dimecres, 17 d’abril del 2013

Assetjaments

La dreta nacionalista espanyola acostuma a dir dels que no pensen com ells que són nazis. El primer que podrien fer és reflexionar sobre el seu concepte de democràcia i tolerància cap a altres idees.

Diuen que els nazis marcaven les cases dels jueus. I és cert, les marcaven i els feien fora deixant-los sense propietat, a més d'enviar-los a camps de treballs i extermini tractats com a éssers inferiors. A la nostra societat hi ha qui actua de la mateixa manera i no per això podem dir que són nazis. Hi ha qui marca una propietat i fa fora els seus ocupants deixant-los sense la propietat i amb un deute que mai podran tornar condemnant-los a la pobresa de per vida. I aquest són els que ells defensen. Tot i així no diem que siguin nazis.

Tothom està d'acord que la causa principal de la situació actual és el món financer. Han comés una estafa a nivell mundial. És cert que la gent s'ha pujat al carro de gastar més del que tenia però tot i així la causa principal correspon a aquells que van treure màxims beneficis sabent que perjudicaven el sistema i, per tant, la societat.

Avui ens trobem que moltes famílies no poden fer front a la hipoteca i són castigats perdent la casa, i més. Són els principals responsables de la situació els que es queden amb el pis, el treuen a subhasta i se'l queden per un preu molt inferior al que ells mateixos van donar-li inicialment. Com aquest preu reduït no arriba a cobrir el deute de l'antic propietari continua devent diners al banc. En realitat perd l'habitatge, el que ja havia pagat i part dels salaris que cobrarà en el futur sense esperances de millora. Si no ha pogut pagar la hipoteca és difícil que pugui pagar el nou deute que s'incrementarà amb nous interessos de demora. Mai no acabarà.

Per a la majoria de la població aquest és un comportament no ètic i una demostració que hi ha lleis ni ètiques ni justes i que estan fetes per afavorir determinats interessos. En aquest context és perfectament normal assetjar a aquells polítics que legislen per als seus amics deixant de banda les necessitats de la majoria de la població i els seus desitjos mentre ells viuen còmodament i es jubilaran en alguna d'aquestes empreses que ara defensen. I encara haurien d'estar contents que només sigui això! Per mi, algun dia s'hauria d'investigar i castigar tot això: directius d'empreses financeres, polítics que els han anat en contra dels interessos de la població i responsables d'oficines que van donar conscientment hipoteques d'alt risc a canvi d'incentius a la seva nòmina.

8 comentaris:

  1. És tan agradable quan ens assabentem d'aquestes coses. És tan fàcil com dir que allà on hi ha algú que perd els seus diners hi ha algú altre que se'ls embutxaca. I la manera de fer-ho és realment intolerable. Els teus posts són autèntiques històries de terror.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El pitjor és que són històries de terror reals per a la gent que perd casa seva i els diners que ja havien pagat.

      Elimina
  2. Quan un pobre no pot pagar una hipoteca es queda sense casa, sense futur i amb un deute amb el banc. Quan un banc no pot pagar un deute el rescata l'Estat. Quan una constructora no pot mantenir una autopista de peatge el rescata l'Estat.

    Si, l'Estat, aquell Estat que s'omple la boca dient que la llei és igual per a tots, governat per uns polítics que esta n on estan per voluntat popular però que fa molt temps que no escolten les veus del poble que els ha posat allà on estan.

    Apa i que se'n vagin a pastar fang.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de la llei igual per a tots és més teòric que real per molt que alguns ho hagin intentat i amb bona fe.

      Elimina
  3. Hola Jordi. Bona reflexió. Estic d'acord amb això que dius dels nazis. Normalment, els qui més es posen a la boca la paraula nazi (o feixista) acaben sent els que més actituds nazis o feixistes adopten. Això els resulta molt útil a llarg termini perquè han devaluat tant la paraula fent-la servir quan no tocava que ha perdut gran part del seu significat.

    Pel que respecta als bancs, deixa'm fer alguns matisos, perquè crec que és important fer un anàlisi certer de la situació.

    En primer lloc, els bancs, en general, no es dedicaven a vendre pisos. Normalment era una empresa constructora la que feia l'habitatge, el venia a un preu desorbitat i el banc simplement deixava diners al comprador perquè pogués pagar el preu desorbitat. És a dir que era el constructor qui feia el gran negoci. El negoci del banc consistia en deixar uns diners i anar cobrant uns interessos cada mes. El que ha passat ara és que molta gent no pot seguir pagant al banc, amb la qual cosa el negoci del banc ja ha deixat de ser negoci. Quedar-se amb un pis que no val ni la meitat que fa cinc anys no és un bon negoci pel banc, que ja té un stock que no sap com treure's de sobre. Faig aquest incís perquè sinó crec que no s'entén que els bancs fessin un gran negoci i alhora estiguin arruïnats.

