La raó i les formes

No em sembla bé que en Lopez de Tena digui "cosa" o altres coses que menystinguin a qualsevol membre del Parlament.  Crec que cal ser més educat tot i que els altres no ho siguin del tot.  Aquesta senyora no és una "cosa", és una persona.


Però, tampoc és correcte que es prohibeixi dir una realitat: "Espanya ens roba" o que hi ha un "espoli fiscal".  Segons el diccionari robar és apropiar-se indegudament, amb violència, amb engany, d’amagat, (allò que és propietat d’altri).  Que s'ho emporten d'amagat i amb engany està clar.  Que els espanyols ens considerin la seva la seva propietat no vol dir que ho siguem o vulguem ser-ho.  Aquest diners són nostres.

En qualsevol cas, digui com es digui, que cada any milers de milions dels impostos de Catalunya, un 8% del PIB no tornin, em sembla un gran insult per a qualsevol ciutadà de Catalunya.  I cada vegada que certs polítics escollits aquí obren la boca per defensar els espanyols i no els catalans.  I que s'esbronqui a la gent per parlar català o per defensar la seva cultura.  I que se'ns menystingui als medis de comunicació i la gent faci cas, simplement per no voler ser com ells.  Tot això són insults.

"I tant mateix: Escanya ens roba.  Hi ha espoli fiscal".

Els PPeros em recorden...

El nombre dos pel PP a Martorell a les properes eleccions als ajuntaments i que es proclama "fill de colonitzadors espanyols que van emigrar a Catalunya a meitat de segle per 'robar' als senyorets catalans" enviaria a adversaris polítics a Auschwitz i a un periodista a la presó. La Cospedal diu que la televisió pública espanyola (TVE) no és imparcial. L'Albiol a Badalona qualifica a tot un col·lectiu com a delinqüent i es baralla pel vot xenòfob amb els de PxC.

Aquells que s'escandalitzen d'aquests fets, ara se n'adonem de quin és l'ideari d'aquest partit? El seu model de medis de comunicació és els d'aquells controlats per ells: Telemadrid, Canal 9, Intereconomia,... o la mateixa TVE quan manaven amb aquell presentador tan “plural” com era l'Urdaci. I el seu model de societat és aquell on no hi hagi cap opinió en contra i que aquell qui la tingui sigui desprestigiat, silenciat o enviat a la presó o a un camp d'extermini pel de Martorell. El seu concepte de democràcia és guanyar unes eleccions per treure'n el màxim profit possible i polititzar tot, tribunals inclosos.

Aquestes ideologies en el passat han fet el mateix: dominar els medis de comunicació, eliminar rivals polítics, econòmics o socials; imposar la seva manera de pensar i la seva raça; i dominar tots els sistemes productius per a acaparar riqueses. Mai no tenen prou. Comencen amb uns i acaben amb tothom. Primer seran els romanesos, i després qui? Perquè segur que els segueixen altres grups nacionals, de classe, polítics, o de qualsevol mena diferents a ells.

Tot això té un nom. L'endevineu?

Monopoli

Com tots sabem, les persones que no poden pagar la hipoteca perden el pis i moltes il·lusions. Si el valor actual del pis és inferior al deute, encara han de tornar al banc la diferència. Fins i tot els bancs poden quedar-se el pis per la meitat del valor si a la subhasta ningú no el vol de manera que pot haver-hi gent, pagant per un deute que s'inventa el banc amb les lleis que ha establert.

Que molta gent va demanar més del que havia de demanar: segur!. Que molta gent no es va preocupar prou pel que feia: segur!. Que la gent no té els coneixements suficients com per saber on es ficava: segur per a molta gent! Que els bancs et donaven hipoteques sense demanar gaire a canvi, per més del 100% del valor del pis, que ficaven la compra d'un cotxe, mobles, viatges, etc: segur! Que molts treballadors de bancs han guanyat sucoses comissions per obtenir moltes hipoteques fos com fos: segur! Que els bancs valoraven els pisos a hipotecar: segur! Que els bancs són entitats que han de saber que fan amb les hipoteques i garantir que les donen a persones i en condicions que es puguin retornar: hauria de ser segur però només per la part del que saben però no pel que van fer!

