Els objectius són l'important

"No aniré a la manifestació contra el pla hidrològic per no anar amb qui vol mantenir un monument franquista"."Si no ha d'haver una Catalunya socialista tampoc la vull independent". He modificat les frases perquè cap persona en particular se senti acusada encara que espero es vegin identificades. Tot i la modificació en la forma, el fons és el mateix en aquestes i d'altres frases sentides últimament: "Si no tinc TOT el que jo vull, millor no tenir res".

Amb tots els respectes, això és una autèntica CAGADA. Mai estarem d'acord amb el 100% amb la resta de la gent. Hem d'arribar a posicions intermèdies on tothom guanyi una mica.

És molt difícil aconseguir-ho tot. Com a mínim de cop. Generalment cal anar pas a pas per anar aconseguint objectius que per si sols ja són una millora respecte a la posició inicial:

- Si aconsegueixo aturar el pla hidrològic és un bé per a Catalunya independentment de que el monument franquista segueixi allà o no.

- Si Catalunya és independent, deixarem de tenir amos, lleis fetes per altres i tribunals polítics que anul·lin qualsevol iniciativa catalana. Com volen canviat la societat si no ens deixen legislar i ens limiten els recursos? Com, si no manem a casa?

Si volem fer alguna cosa cal canviar aquesta actitud i deixar de veure com a enemics aquells que no en són. Un objectiu aconseguit beneficia a tothom i facilita els següents.

A més, hi ha objectius per als quals la majoria de la població necessitaria un temps d'adaptació. Intentar fer-ho de sobte només porta a una reacció en contra. Un pot tenir idees molt bones però si espanta a la gent, ja sigui per la velocitat en la implantació com en la manera d'exposar-les, allargarà els terminis si té la sort de no aturar-ho.

Catalans bons i dolents? Ximpleries d'un que es creu superior

Cada dia treballo amb dependentistes i part de la meva família política que viu aquí també ho són. Tinc amics espanyols i d'altres llocs. Ni ells ni jo ens hem tractat diferent ni recriminat res ni ens hem etiquetat com a catalans bons o dolents. Fins i tot a algun que es diu andalús el considero i el tracto com a català. Aquest és un fet natural que trobem la gran majoria. Així que les paraules d'en Duran de “no dividir entre catalans bons i dolents” no té sentit, com a mínim per a la majoria dels catalans. Potser s'ho hauria de dir als seus que si que fan aquestes diferències. Un altra cosa que hauria d'entendre és que som gent normal, dels carrer, gent assenyada i que hem reflexionat i sabem perquè volem la independència. Ell pot decidir de quin costat estar però aquests comportament típic de polític que es pensa que està per sobre dels altres i creure's amb un pensament superior avui en dia està fora de lloc. No obstant, la rancúnia amb que ho diu em fa veure que anem pel bon camí.

PP i el seu pati particular

Març de 2013:

El fiscal en cap de Catalunya presenta la seva dimissió i Torres-Dulce l'accepta 

Juliol de 2013:

El popular Pérez de los Cobos s'aferra a la presidència del Constitucional

El president del TC admet que militava al PP quan ja era magistrat

No sé perquè la gent posa el crit al cel d'una actuació normal per als nacionalistes espanyols. Està més que demostrat que el tribunal constitucional és un tribunal polític. Des d'una òptica catalana està per mantenir-nos sotmesos. Per mantenir els drets d'Espanya sobre Catalunya sense que els importi el que aquí pensem. Amb poder per desfer cultures i treure tot el profit econòmic possible.

El seu comportament normal és fer dimitir un senyor que tot i no ser independentista reconeix un dret i mantenir un senyor amb una pensament anticatalà declarat. Res de nou i res no canviarà!

Granellades permanents

Els dependentistes diuen que les lleis estan per complir i que es poden discutir però cal complir-les. Tothom està d'acord en la globalitat: s'han de complir i s'han de poder discutir. Però quan els d'un costat no volen discutir, ni pactar ni modificar la llei perquè ja els hi convé i la llei deixa sense drets un poble, el binomi deixa de ser vàlid:

- “Volem decidir”.

- Oiga que la ley no lo permite.

- “Doncs modifiquem-la”.

- No se pude modificar.

- “Volem decidir el nostre futur”.