    Vol dir això que els bancs no tenen responsabilitat en el que està passant? No! Van actuar de forma estúpida, sense tenir en compte que algun dia tot això petaria. Com pot ser que els directius de les entitats financeres no veiessin el que estava a punt de passar o no els importés? Doncs perquè no eren les seves entitats financeres. I aquí és on arribem al següent punt important: han estat les Caixes, no pas els Bancs! Els grans bancs (Sabadell, BBVA, Sabadell i Popular) s'han salvat de moment (dic de moment perquè potser encara s'acabin ensorrant per culpa dels altres) i les grans caixes (quasi totes menys La Caixa) s'han enfonsat, deixant un forat de milers de milions. Per què? Doncs perquè el senyor Botín mira pels interessos del seu banc i en canvi, els directius de les caixes eren amics de polítics, ficats a dit, sense cap altra tasca que finançar els capritxos dels polítics a qui devien el càrrec (compte amb els que demanen "banca pública" que això a aquest país pot significar reproduir l'error catastròfic de les caixes!). Aquesta gentussa és la que mereixeria anar a la presó però no està clar que les lleis prohibissin explícitament aquests xanxullos (les lleis també les feien els mateixos polítics).

    Per últim, la gran pregunta: qui paga la factura? Si l'hipotecat no pot pagar, el'entitat financera es queda amb un foradet. El problema és que els diners que li ha deixat no eren seus sinó dels clients. Per tant, si l'entitat financera fa fallida, els qui tenien estalvis en aquella entitat, els perdrien. Per evitar això es va fer el fons de garantia però a partir d'un cert punt, o bé seria insuficient (perquè els altres bancs anirien caient en efecte dominó) o bé hauria de posar els diners l'Estat, que és el que s'ha fet preventivament amb el famós rescat a la banca. És just que pagui el contribuent? O encara millor, que perdin els seus diners els qui tenen estalvis, com a Xipre o a Islàndia. És just que qui no es va hipotecar en el seu moment perquè va ser prou responsable per no pagar preus astronòmics ara acabi pagant la irresponsabilitat d'altres?

    La solució que s'acabi prenent, sigui quina sigui, acabarà sent molt injusta. I el pitjor de tot és que encara hi ha el risc que, a més, s'acabi enfonsant el país sencer, com ha passat a Grècia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, alguns bancs/caixes imposaven a promotors el preu dels habitatges quan pactaven la financiació. En el cas de segona mà, era una agència vinculada al banc/caixa qui valorava l'immoble incrementant el preu. També eren el personal del banc/Caixa qui t'oferia més diners per a poder comprar-te un cotxe (a pagar en 30 anys), vacances etc. I això no és una llegenda urbana. És el meu cas (no vaig acceptar-ho). A mi no em van demanar gairebé res per demanar la hipoteca. No van mirar més que si tenia deutes. Res més. Ningú va mirar si el que havia de pagar mensualment era viable o no. Jo encara em vaig preocupar de fer les coses ben fetes, com ells les feien 20 anys enrere però no tothom va fer-ho. Quan comentaves que el que t'oferien incrementaria molt la mensualitat si l'euribor arriba al 5% deien que això era impossible. Però ho va passar. També oferien unes assegurances per si pujava molt l'euribor que després es va demostrar que ho feien amb informació privilegiada i era una estafa.

      Molts dels diners necessaris es van demanar a altres entitats financeres i van vendre les hipoteques com a inversions. Així que el que pugui haver de dipòsits és mínim. Són ells els que haurien de pagar a partir del capital dels accionistes, del capital i propietats dels directius i de tot el personal que va voler treure'n profit. I també deixant a 0 les inversions. En aquest darrer cas, tot i que també seria legal doncs hi ha hagut una inversió de risc, els bancs acreedors els hi declararien la guerra. Però és més fàcil continuar robant a qui té poc que no pot fer res i no té el poder d'altres bancs. Recorda com un banc que patrocina la F1 va tornar tots els diners d'inversions de risc als seus clients amb més diners mentre que deixava bloquejades altres de clients més normals.

      En resum: aquesta gent ha de pagar i jo proposo l'expropiació del tots els seus bens i els de bens transferits des de que dura tota aquesta estafa i posar-los a fer treballs socials com a delinqüents que són. I com vaig dir: des de treballadors a directius. Posats a que la solució no sigui justa, aquesta és la que més s'apropa a la justícia.

      Elimina
  4. Em consola saber què tots aquests polítics que s'embutxaquen els calers dels pobres contribuents més els suborns de les grans empreses per fer els ulls grossos amb la llei, segur que tot i ser rics tenen un munt de remordiments de conciència que fa que no pugui disfrutar amb gust de tots els calers, segur que es així, segurríssim, més val que sigui així...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això segur: de remordiments un munt. Especialment quan se n'adonen que hi ha gent que encara té diners i no se'ls han pogut treure. De moment...

      Elimina