La mala gestió de les hipoteques té dos “culpables”. Aquells que van demanar més dels que podien i aquells que van acceptar aquestes demandes tot i sabent que no aplicaven unes bones pràctiques; les clàssiques de tota la vida. A qui podem considerar més culpable? Tot i considerar una situació de igual culpabilitat, és just que només paguin uns?

Tothom amb qui parlo està d'acord amb que el deute hipotecari es pugi acabar amb la devolució del pis. És lògic. El mateix banc és qui va valorar el pis i qui va decidir quina quantitat prestar. I encara més: no deixen d'anunciar beneficis en temps de crisi i bones retribucions per als seus alts càrrecs.

Però, ens trobem que el partit al govern (PE), el mateix que ha donat diners públics als banc per mantenir-los, ara diu que no n'accepta la idea de cancel·lar el préstec amb el pis. La Salgado diu: “Entenem que en un moment en què estem reforçant el nostre sistema financer no s'han de prendre decisions d'aquest tipus”. Com sempre tant se'ls en fot que molta gent perdi el pis i els diners que ja ha pagat per aquests. I molt són els que no poden pagar per quedar-se sense feina per una crisi financera de la qual en gran part són culpables els mateixos bancs i per la afegida crisi immobiliària aquí, a la que també han contribuït. Només interessen els bancs i els seus beneficis.  S'han convertit en una mena de forats negres que absorbeixen tots els diners que poden sense deixar-los anar.

Així tenim que els bancs són unes entitats capaces de dirigir la política sense que ningú els hagi votat. Una oligarquia amb els partits (als quals presten diners i, imagino, alguna cosa més) al seu servei, no al de la gent.

La banca sempre guanya (Monopoli). I després es queixen de la distància entre els polítics i la població. Algun dia haurem de fer alguna cosa.

Nuclear? - Tornem-hi

La gent generalment confon els conceptes de perill i risc. Un perill és tot allò que pot fer mal d'una manera potencial. Risc és un concepte associat que inclou la probabilitat de que un perill es faci real i les conseqüències (gravetat) que pot tenir. Per tant, la valoració de tot risc inclou dues variables. Quan més gran la probabilitat i/o més greus les conseqüències més gran és el risc.

A l'actualitat, tota gestió de riscos es basa en la prevenció i per això és necessari fer una anàlisi identificant els perills, eliminant aquells que puguin ser eliminats i reduint a nivells mínims el risc d'aquells que no puguin ser eliminats.

Això diu la teoria perquè a la pràctica, en qüestions ambientals, tenim perills eliminables però que es mantenen perquè es considera (?) que el benefici social (?) supera els riscos. Així, tenim instal·lacions nuclears per a la producció d'energia, que podrien ser eliminades plantejant la societat d'un altra manera o, segons diuen, pagant més per l'energia (aquest és un argument dubtós). Però, hom ha decidit tenir-les per la qual cosa, mantenim un perill amb un risc associat que cal controlar. Com que la gravetat potencial és molt elevada, només es pot reduir la probabilitat tant com sigui possible. I aquí apareixen totes les mesures de seguretat i tots els organismes estatals i mundials per al control d'aquesta seguretat que, aparentment sembla molt estricta. Gent que en sap molt però que de tant en tant perd el control.

Quant observem la freqüència d'accident, en tenim, aproximadament, un cada 10 anys (veieu el gràfic). I sense considerar els incidents que sempre són superiors en nombre i menys perillosos però, que indiquen que alguna cosa ha anat malament; ni que al darrer accident estan implicats com a mínim quatre reactors. Per tant, el risc és elevat i s'hauria de considerar inacceptable. Segur que els que ens sostenen que aquest tipus de producció és molt barata (no compteabilitzen la gestió dels residus en sentit ampli) i que ens repeteixen que “a veure si estem disposats a pagar més” diuen que no. Però, que li expliquin a la gent que s'ha vist afectada. Això no té preu de manera que qualsevol consideració benefici/perjudici queda fora de valoració.

Si, hi ha beneficis: aquells que privatitzen les empreses propietàries. Els seus dirigents, i les seves famílies, segur que viuen lluny del perill o poden fugir ràpidament a un altra casa (no pas petita) que tindran a qualsevol altre indret. Les afectacions a les persones no es poden recuperar i no es poden pagar. Tant se'ls en fot! Tampoc pagaran les despeses del mal fet que tornaran a ser socialitzades. Com sempre!, i ja n'hi ha prou!