- La ley no les permite decidir su futuro.

- “La democràcia ha de permetre escollir als pobles”

- La democrácia española no permite decidir al pueblo catalan. De hecho, no lo reconoce como pueblo.

- “Pactem altre vies?”

- No, las leyes no lo permiten.

- “Canviem aquestes lleis perquè es pugui fer una consulta”

- No, no se pueden modificar las leyes para que los catalanes hagan una consulta. I deje de una p... vez de hablar en ese dialecto. Esto és España y se habla en español y como estamos hasta las narices de ustedes aprovamos una ley para imponerles la educación en el gran idioma imperial y si no les gusta se callan que es la democracia española quien lo decide.

- “però tot poble té dret a decidir”

- que no! que los catalanes tienen el derecho a no decidir! Que yo no me cambio la chaqueta “nacionalista española de toda la vida, de pana para parecer socialista, pero solo parecer eh!

Granellades de primavera III

L'estat espanyol paga molt bé, amb diners de l'espoli, els polítics que defensen les seves causes. Es va parlar recentment del salaris de la Camacho. Es clar que no vol ni que decidim!. I si guanya la independència i perd els salaris del PP i del senat? Pobreta, no tindrà per viure. Que algú publiqui els salaris de tots aquests, especialment dels que es diuen catalans però que venen les nostres llibertats a canvi d'omplir les seves bosses! Quan mostren aquells mapes on entra més a Catalunya del que surt, és una simple indicació dels seus salaris.

Hipòtesi!!

Quina quantitat de presumptes casos de corrupció que han sortit darrerament! Quina casualitat! Per què ara? Assumint com ho fem la majoria, que la corrupció sempre ha estat present i que determinades classes, tant les polítiques com d'altres, si no n'han tret profit com a mínim l'han consenti i amagat. A què ve ara treure tants?

Evidentment està molt bé que surtin casos però, de veritat que la raó és aconseguir netedat, o perquè hi ha una pressió popular? Com és que ara els responsables són molts més eficients que fa uns mesos? Com és que esclata tot al mateix temps?

No serà que com a la majoria ens emprenya la corrupció amb tots aquests casos hi ha un intent de silenciar el procés sobiranista, al mateix temps que et fans sentir la corrupció d'Espanya com a pròpia, els seus polítics com a propis, per que ens acabem sentint del mateix ramat?

Doncs si hi ha corrupció, hem d'eliminar la de casa, la de Catalunya però a l'Estat Espanyol li hem de fer el mateix cas que si fem a la corrupció a França o Alemanya. Ens fa més mal tot l'espoli econòmic, cultural i de capacitat de decisió al que ens sotmeten.

Si el veritable interès de l'Estat Espanyol fos acabar amb la corrupció, serien tant efectius com ho són per imposar-nos, en contra de les decisions del nostre Parlament (i amb origen en una ILP de la gent d'aquí) els seus espectacles de maltractament i matança de braus, entre d'altres coses.

Quan els que s'anomenen demòcrates no ho són

Els nacionalistes espanyols:

La Rosa Díez: 

«Els nazis també van aconseguir molts vots»

La Esperanza:

"Ara es veu, amb tota la cruesa, el greu error del TC en legalitzar Bildu en contra del Suprem"

 El Gallardón:

la independència "no serà respectada" per la comunitat internacional si es fa "al marge de la llei" 

Quina mania tenen aquests en anomenar antidemòcrates o nazis els que no pensen com ells (recordem que a les últimes eleccions al Parlament també va di r que els catalans érem nazis per haver votat SI mentre ells tenien uns pocs vots). I quin cinisme en dir que tot ha de ser legal quan saben, i sabem, que les seves lleis diran que NO. Com es pot ser tant descaradament cínic dient-se demòcrates i actuant d'aquesta manera o impedint a un poble decidir?! El que si que podrien fer amb el seu sistema d'ensenyament és incloure als adults i ensenyar amb l'exemple d'altres que si són demòcrates perquè des d'allà no se sent ningú, ni els que es consideren d'esquerres defensar el dret de la gent a escollir.

