Fa uns mesos que no he publicat res al blog. Molts escrits ja fets i revisats s'han quedat al calaix virtual del meu ordinador.
Amb la "recuperació econòmica" de la que tant alguns volen presumir, molts companys de feina han estat acomiadats i la resta hem hagut de fer més tasques fent jornades maratonianes que et deixen sense ganes i sense temps de connectar-te.
Recentment he llegit que ja hi ha treballadors pobres. Simplement perquè els seus salaris no arriben per cobrir les seves necessitats. No només són indústries que s'obren a l'Àsia, on la gent viu sense viure només per treballar, que fa que es tanquin empreses. Aquí hi ha grans companyies que s'han fet amb el control de gran part del mercat i que van collant els seus proveïdors. Arriben fins i tot a demanar els comptes i establir el que cobraran els treballadors. Com a consumidors ens hem acostumat a comprar coses barates sense pensar en les conseqüències i tard o d'hora ens arribarà el nostre torn. Estem apanyats! Amenaça de dictadura política des del país veí per un costat i amenaça de dictadura econòmica per l'altre.
Tal com ho expliques és com una bombolla immobiliària dedicada al consum. Creem la falsa aparença que podem comprar coses perquè són més barates, però són més barates perquè els costos de producció són tan minsos que tot acabarà petant, els treballadors que abarateixen aquests productes cobrant sous nanoscòpics, com tu dius, són treballadors pobres, i això no serveix per res per reflotar l'economia. Sí que estem apanyats, sí. I res, que com també dius, tanta recuperació fa que tu no paris quiet a causa dels acomiadaments de companys. Tot molt normal i positiu.
ResponEliminaI tant que és una bombolla. Poques coses no ho són en el món actual. Hem oblidat coses més importants per dedicar-nos al consum. Aquesta és una crítica tant important al capitalisme com la de la distribució de la riquesa i la sostenibilitat d'aquest ecosistema global que anomenen Terra.
EliminaPoc que escrius i a sobre coses tristes, perquè no era prou depriment un dilluns, oi? s'havia de fer-ho encara més. En fi, vaig a seguir gaudint de la meva mal-pagada feina...
ResponEliminaTens tota la raó. I mira que, com comentava en una entrada d'en Xexu, se'm considera una persona realista. Tinc preparada una entrada en record de generacions passades al camp que espero sigui, no alegre però si relaxant.
EliminaEls drets laborals, els rebaixen i rebaixen gairebé a la mateixa velocitat que els sous dels proletaris. Un dia o altre hi deurà haver una revolució.
ResponEliminaN'estic segur. Però no crec que vingui de la gent sinó de la necessitat de refer l'estructura un cop entrem en un col·lapse del flux d'entrada de matèries primeres des de la natura.
Elimina