Per la part que ens correspon, de veritat necessitem utilitzar tanta energia?, de veritat és necessari sacrificar tantes coses per simplement créixer per la única raó de créixer (perquè manen els economistes)? Compensa tot això el patiment provocat per un accident?

(Lectura molt recomanable)

Nacionalisme lingüístic espanyol

A la darrera entrada vaig posar l'enllaç a un vídeo on un professos de la Universitat Autonoma de Madrit, Juan Carlos Moreno amb el títol "La lingüística y el nacionalismo lingüístico español”. Doncs bé, l'han tret de la xarxa. Per què? Està clar no? Censura del que no els interessa. Com sempre! És Espanya realment democràtica? No només el que diuen les lleis i el poder fer unes eleccions, en mentalitat l'és?

Cal recuperar aquest vídeo.

Medis de comunicació amb amos

Una de les coses que hem preocupen és el poder dels principals mitjans de comunicació. Sabem que per a cert tipus de noticies hem de consultar determinada premsa digital. Però això ho fem els que ens movem per internet. La major part de la gent només mira la televisió, la ràdio i llegeix (si ho fa) els grans rotatius.

Aquests medis de comunicació mostren de manera diferent les noticies segons qui estigui al govern. Ens han mostrat que tot el que va fer el tripartit és dolent o està malament, donant una sensació de desastre i incapacitat de qualsevol persona d'aquell govern, fins i tot dels militants d'aquells partits. Ara, tot el que està fent CiU està molt bé i tots són molt bons i totes les accions que no ens agraden les fan a contracor, pobrets, degut a la mala gestió anterior. Per exemple: Abans els 80 km/h eren ridículs però ara resulta que hi ha on són necessaris i s'han hagut de conservar. Abans no hi havia relació entre la velocitat i la contaminació ambiental però, la velocitat variable ha començat amb un límit de 80 km/h degut a les condicions ambientals. I així ho han decidit perquè són molt llestos, no perquè es van equivocar el seu dia.

Tot i que a molta gent no li feia el pes el tripartit per diferents raons, com la actitud poc independentista del partit que deia que l'era, no crec just que es consideri tota la seva activitat com a negativa. I no soc dels que els ha donat suport la darrera legislatura. Com a mostra, resulta que Catalunya és la única que va fer els deures en resposta a una Directiva de la UE respecte conques fluvials. Això es va fer durant la última legislatura. A la meva feina he rebut un munt de missatges referents a aquesta tasca i les empreses tenien les portes obertes a la participació. Tot i que no vam participar per les dimensions petites de l'empresa, si que considero la gestió d'aquest tema com exemplar.

Això si, tot i havent fet bé la feina (que ha costat uns diners que altres no s'han gastat), potser Catalunya acabarà rebent indirectament si l'estat Espanyol no compleix com no ho ha fet fins ara.

Financial què?

Tot medi de comunicació, avui en dia, està sota les ordres d'algun poder. Mostren les noticies de manera convenient o adaptades a la seva ideologia o als seus amos. Per això em sorprèn que hi hagi gent que s'exalti tant quan un diari anomenat Finalcial Times diu que és Catalunya qui posa en perill l'economia Espanyola. Doncs bé, tenim dues possibilitats d'interpretació:

• Que només transmet una idea manada pels seus amos amiguets de l'Ànsar i els pseudointel·lectuals del seu entorn. On la culpa de tot és de les autonomies però especialment de Catalunya, la terra del dimoni.

• Que són uns ignorants doncs no saben que Catalunya paga a l'estat més de 20.000 milions d'euros que no tornen. En cas de ser independents i mantenir el nivell de recaptació i suposant un decrement per la tocada de nassos que ens faria l'imperi, en dos o tres anys el deute estaria pagat. I No signarien molts hipotecats per que fos així? Clar, que aquest tema potser no el pot entendre el que un dia va se un imperi i va xuclar recursos de la mateixa manera de les seves colònies. I altres comunitats altament deficitàries on un de cada tres treballadors són funcionaris? No, aquestes no són un problema...

Paguem i som culpables. Si de veritat som un problema i amb el sentiment independentista augmentant, no ens haurien donat ja la independència?