 Els demòcrates:

Islàndia diu 'sí' a canviar la Constitució a partir d'una proposta popular

Acord pel referèndum d'Escòcia

 

 

Marató de pobres i enganyats

Que bonic!, Quina metàfora més encisadora!: cinc persones arriben a un lloc on només hi ha quatre cadires. Una s'ha de quedar fora però finalment les mouen per poder seure totes cinc a l'hora.

De que van? Aquest concepte de compartir potser el tenim la majoria de les persones però no els que mouen el sistema que se'ns ha escapat de les mans. Resulta que de cadires n'hi ha per tothom però alguns es dediquen a acumular-les. Amb el temps, els que tenen la major part de les cadires també es faran amb aquestes quatre que queden i si volem seure, haurem de pagar. I de les cinc persones, amb molta sort, una podrà assumir-ho. Només es podran usar les cadires si donen beneficis als propietaris. A més, cal pagar per unes cadires situades en un lloc erm mentre que els propietaris tenen milers situades al costat de paisatges de postal, envoltades per jardins i piscines.

Missatge: us han fotut les cadires! No podeu esperar res de la gentussa que encara no té prou amb tanta cadira que vivint mil vides no les esgotarien! Us heu d'espavilar solets repartint el poc que teniu, els poc que us deixen! I, per suposat, la culpa es vostra per voler tenir-ne una! Els que tenen moltes cadires riuen pensant el “bons i tontets” que sou.

Denominacions errònies

Molts ja fa temps que considerem el PSC com a la federació catalana del PSOE.  Doncs estem equivocats.  No és una federació, es un partit sotmès de manera voluntària al partit espanyol.  De fet s'anomena Partit dels Socialistes de Catalunya.  De Catalunya, no socialistes catalans o socialista català.  Ens ho confirmen fins i tot militants del propi partit o, millor dit, ex-militants.  I ho verifiquen en Rubalcaba que vol un partit únic i la Carmen Chacón ja està dient els “viva Escanya” que li havien demanat.  Res ha canviat tot i posant un nou cap visible.  Mantenen la idea d'un estat federal irreal que manté Catalunya sotmesa a Escanya i en espanyol. 

També estem errats quan usem la paraula “unionista” per referir-nos a gent que no vol la independència.  Tot i que la paraula unió és neutra, té una certa interpretació positiva quan es parla de comunitats.  Però de positiva no té res per aquell poble que queda per sota de l'altre.  Així que a partir d'ara em referiré a ells com a submisionistes o sotmetionistes perquè a més de ser submisos volen sotmetre els altres.

Com que el nom de PSC és incorrecte dons l'únic que és veritat és Partit (un socialista mai pot donar suport als “mercats” ni privatitzar grans empreses estratègiques ni negar el dret de llibertat a pobles, ni ser neoliberal o simplement liberal, etc), per poder mantenir les inicials podrien canvia a Partit per Sotmetre els Catalans o Partit dels Submisos de Catalunya.

Nosaltres som els que no volem ser menys

 El president extremeny, en català al discurs deCap d'Any: "No som més que ningú, però tampoc menys"

 

Dons si que són més que nosaltres. Aquest senyor fa veure el contrari però ells tenen un estat propi mentre que nosaltres NO. A ells no els hi bé ningú a dir-lis que no parlin en la seva llengua. No només això, si no que alguns, com els del partit que representa i, per extensió, els seus votant, ens imposen la seva llengua sigui com sigui. Se senten superiors i volen imposar-ho tot. Mentre aquí portem una vida estressada per les feines, per sortit endavant i per pagar uns 60 € per persona i dia sense retorn a un estat que ens menysprea, a altres llocs, com el d'aquest senyor, moltes dones es riuen de les que van a treballar ràpid al matí (dues persones m'han explicat el mateix, d'aquí que han estat treballant allà durant un temps) mentre esmorzen tranquil·lament. Aquests mateixos impostos que demanen serveixen per a tenir una desproporció de funcionaris amb la única finalitat de donar-lis feina. També per fer una multitud de cursets i tallers gratuïts (molts no de formació) per a dones que no treballen, moltes vegades perquè així ho han escollit. És fàcil quan paguen altres.

