Els objectius són l'important

"No aniré a la manifestació contra el pla hidrològic per no anar amb qui vol mantenir un monument franquista"."Si no ha d'haver una Catalunya socialista tampoc la vull independent". He modificat les frases perquè cap persona en particular se senti acusada encara que espero es vegin identificades. Tot i la modificació en la forma, el fons és el mateix en aquestes i d'altres frases sentides últimament: "Si no tinc TOT el que jo vull, millor no tenir res".

Amb tots els respectes, això és una autèntica CAGADA. Mai estarem d'acord amb el 100% amb la resta de la gent. Hem d'arribar a posicions intermèdies on tothom guanyi una mica.

És molt difícil aconseguir-ho tot. Com a mínim de cop. Generalment cal anar pas a pas per anar aconseguint objectius que per si sols ja són una millora respecte a la posició inicial:

- Si aconsegueixo aturar el pla hidrològic és un bé per a Catalunya independentment de que el monument franquista segueixi allà o no.

- Si Catalunya és independent, deixarem de tenir amos, lleis fetes per altres i tribunals polítics que anul·lin qualsevol iniciativa catalana. Com volen canviat la societat si no ens deixen legislar i ens limiten els recursos? Com, si no manem a casa?

Si volem fer alguna cosa cal canviar aquesta actitud i deixar de veure com a enemics aquells que no en són. Un objectiu aconseguit beneficia a tothom i facilita els següents.

A més, hi ha objectius per als quals la majoria de la població necessitaria un temps d'adaptació. Intentar fer-ho de sobte només porta a una reacció en contra. Un pot tenir idees molt bones però si espanta a la gent, ja sigui per la velocitat en la implantació com en la manera d'exposar-les, allargarà els terminis si té la sort de no aturar-ho.

Bon Nadal

Tot i que no em passo gaire per aquí, me'n recordo.  Aixi que us desitjo un

BON NADAL!

Feliç 2015

Aquest any no s'ha complert res del que desitjava l'entrada de l'any passat.  No hem aconseguit la independència ni la ha millorat la situació de la gent, més aviat al contrari.  Per tant, els desitjos per aquest nou any són els mateixos.  Espero que a més es facin realitat les vostres il·lusions.

Salut i Bon 2015

BON NADAL!

Us desitjo unes bones festes en companyia de les vostres famílies. Espero que gaudiu d'aquests dies.

Salut

Una meta - molt d'esforç

Una cursa de resistència com bé indica el seu nom és llarga. Comença al kilòmetre zero i va desenvolupant-se al principi d'una manera còmoda, amb gran moral. Amb amb el pas dels kilòmetres cada vegada costa més i cal una resistència física i psíquica. Qui ha fet una marató sap que arriba un punt on a més de l'entrenament físic fet, cal una determinació mental per acabar-ho. Hi ha gent que no dubta que ha d'arribar, altres han de buscar les seves estratègies per tenir un pensament positiu. La resta es queden pel camí o acaben caminant amb cara de resignació: no seran feliços. No és el que volien.

A Catalunya estem immersos en una cursa de resistència. Hem de tenir clar que el proper 9N no deixa de ser una un punt intermedi més i que cal continuar. En aquesta cursa no sabem quan arribarem però hem de tenir clar que arribarem. És evident que quan més llarg més costós serà però, cal continuar! Tot esforç al final té la seva recompensa. Per sort, en aquest cursa hi ha estímuls externs que fan que molts dels que es miraven la cursa com a espectadors, ara s'afegeixin i donin ànims als que ja hi som. El millor és que no només està permès, sinó que és desitjable, aquesta incorporació durant tot el recorregut per arribar a la meta: arribarem tots a l'hora i tots guanyarem.

BONA DIADA!

Portem molts dies històrics: les manifestacions del 10J i la Diada de 2012 i la Via de 2013.  Aquest any la V.  Espero i desitjo que sigui una Diada història però que sigui la última, passant a ser un dia festiu no reivindicatiu en una Catalunya independent.

BONA DIADA A TOTS.

Temps d'absència

Fa uns mesos que no he publicat res al blog.  Molts escrits ja fets i revisats s'han quedat al calaix virtual del meu ordinador.

Amb la "recuperació econòmica" de la que tant alguns volen presumir, molts companys de feina han estat acomiadats i la resta hem hagut de fer més tasques fent jornades maratonianes que et deixen sense ganes i sense temps de connectar-te.

Recentment he llegit que ja hi ha treballadors pobres.  Simplement perquè els seus salaris no arriben per cobrir les seves necessitats.  No només són indústries que s'obren a l'Àsia, on la gent viu sense viure només per treballar, que fa que es tanquin empreses.  Aquí hi ha grans companyies que s'han fet amb el control de gran part del mercat i que van collant els seus proveïdors.  Arriben fins i tot a demanar els comptes i establir el que cobraran els treballadors.  Com a consumidors ens hem acostumat a comprar coses barates sense pensar en les conseqüències i tard o d'hora ens arribarà el nostre torn.  Estem apanyats! Amenaça de dictadura política des del país veí per un costat i amenaça de dictadura econòmica per l'altre.