Has llegit aquest text? Doncs estimant que hagis estat 2 minuts, ja t'han fotut 0,17 € aproximadament (per persona a la teva llar).

Fi als 80 km/h

Avui s'han donat explicacions de l'eliminació de la limitació dels 80 km/h a les vies ràpides del Barcelonès i Baix Llobregat. Crec que aquestes decisions no han de ser polítiques. Han d'estar bassades en estudis científics (mesures de contaminació ambiental química, de particulat, sonora, estudis epidemiològics, etc) i en tècnics (valoració de consums, sinistralitat, valoracions econòmiques de transport, temps, etc).

Ara, amb les opinions d'alguns científics en contra i la d'algunes associacions, la decisió de l'eliminació sembla política. Era popular dir que es faria, i com van guanyar es farà. I tot gastant d'entrada més de 70.000 €. Això fa pensar en un altra qüestió. Surt a compte? S'esperen millores econòmiques que puguin compensar aquesta despesa? Jo, d'entrada, dubto molt que poder passar de 80 km/h a 100 km/h (120 en pocs casos) suposi un benefici econòmic global. No seria millor dedicar aquests diners a sanitat o educació. Estic segur que la majoria pensem que si però i ells? Doncs suposo que no, això aniria en contra de en privatitzar aquests serveis necessaris o, com a mínim, recollir un munt de clients per als propietaris d'empreses privades que, apostaria fort a que moltes són de persones afins.

Productivitat

Des de fa molts anys diuen que la productivitat a certs estats es baixa i que això és culpa dels treballadors. Aquí ens passa. Se'ns diu que tenim salaris més baixos que els europeus perquè som menys productius,  i que cobrem massa, que no tenim prou formació, que només volem cobrar molt i treballar poc, i milès d'excuses més. Només els treballadors som els culpables, i ho som tant que només ens mereixem retallades socials i assemblar-nos cada cop més als treballadors de països orientals.

Doncs bé, sembla ser que a Alemanya volen que treballadors del sud d'Europa vagin cap allà, cap a l'estat productiu. I aquest estat capdavanter, productiu (torno a repetir) i posat com a exemple per aquells mateixos que ens acusen, vol treballadors considerats aquí no productius... Això recorda aquella comparació: “A Alemanya un treballador prem un botó i surt un motor, aquí el treballador prem el motor i surt un pernil”. Sempre s'acusa als treballadors d'aquí de tenir idees de segles anteriors però els que si que encara estan a l'època preindustrial són molt empresaris que es pensen que sense invertí, amb maquinaria i productes antics poden tirar endavant com ho feien fa sis generacions. “Que investiguin ells” com deia un curt de mires ascendit a l'Olimp de la literatura. I ara, els pocs empresaris que si han sabut sortir d'aquest parany veuran com els millors se'n van a donar impuls, beneficis i feina a un altre lloc d'Europa.

Donar gràcies per que et permetin parlar català

Personalment em va semblar penós veure un senador català donant les gràcies per que se li permetés parlar en la seva llengua. És con si de genolls i cap a terra i estirant els braços agraís el senyor feudal una gràcia concedida. Així estem, demanant perdó per ser el que som.

Això si, la noticia s'ha donat a tot arreu amb la dada de les despeses que costarà la traducció: que dolents que som els bascos, gallecs i catalans! sobretot els catalans que no fem res més que demanar i mai no estem contents i ens han de donar els “seus” diners.

I el PPro diu que això no passa en un país normal. A part que Espanya és un estat, tampoc l'és de normal. Hi ha estats formats per més d'una nacionalitat on es veu normal que cadascú parli en la seva llengua.

Però estic d'acord amb els PPros. Al senat no s'hauria de parlat català. De fet, no hi haurien d'anar catalans. Res a fer allà. Perquè el senat espanyol no serveix per a res i, sobretot, perquè ens hem de governar solets, sense fer res a la seva política i sense que ells facin res a la nostra. El nostre ha de ser el Parlament Català i els òrgans de la Unió Europea. Prou d'hipocresies!