Diu que han aixecat Catalunya i el País Basc. Només vostès? Si va venir gent no serà per problemes a casa seva? Per problemes de propietat i de caciquismes? Tant superiors es creuen que pensen que si haguessin vingut altres, Catalunya no hagués crescut? No s'adona que van venir aquí perquè hi havia oportunitats creades prèviament per la gent d'aquí? Doncs bé, aquesta gent que va venir, ara, si ells volen, són catalans i són igualment perjudicats per les seves activitats d'espoli. Aquí tots els ciutadans de Catalunya paguem part dels impostos sense retorn i se'ns insulta igualment sense diferenciar si va arribar fa 40 anys de fora de Catalunya.

Si Sr. José Antonio Monago, vostès són més que nosaltres. El que nosaltres volem és precisament això que ha dit, no ser més però tampoc menys com ara ho som. Vostès se senten, i són, els amos i nosaltres la colònia sotmesa i això s'ha d'acabar!!!

Només una dècima

Catalunya ha reduït un 0,1% els seu dèficit amb les retallades fetes. Només una dècima amb tot l'esforç fet, uns 2.000 milions d'euros. El dèficit fiscal anual està al voltant dels 20.000 milions d'euros. Que fem? ens retallem fins les venes per reduir, quant? Un 0,3%? o reclamem el que és nostre? És clar que a alguns ja els hi va bé: el conseller de sanitat d'aquest govern dels millors, director general i president de l'associació empresarial d'entitats sanitàries (1994-2010) vol obligar a tenir una pòlissa mèdica. A més del que ja es paga amb la nòmina. O alguns bancs són finançats cobrant un 3% pels diners que posen els ciutadans en bons. Uns interessos que incrementen el dèficit. I és que omplir-se la butxaca no té preu! Encara que el preu sigui Catalunya.

Mentre perdem diners, el govern dels millors ens distreu defensant un pacte fiscal, difícil d'acceptat per una Escanya que treu profit de l'espoli. Tot i que els amos ho concedissin seria amb uns valors molt retallats, sense garanties de compliment com passa amb altres compromisos i, l'utilitzarien per augmentar l'anticatalanisme. El pacte fiscal no és la solució, no millora gaire la situació. Només dóna continuïtat als seus negocis. Per això el volen tot i sabent que els seus socis no els faran cas. Fan riure amb l'amenaça(?) de fer una consulta. Però si han demostrat moltes vegades que en pensen allà de l'opinió dels ciutadans o del Parlament de Catalunya combatent les decisions d'aquests amb els seus tribunals! La única consulta que podran fer, seguint l'exemple dels seus socis (Mahón-Maó o Mahón-Mahó, Palmade Mallorca o Palma de Mallorca) serà la següent:

Ja són tres els que ens il·lustren.

Alguns ciutadans de Catalunya no aprenen. Els nacionalistes espanyols de Cs van ser rebutjats pels seus per ser catalans. Molts PPros espanyols no suporten els del PP que viuen aquí perquè parlen català.  I ara els del PE (PSOE segons ells) també diuen que no, que un català del PSOEc anomenat PSC no pot ser president del seu partit, que cal ser espanyol, molt espanyol i demostrar-ho. No era aquesta gent federalista? No era el PSC un partit federat al PSOE? Tenim clar quin és el seu concepte de federació: ells manen i nosaltres obeïm. I paguem! Aquesta és la federació que podem esperar dels espanyols: submissió a ells. I si no volem, els bombardejos o el que toqui ara com a equivalent queden justificats. Ni socialistes, ni obrers ni demòcrates. Això si, espanyols i molt espanyols.

Els d'aquí perduts.  Tant espanyols que se senten i allà no els hi fan cas.  I aquí cada cop menys.  La Chacon, si vol ser presidenta del partit, ja pot anar assajant el “arriba Ejpanya” eps!!, en que estaria pensant? era “viva Ejpanya”...(de moment).

Esperat i no esperat

Esperat:

Ja ho deia ahir. Els vots els han donat la legitimitat per a fer retallades. Ens pujaran la benzina i el transport públic. La mobilitat, sigui com sigui, penalitzada. La de les persones i la de les empreses que encariran els productes (i més IVA per l'Estat). Pujaran les taxes universitàries i possiblement haurem de pagar més pels medicaments. Els salaris dels funcionaris baixaran i els de la resta de treballadors també en quant la dreta espanyola es posi a fer veure que treballa (a mi ja me'l van baixar el 2009). L'aigua també la pujaran, no per fomentar l'estalvi si no per ingressar més diners. Per acompanyar el panorama podríem estalvia aigua deixant morir les plantes i deixar uns carrers grisos d'acord amb la situació i a la pena que fem acceptant unes retallades mentre regalem milers de milions d'euros a l'estat espanyol a canvi del seu domini, menyspreus i les seves imposicions.

