Teatre del dolent: la tarifa elèctrica

Un dels aspectes que més m'emprenyen dels PPros és que consideren la gent com a ximple. La darrera teatralització sobre el preu de la llum és l'últim exemple. Tothom sap que les subhastes de l'electricitat són procediments no transparents i manipulats. Tothom sap que el PPSOE ha retirat gent dels seus a càrrecs importants (pel que cobren, no pel que fan) en empreses elèctriques entre d'altres. Tothom és conscient que el lliure mercat no existeix i els capitalistes acaben fent monopolis per pujar preus. Recordem que recentment han gravat la producció d'energies alternatives, especialment d'aquelles que poden obtenir altres empreses no elèctriques. Fins i tot a casa nostra tenim comptadors d'ells i que controlen ells. Tots tenim clar que tot això és una pressa de pel.

Al final ens fan acceptar una pujada de preu elevada, com si fos una sort. Les elèctriques volen augmentar el preu i el PP està d'acord però la manera que s'accepti és proposar un increment inviable i indecent. A continuació surt el govern a reduir aquest increment i fent veure que hi haurà un mètode nou més just. Mètode que d'aquí a uns mesos ens tornarà a pujar el preu amb explicacions fosques. Empresa contenta amb el seu increment, govern espanyol content fent veure que es preocupen de la gent i particulars pagant beneficis d'uns pocs i empreses que marxaren en veure l'alt preu de l'energia (aquesta si és una causa de deslocalització, no d'altres que diuen).

Les empreses estratègiques d'aquest tipus no poden estar en mans d'uns pocs. Han de ser controlades i dirigides des del sector públic.

Impressinant! Imatges per a la història.

Com la noia de l'Orfeó que estava cantant i plorant.  Així ho vaig viure des de casa, en directe.

BON NADAL!

Us desitjo un Bon Nadal.  Espero que el Tió sigui generós amb vosaltres i, sobre tot, que passeu uns bons moments amb aquells que estimeu.

Salut!

Anem al següent pas: el SI-SI

No m'agrada però és el que hi ha.  Havien d'arribar a un acord.  La societat els hi reclamava i CiU i ICV estaven perdent molts vots cap a ERC i les CUP.  No és el moment de malbaratar esforços en discutir més sobre aquesta decisió.  Potser amb el temps es simplificarà i si no ho hem de fer nosaltres.  Nomé val No o Si-Si.  Treballem pel Si-Si!

A treballar pel SI-SI

Després de tantes voltes per fi hi ha una qüestió, o més, i data de consulta. Semblava que no arribaria mai i sincerament, pensava que els partits només estaven fer passar el temps. Personalment no m'agrada gaire aquesta qüestió semi-seqüencial. Crec que les coses senzilles són millor. Això farà que molta gent no s'acabi d'aclarir. Per altra banda, crec que s'ha fet per intentar recuperar el Partit Espanyol (PSC), cosa que és perdre el temps un cop s'han definit com a nacionalistes espanyols i ens neguen el dret a decidir.

Una de les conseqüències d'aquesta decisió és que caldrà explicar molt bé que s'entén per Estat en cas que guanyes el Si i el No. Si passes això últim, caldria explicar com s'evitarà que Espanya torni a considerar Catalunya de la seva possessió i acabem de nou amb atacs a la nostra cultura i economia. L'estructura anomenada de les autonomies és una federació. Serà més del mateix? Confederació? Aquesta paraula queda fora de les possibilitats dels nacionalistes espanyols i només tindria sentit dins de la UE que és confederal.

Estem d'acord o no amb la qüestió, el que està clar és que finalment els partits ens han fet cas i han fet feina i d'ara endavant el que cal és dedicar-se a fer la consulta i treballar perquè guanyi el SI-SI, única possibilitat que té Catalunya de sortir-se'n.

Ona Carbonell: Gràcies!

Cal ser molt valent perquè un esportista del màxim nivell digui clarament que preferiria participar en una selecció catalana.  Sabent com han tractat a altres esportistes era d'esperar el mateix.  Però a més, aquesta noia s'esta jugant les participacions en properes competicions internacionals on no dubtaran de deixar-la fora.  Moltes hores d'entrenament i sacrifici poden quedar en no res com a venjança.  No és just però és el tracte que dóna Espanya.

Per tant, moltes gràcies Ona, esperem que un dia puguis escollir!

UE? La qüestió és sobreviure o desaparèixer

Al programa 2324 del canal 324 una espanyola deia que Catalunya fora de la UE s'enfonsaria perquè les empreses marxarien d'aquí i es potenciaria el port de València. Aquesta senyora continua amb la hipocresia i amenaces espanyoles. Durant el govern Aznar ja es va intentar perjudicar el port de Barcelona en benefici del de València sense els resultats que volien. Encara avui continuen amb el bloqueig ferroviari. També, des de ja fa anys hi ha empreses que han portat les seves centrals a Madrit per pressions polítiques. Empreses més o menys grans perquè les que més feina donen són més del 80% del total i corresponen a PIMES catalanes que difícilment marxaran. Recordem que tampoc hi ha intenció de fer el corredor del Mediterrani. Cada factura que paguem per la majoria de serveis, té un IVA ingressat a Madrit. Per tant, sense ser independents ja hi ha una sèrie d'accions que ens perjudiquen des del punt de vista econòmic i que en un estat independent no ens podrien imposar.

Però el més destacable és aquesta agressivitat espanyola. Quina dona voldria viure amb una parella que a més de maltractar-la, l'estigués amenaçant constantment? Voldria viure a costa de l'anulació de la seva personalitat? Estarem d'acord en que NO volem viure constantment amenaçats, espoliats i dirigits a la desaparició com a poble.

És mentida que una Catalunya independent quedaria fora de la UE perquè es tracta d'un territori que ja està dins i no es tractaria d'un estat que vol entrar de nou. No hi ha legislació i tot dependrà de decisions polítiques. El que s'ha dit darrerament no és més que una ofensiva espanyola. I de nou, volem viure amb gent que ens tracta d'aquesta manera? A més, en cas que això fos cert, Catalunya no hauria d'assumir la part proporcional del deute del Regne de Espanya i podria establir tractats de lliure comerç o d'aplicació de la legislació comunitària com passa a la illa de Xipre, deixant la mateixa situació actual a efectes pràctics. I en cas remot que la UE es negués estaria mostrant que no accepta la llibertat dels ciutadans i per tant, hauria de retirar allò de fer una “UE dels ciutadans”. I que consti que, personalment, no tinc cap interès en continuar dins de l'UE però em temo que així serà tot i el discurs patètic dels dependentistes, que tot sigui dit, ja s'han donat per vençuts amb la resta d'argumentació. Només els hi queda aquesta.

Ja poden dir missa els nacionalistes espanyols: Almúnia (que hauria de dimitir per comportament no neutral), Duran, Navarro i els altres que sempre demanen dir la veritat. Doncs que comencin ells dient: “nosaltres ens sentim espanyols i és la única raó. Buscarem qualsevol via per a evitar la independència. Ens importa un rave el desig dels catalans. Aquí el primer és la nostra voluntat. Només compta el futur de la “nació única”, no el de Catalunya”.

De què ens serviria continuar dins l'UE sotmesos a Espanya sense futur com a nació?