No tenen bons arguments

Segueixo habitualment la tertúlia del Dia a la COM Radio. M'agrada com la porta en Jordi Duran i la qualitat dels tertulians. Avui n'hi havia un de nou amb arguments espanyolistes. Al no dubtar de la qualitat dels tertulians m'he adonat que aquesta gent s'ha quedat sense arguments. No en troben de nous:

• Els nacionalistes volen destruir Espanya. En primer lloc destacar aquest intent d'utilitzar la paraula nacionalista en sentit negatiu. Es clar, els altres són nacionalistes catalans o bascos però ell, ell no és de nacionalista, no! Doncs si tertulià nou: vostè és un nacionalista espanyol. A més: els independentistes o nacionalistes o sobiranistes no volem destruir res ni anem en contra de ningú, anem a favor nostre. Volem el mateix que tenen els nacionalistes espanyols. Volem manar a casa nostra i que ningú ens digui el que hem de fer, com hem de parlar o fer ús dels nostres impostos. Volem decidir a casa nostra. Els desitgem el millor a Espanya igual que volem el millor per a la nostra nació.
• Els territoris no paguen impostos: es cert que els paguen persones i empreses però, aquestes viuen o funcionen en un territori on utilitzen una sèrie de serveis. Resulta que paguem però no rebem l'equivalent a altres llocs. Tenim unes rodalies que fan pena per manca d'inversió. No tenim infraestructures demandades per la UE perquè no són radials, tenim un dèficit perquè aquests impostos que paguem se'n van altres territoris reben a canvi menyspreu, insults, falta de respecte i domini polític i cultural, com a persones d'un territori.
• La economia no ha de tenir vesant política. Què els espanyols no ho fan!: deu ser per això a la meva empresa hi ha clients potencials als que els agrada el producte, decideixen compar-lo i ho desestimen en quan se n'assabenten que som catalans; mentre que nosaltres comprem en funció de la relació qualitat/preu. Deu ser per això que a l'altiplà hi ha pressions polítiques des del centre perquè els centres de decisió de les empreses se'n vagin capa allà i si cal tancar cap centre, es tanquin aquí. Deu ser per això que no es va permetre la compra d'Endesa per part d'una empresa catalana.
• Que el model havia de ser Alemanya que de dos països n'havia fet un. Estudiï història si us plau. Alemanya era un país dividit pels vencedors d'una guerra. Per haver-la provocat. Ells es consideraven de la mateixa nació i han tornat a refer el seu territori. Com li ha dit una tertuliana, també pot tenir com a model la ex Txecoslovàquia, avui dividida de manera pacífica en la República Txeca i Eslovàquia.
• Catalunya ha d'estar sota la marca Espanya per atraure turisme. Aquesta si que es bona. Gent que conec d'Europa i fins i tot proveïdors (que haurien d'aplicar allò de que el client té la raó), mostren un descrèdit d'Espanya total. I ara amb la crisi, encara més. No és una cosa que m'agradi, ja he dit que no estic en contra d'Espanya però actualment Espanya és descrèdit i a més, els turistes que venen vindran igualment. La marca Barcelona pesa molt.
• El caos econòmic en cas d'independència. Si aquest senyor necessita explicacions que vagi a la pàgina del CCN i que pensi que estem a Europa i en una economia globalitzada. Els mercats es mouen i l'espanyol cada vegada té menys pes. A més, si a mi no hem compren jo no compraré als meus proveïdors entre els quals n'hi ha molts d'espanyols...

Res de nou. Tot molt típic, conegut i superat.

Les carreteres són espais comuns.

M'agrada conduir tranquil, respectant les distàncies. Crec que és el correcte no només per la seguretat dels que anem al meu cotxe sinó per la de la resta de gent que utilitza les carreteres. Per aquesta raó m'emprenya molt aquests que sembla que hagin de demostrar que són molt ràpids al volant, que s'enganxen al darrera teu i fan avançaments on no està permès, sense visibilitat, en corbes i a més, moltes vegades han de tornar al carril dret on no hi ha lloc, obligant al cotxe que fa bé les coses a frenar i deixar un espai. En certes carreteres on es mouen els cotxes del Principat d'Andorra he observat sempre que cotxes d'aquest lloc tenen tendència a aquests comportaments. Dir això és una cosa que em disgusta molt doncs no m'agrada generalitzar amb grups humans però, és el que sempre em trobo.