No esperat:

Aquesta persona inicialment em queia bé però, ja fa un temps que penso que va a la seva. Cadascú té les seves idees i les ha de defensar però les formes són importants. Hi ha debats que cal fer-los de portes endins i arribar a una posicions comuns. El que no es pot fer són declaracions públiques que semblen més una “rabieta” de nen malcriat que una recerca del bé comú. Aquestes actituds típiques d'aquest partit fa un temps li han fet mol de mal en cansar a molta gent independentista i fer-los contraris a aquest partit. I així està! Esperem que la nova directiva sigui capaç d'eliminar aquests comportaments tant grollers.

Aprofiten qualsevol oportunitat.

Una vegada més, els espanyols han aprofitat la prohibició de les corrides de braus a Catalunya per anar contra aquells que no pensen ni volen ser com ells. Potser hi ha qui està en contra dels braus perquè ho considera cultura imposada però aquesta gent ja té la base de que no li agraden aquests espectacles. La resta, la gran majoria, el que volen és eliminar una crueltat. Entre aquells que estan per la prohibició hi ha catalans i no catalans, independentistes, no independentistes i gent a la que tant se li en fot. Si fos veritat que la finalitat principal fos anar contra la cultura espanyola, no intentarien també prohibir festes com la “Feria de Abril” a Catalunya?

Ho saben: no es va en contra de cap cultura si no de torturar i matar braus públicament per plaer. Però és una oportunitat dels defensors de les espanyes a Catalunya per recollir uns pocs vots tot i que sigui creant un sentiment anticatalà; i per fer-se notar, per anar a veure als seus caps a Madrit que els posaran la ma al cap, quan els facin la reverència, per haver defensat aquella metròpoli. Menystenen, com sempre, la voluntat popular (tot es va originar amb una ILP) i el Parlament de Catalunya, van als seus tribunals polititzats perquè aquests canviïn les lleis. I em temo això anirà a pitjor si no ens alliberem d'aquests tribunals legislatius.

Renovació.

Bona noticia el canvi de direcció en quan a persones i polítiques d'Esquerra que tornarà a ser Esquerra Republicana de Catalunya. Donada la gran pèrdua de suport que han tingut en les passades eleccions, degut principalment a un posicionament més autonomista que independentista, aquest partit ha fet bé de tornar al que eren i el canvi ha estat d'allò més correcte: amb tranquil·litat, respecte, sense sorolls i sense les lluites caïnistes presents a altres èpoques. Bon canvi d'entrada! Espero i desitjo que la nova direcció tingui molt d'èxit que, en primer lloc vol dir la llibertat de Catalunya. Si ho fan bé recuperaran molts dels vots que han perdut. Però recuperar-los no serà bufar i fer ampolles. La gent vol la unió dels diferents partits que tenen com a objectiu l'estat propi i que ha d'aglutinar ERC a falta d'altres que podrien col·laborar però sembla que pensen que ara no és el moment, com sempre.

Aquest és el primer repte: la unió. Cal ser generosos, “sense retrets”, amb actitud positiva i anar “d'hora”. Ja vindran els altres amb els seus tribunals polititzats i amb les seves armes a fer-nos la vida impossible. No ens la fem entre nosaltres. A veure si hem madurat una mica políticament!

La recuperació d'ERC a més provocarà la reacció d'un CiU que ha tret bon profit dels errors d'ERC fent veure, en ocasions, que eren sobiranistes però que a hores d'ara no sabem que volen que sigui Catalunya en el futur.

Salut

P.D. Un bon article aquí

La llengua és la nostra identitat!

Se n'ha parlat molt i aquest és un escrit més però no em puc estar:

Vaig a qualsevol oficina de l'administració pública i moltes vegades em contesten en castellà (No és un requeriment pels funcionaris el coneixement del català? I el meu dret a ser atès en català?). Un ciutadà va a l'administració pública parlant castellà i el funcionari català l'atén en castellà. Hi ha molta gent que no ha fet l'esforç ni d'entendre el català tot i que la seva llei obliga al seu coneixement. Està clar que només uns tenen els drets i els altres les obligacions independentment del que digui la legislació.

