treballadors.  Com a consumidors ens hem acostumat a comprar coses barates sense pensar en les conseqüències i tard o d'hora ens arribarà el nostre torn.  Estem apanyats! Amenaça de dictadura política des del país veí per un costat i amenaça de dictadura econòmica per l'altre.

Misèries i miserables

El Cercle d'Empresaris mitjançant la seva presidenta van demanar una reducció del salari mínim dient que per què han de pagar a joves que no valen res.

Primer: Els joves són persones; no màquines al seu servei. Mereixen el mateix respecte que segur demanen aquests empresaris per a ells i els seus joves.

Segon: El joves no adequats per a un joc de treball simplement no són contractat o se'ls fa fora. Per tant, no se'ls paga cap salari. Si fins i tot fan fora a la gent que fa les seves tasques correctament...

Tercer: Si hi ha joves que van deixar els estudis per treballar a la construcció és perquè hi havia empresaris que els contractaven. I devien valdre perquè el hi pagaven “una pasta” i molt en negre. Molts han pagat les conseqüències d'haver deixat de formar-se.

Quart: Qui parla en aquests termes ha d'estar disposada a ser considerada de la mateixa manera. Aquesta senyora podria no valdre per a res, en la seva lògica, en un altre model de societat on uns no intentin explotar els altres.

Cinquè: Ja estan pagant salaris per sota del salari mínim, només cal veure el meu comentari anterior.

Sisè: De veritat que no estan disposats ni a pagar un salari de poc més de sis-cents euros, ja per sota dels més de set-cents considerats necessaris per a viure?

Setè: Potser el problema no està en els salaris si no en la mala gestió o en un model d'empresa equivocat. Ser empresari no és garantia de tenir les habilitats per fer-ho bé ni d'èxit.

Vuitè: Parla que per acomiadament són trenta dies. S'oblida que la llei permet fer-ho per vint dies.  Tota la gent que conec que han estat acomiadats cobraran vint dies per any treballat dels quals l'empresa només paga una part i l'altra queda per quan FOGASA tingui diners.

 

Si, s'han disculpat.  Em creuré les disculpes amb fets, no amb quatre paraules d'aparador.