Eh, E6010? Tu ets l'últim. Vas avançar dos cotxes d'una tirada: el de darrere meu que estava a gairebé 100 m i el meu, en les corbes al costat del pantà d'Oliana, sense visibilitat. I és clar, venien de cara. I vas ficar-te davant meu tancant-me. Et creus molt bo al volant però assabentat d'una vegada: si no hagués frenat hauries abonyegat aquest cotxe que estimes més que la teva mare. Et creus tan bo al volant que quant em vaig queixar amb el clàxon només devies pensar en part de la meva família. Doncs si us plau, si! Fes-ho: pensa en la meva família que anava dins del cotxe. I en les famílies de tots els que veiem el risc incrementat per la teva presència.

Espero que el regal dels Reis sigui el no portar-te ningú pel davant el dia que et matis amb aquest cotxe que tant et “mola”.

Quins anys ens esperen!!!!

Ja podem veure per on anirà CIU:

• No hi ha concerte econòmic: és inviable segons ells mateixos.  Era una oferta electoral (30 novembre).
  
  
• Mesa del Parlament amb els seus amics del PPSOE (16 desembre).
  
  
• CIU vota amb el PPSOE pel rescat de les concessionàries perquè no ingressen el que volien.(15 desembre). Pobres, com que el trànsit no arriba al 80% del que s'esperaven doncs ploren perquè no tindran els guanys que volien. Però, què s'esperaven a un lloc on hi ha vies de gran capacitat semblants i gratuïtes?

Sempre ho he dit. CIU no ens portarà a la independència. Són de la postura “de genolls i pagant” als seu amos. Ho sento si algú els ha votat i es considera sobiranista però jo consideraré que no l'és. Per molt que parli, a efectes pràctics no l'és tot i el que diguin les enquestes que ja no se les creu ningú.

I mentre continuem pagant sense res a canvi, ens pujaran els preus del transport públic per sobre de la inflacció. Ha pujat molt els darrers anys: un 20% publiquen. Hem de suportar trens vells que ens els envien d'altres llocs, que fan un soroll que no pots sentir ni música amb auriculars (R3), amb una freqüència de pas en algunes línies que en ocasions és superior als 40 minuts. A la R3 a més és difícil que vagin puntuals amb la qual cosa sempre arribes tard o agafes un tren dos quarts abans. I per acabar, el temps de recorregut és molt elevat: la velocitat mitjana és molt baixa: línia única, trens que es mouen molt no sé si perquè les vies o els trens estan que no poden més o ambdues coses al mateix temps. Entre els que anem en transport públic, hi ha els que no poden o volen comprar-se un cotxe però molts anem perquè considerem que és el més correcte. Contribuïm a reduir les emissions (CO₂, particulat i soroll) i l'espai de terrenys públic que ocupem. Si tots els que anem en transport públic agaféssim els cotxes hi hauria un increment dels embussos de trànsit tant en qualitat com en quantitat. Però cada anys se'ns penalitza. No hi ha diners per subvencionar el transport públic aquí però si per als bancs o les concessionàries de les autopistes a Madrid. Com sempre: a pagar i callar.

Estic pensant a posar un negoci. Posem que guanyaré deu milions d'euros. I si no, que em subvencionin tu... AaaH! que no soc amic seu, ni tinc poder, ni diners, doncs no podrà ser.

Avui Festiu. Festiu???

"Ja són 110 els pobles catalans “moralment exclosos” de la Constitució"

I molts ciutadans... 

Quin perill!!!

La vaga dels controladors implica un problema multi-dimensional que marca un abans i un després:

Primer toc d'atenció: Treballadors que perjudiquen treballadors. Una de les conseqüències és la pèrdua de la llibertat per a viatjar de molts treballadors. Ja estiguin treballant, com intentant gaudir d'unes vacances que s'han pagat a costa d'hores de treball molt més barates que les dels controladors , ja sigui per les cent mil raons que existeixen.

Segon toc d'atenció: La més que coneguda desigualtat exagerada a la societat.  Desigualtat de drets i no només entre diferents classes socials sinó també dins de la treballadora.

Tercer toc d'atenció: treballadors contra treballadors. Aquest tipus d'acció que perjudica d'altres treballadors implica afavorir els enfrontaments entre ells i que els enemics de tots s'estiguin enfoten. És cert que aquest col·lectiu té uns drets exagerats i que cal corregir-ho però el pitjor de tot és l'actitud general que adopta la gent, treballadors, de demanar la reducció de drets, siguin el que siguin: “si jo estic malament, tothom ha d'estar malament”. Estem en una societat que només es mira el melic.