Ara, el tribunal superior de justícia espanyol a Catalunya dona la raó a tres famílies (dues de les quals militants d'un partit anticatalà) que demanden el castellà com a llengua vehicular i em volen obligar a la meva escola, a moltes escoles que no han demanat res, a la mateixa escola on van aquestes famílies on la majoria no han dit res, a que el seu idioma sigui vehicular. Els drets només d'uns tot i el que digui la legislació catalana. Que, és clar, és catalana i per a ells val igual que tot el que és català: una merda!!. I si no els agraden les lleis del Parlament Català (escollits), venen els seus tribunals (escollits???) i les modifiquen.

“Si estudiara en español seria más lista” és el que li va dir una filla a la seva mare i aquest va presentar una demanda. A part de que la mare no deu o no vol saber que el que sigui més o menys llesta dependrà poc de la llengua i, que potser vol dir que només entén el castellà perquè els seus pares només li han facilitat el castellà, i, deixant de banda que el coneixement de més llengües dóna més habilitats, posarà una demanda cada vegada que la seva filla se senti malament? li donarà tot allò que la nena demani? En el fons aquesta nena em fa pena. No per ella si no perquè fa la impressió de que la seva mare la considera tonta. Al seu col·legi no es meravellen de la velocitat a la qual els nens nouvinguts (argentins, polacs, nord-africans,...) aprenen a parlar català?

Si m'imposen l'altra llengua, podré jo presentar una demanda perquè el català sigui la llengua vehicular? El meus nens ja reben més del castellà necessari com per dominar la llengua. Ells i la resta: “La immersió no perjudica el domini del castellà”

El que no sé és que faig argumentant quan no hi ha gaire a parlar: és un atac i prou! Ens volen eliminar i a per nosaltres van!. Senyors espanyols: això també és violència!!!

"Si ens aixequem ben d'hora, però ben d'hora, ben d'hora, i no hi ha retrets, no hi ha excuses, i ens posem a pencar, som un país imparable, creieu-me, som un país imparable. Visca Catalunya!" (Pep)

Aprenent lliçons.

Darrerament un partit polític nacionalista espanyol a Catalunya ha aprés una cosa nova.  En sentien parlar però, com a éssers superior que se sentien no havien fet cas: a les espanyes, ser català és un aspecte negatiu.  Els d'aquí volien anar amb els seus d'allà.  I ves per on s'han trobat la mateixa resposta que ens trobem els catalans habitualment per a diferents qüestions: NO!.  I és que per a un espanyol, sigui del partit que sigui, un català és un català independentment de les seves idees.  Però, què s'esperaven si ni els militants d'altres partits semblants com són els del PP no suporten ni el seus propis militant que viuen a Catalunya?  Benvinguts al món real!, Benvinguts a la ciutadania de segona!

Mai han marxat

Era l´11 de setembre de 1977
el pare treia la senyera
amb ulls plorosos cap al cel

Va dir mira aquestes barres representen tot el que tu ets
no li sortien les paraules però no calia dir res més

Temps era temps quan jo era un vailet i el pare em va ensenyar d'on sóc
i ara el guardaré, agafaré aquest sentiment i el tindré sempre dins el meu cor
seré fort seré fort
dins el meu cor

Eren temps de protesta
però ara tot és diferent
la vida sembla més tranquil·la
podem viure amb el present

Aquella gent que ens oprimia ja fa molt temps que van marxar
el pare em va dir no pateixis
que tard o d´hora tornarà

Aquesta canço de Sau m'ha recordat una frase de la meva avia quan va assabentar-se que no batejaria a la meva filla. Em va dir: “ja saps que no soc gaire creient però bateja-la no sigui pas que tornin”. Ho deia qui ha viscut la II República espanyola, la guerra, la derrota, el franquisme amb el seu nacionalcatolicisme i l'època actual.

Jo dic: Mai han marxat!  treballen en fons com molts programes d'ordinador.  Només unes mostres de les darreres setmanes:

Ataquen la nostra llengua allà on poden (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8)

i d'altres del territori (1)

Ens arruïnen (1) (2)

Ens insulten (1)

Escriuen la història a la seva manera (1) (2) 

Alguns l'anomenen neofranquisme.  S'anomeni com s'anomeni, el pitjor de tot, alguns que són de casa s'apunten a això.  Alguns que de tant en tant fan veure que són independentistes.

Jo bo, tu dolent!

Sembla que s'estan posant neguitosos, que la cosa va bé. Els espanyolistes contraataquen i el PSOE diu que "a Catalunya dos són els grans corrents de pensament i de tradició política que han dominat l’escenari d’ençà de la recuperació de la democràcia i l’autogovern; el nacionalisme conservador històric que ara muta en neoliberalisme sobiranista, i el socialisme democràtic federalista".

No deixen de repetir-se: “tu neoliberal sobiranista dolent. Jo no neoliberal federalista bó”. Doncs serà que no. El PSOE és un partit neoliberal. Durant els seus mandats no han fet res més que alimentar als que manen en aquest món neoliberal. Entre d'altres coses, donar ajuts als bancs, i permetre que la gent perdi els seus habitatges devent encara diners als bancs. També és neoliberalisme actuar només en resposta als seus benvolguts “mercats”, sacrificant els drets dels treballadors. Drets pels que molts dels avantpassats del seu partit van lluitar.

Utilitzen la paraula sobiranisme en sentit negatiu. Res de nou, ja sabem que prefereixen que els catalans visquem de genolls i pagant. Pagant uns impostos que no tornen mentre se'ns insulta i se'ns menysté. Es diuen federalistes quan no saben què vol dir això. Per federar-se cal tenir tota la capacitat d'autogovern i fer-ho en condicions d'igualtat. Ells són autonomistes sotmesos. Per a ells estarà bé però per a molts catalans no.

Continuen parlant dels altres com nacionalistes, com si ells no fossin nacionalistes espanyols.

Es consideren els únics d'esquerres (ha!!!) quan està clar que ho van deixar de ser fa temps. I a més volen fer entendre que només si ets d'esquerres només pots ser federalista. Bé!! menystenint els idependentistes d'esquerres (que sembles un grup abundant).

El PSOE fa temps que hauria de dir-se PE. Tant repetir les mateixes coses em fan dubtar de si els hi manca capacitat per a pensar més enllà; no hi ha res més que pensar; és una qüestió de servilisme davant dels seus amos o; simplement, un exercici d'auto-enganyar-se.

Tan de bo que tinguin raó i CiU vagi cap a un sobiranisme. Ho dubto però ho desitjo.

L'enquesta (II)

Es parla de fa temps de les dues ànimes del PSOEc. Ja fa anys que hi ha comentaris d'un possible trencament en dos partits, un d'espanyol i un de català. Uns diuen que si passés, el partit català no faria res doncs els votants són gent immigrada la segona meitat del segle passat, amb fort sentiment espanyol. Uns s'acusen als altres de la davallada electoral: que si és perquè van fer pactes amb un partit independentista, que perquè es va espanyolitzar molt a les darreres etapes del tripartit.

 

La veritat és que m'importa poc tot i que preferiria un partit socialista català, que poses els interessos de Catalunya per sobre dels d'Espanya tant econòmics com culturals. Amb les dades de l'enquesta podem fer una estimació assumint que pot haver una errada important.

Resulta que el 25,9% dels votants del PSOEc votarien si a la independència, el 40, 6% ho farien en contra i se n'abstindrien el 27,4%. Només amb aquestes dades sembla que quedaria un partit català més reduït que l'espanyol però amb una quantitat de vots important. Aquest hipotètic partit català tindria més possibilitats de pactar amb altres partits catalans mentre que el PSOE podria pactar amb un PP, que potser sortiria beneficiat, i d'altres fent un front espanyolista. A Espanya, el PSOE reduiria el nombre de vots a Catalunya i, possiblement, perdria la possibilitat que 25 diputats escollits a Catalunya li poguessin salvar una legislatura, mentre els diputats de l'hipotètic partit catalanista no votarien aquestes propostes que en perjudiquen en benefici d'Espanya.

Només especulacions simples però el panorama podria ser molt diferent, com a mínim, interessant.