Quart toc d'atenció: Hi ha una llei anomenada de prevenció de riscos laborals. Sembla clar que els límits de temps de treball i organització de les tasques estaria, en aquest cas, sota la prevenció dels riscos ergonòmics d'aquests treballadors que, a més, inclouen el perill a terceres persones. Són els especialistes en ergonomia els que haurien d'indicar quin són els horaris adequats per a aquests llocs de treball. No pot ser que es marquin per interessos de les empreses o que siguin baixos i que es facin hores extres de manera habitual.

Cinquè toc d'atenció: Els militars s'han posat per sobre de la població civil. Això hauria de ser intolerable. Hauria d'haver estat al revés. Utilitzar militars (controladors) com a civils en substitució per a garantir la llibertat de moviment. Ara tenim un civils sota jurisdicció militar. S'ha obert la caixa de Pandora: on és el límit per militaritzar la societat? Hi ha coses que saps on comencen però no on acaben. I el pitjor és que aquesta mesura ha estat aplaudida per la gent. Els hi agradaria que quan tornin a fer una vaga a la seva empresa es presentin militars per de obligar-los a treballar i si es neguen ser arrestats i acabar davant d'un jutge militar?

Això és una prova més del que he comentat altres vegades respecte al que anomenen PSOE, que avui és el PE, fa molt de temps que va canviar de costat.

[Altres proves: reunió del seu president només amb empreses grans: Les empreses que produeixen un 40% del PIB donant feina a un milió de persones (de 23 mil·lions de població activa aproximadament), quant les PIME (60% del PIB) donen la resta de la feina. I privatització d'empreses després d'aquesta reunió]

Adéu als 80 km/h

Una de les principals raons per les que la gent està en contra d'aquesta limitació de velocitat és, simplement, el voler corre més.

S'ha proposat diferents raons algunes de les quals només poden ser valorades a partir d'informes científics-tècnics com poden ser: la reducció del consum de combustibles, la reducció d'emissions, la reducció del nombre d'accidents i la fluïdesa del trànsit.

Aquests aspectes a part, una raó per la qual jo estic a favor d'aquesta limitació, almenys quant hi ha una certa densitat de trànsit, és el fet de que als voltants de Barcelona, els carrils d'acceleració són curts i a més, hi ha llocs on és necessari creuar uns quants carrils per a agafar la direcció desitjada. Des de que hi ha aquesta limitació, m'és més fàcil accedir a les vies ràpides doncs, per arribar als 80 km/h i incorporar-se des d'aquests carrils curts és més fàcil. A més, no tens un seguit de cotxes a 120 km/h pel carril de la dreta que obliguen a aturar-se i fer cues als accessos. En el cas d'haver d'aturar-se, també és molt més senzill incorporar-se amb vehicles que venen a 80 km/h que a 120 km/h.

I quan un entra pel carril de la dreta i ha de canviar carrils cap a l'esquerra, amb aquest límit resulta molt més fàcil i no et trobes el típic que ve fent llums perquè no et posis davant i no molestis al "senyor de la carretera".

Ara toca dir a deu a aquesta limitació, si més no perquè el nou Gobern de la Generalitat pugui complir com a mínim, una de les seves promeses electorals.

Portada de pamflet

Penosa i ridícula la portada del dia d'avui a “El Periódico” de Catalunya. Indicar censura i manca de llibertat d'expressió avui és haver perdut el nord. I més, quan al mateix diari no es comenten noticies d'altres formacions polítiques que “no interessa que surtin”, o no pensen en el dret d'altres grups a tenir una compensació de temps. L'únic que els interessava era que el seu, en Montilla tingués un últim intent d'arreplegar vots d'última hora, quan en realitat han evitat perdre'n més. Amb aquesta, han rebaixat la categoria de diari a simple pamflet de partit: el Psoeriodico.

Frases que no suporto dels polítics

“Als catalans no els interessa aquest tema”, “el que volen els catalans és...” i frases per l'estil. Amb aquestes el polític no només diu que tots els catalans (o població en general) pensen el mateix i a més, sap quin és aquest pensament únic. O, el que és pitjor, només considera aquells que pensen d'aquesta manera.

Sentències que venen a dir: “No s'ha de perdre el temps amb A, tots els esforços s'han de dirigir a un únic problema que és el B”. Això es tractar a la gent d'imbècil. Afortunadament les persones podem fer més d'una cosa a l'hora. Podem pensar en més d'un problema i tenir opinions per a diferents temes. A més, hi ha població suficient com perquè diferents persones es puguin dedicar a diferents qüestions. El desenvolupament de la societat no pot basar-se només en un aspecte. Ha d'avançar en tots els fronts de manera equilibrada.

En realitat quan diuen aquestes frases volen dir: no vull parlar d'altres temes on potser no tinc prou arguments racionals per a discutir-ho o, sé que acabaré perdent aquesta discussió doncs la meva posició únicament es fonamenta en sentiments o en interessos econòmics o altres que no poden ser mostrats.

Anticlericarisme

Les declaracions d'avui del cap del Vaticà de que ”una laïcitat, un anticlericalisme, un secularisme fort i agressiu com es va veure en la dècada dels anys trenta". no és més que una mostra de la gran ignorància d'aquest senyor o d'unes idees antiquades i/o revisionistes: el mateix que diu la dreta tradicional espanyola (la que evoluciona del franquisme):

1- Avui, degut a la història, l'educació, i la pèrdua de capacitat de pressió sobre la població, és difícil pensar en un anticlericalisme agressiu. Curiosament, els anticlericals als que fa al·lusió suposo que són els que s'han manifestat contra la seva visita. Doncs bé, aquest no corresponen als anticlericals dels 30. Aquest l'ignoren directament. Els actuals són, en generals, grups que se senten menystinguts per la Església tenint un cert lligam: cristians que pensen que la jerarquia eclesiàstica no representa els principis del cristianisme, homosexuals, divorciats, separats, etc que són constantment atacats en els seus sentiments i que tenen la necessitat de defensar-se.
2.- La societat laica és la que respecta la llibertat de les persones. Cadascú pot tenir les idees que vulgui sent respectables totes les opcions que respectin els altres. L'intent del Vaticà de imposar la seva religió i idees més enllà, va en contra d'aquesta llibertat. Es clar, que la finalitat última de la jerarquia d'aquesta organització no és la religió si no el domini i manteniment de les seves posicions a la societat.

3.- L'anticlericalisme no es va iniciar els anys 30 del segle XX ans és anterior. Al segle XIX podríem dir que era una mena d'esport popular present a cada revolta. L'associació amb els anys 30 és per desacreditar la Segona República i els moviments socials que es van donar i que incloïen que la societat podia funcionar sense l'església.

4.- Caldria que es preguntessin per què la gent és anticlerical. És habitualment la gent humil, aquells als que teòricament haurien de servir, els més anticlericals. És evident, l'Església sempre s'ha col·locat al costat dels poderosos i ha utilitzat la seva força en mantenir una societat desigual, sense formació (o formació en la seva idea única) on poder tenir part del poder i bones posicions econòmiques. El problema es que estan segurs de que ells representen el bé i qui no pensa com ells són els dolents. Qui és va posar del costat dels feixistes durant la guerra civil? Bé, en realitat, qui ha estat sempre de part dels mateixos ja abans d'aquesta guerra? Hi ha exemples (pocs per desgràcia), de sacerdots que si estaven de part del poble i que van ser respectats i protegits pels mateixos anarquistes. Anticlericalisme o lluita contra l'enemic? Agressiu als anys 30? Es clar, era època de guerra i d'agressivitat entre la gent de diferents ideologies, fins i tot dins dels dos costats bèl·lics.

Per acabar, res millor que el que em va dir la meva avia el dia que li vaig dir que no batejaria la meva filla. Ella, que va viure aquella època, el franquisme i fins l'actualitat, i que mai va entrar en política ni partits ni sindicats simplement va dir-me (2001): “ja saps que jo no crec en aquestes coses però, bateja-la! no sigui pas que tornin”.

No idependestistes pero si de dretes

És d'esquerres ser patidari del sistema neoliberal?

És d'esquerres actuar econòmicament segons et mana una organització que només té en ment els beneficis empresarials?

És d'esquerres afavorir els bancs, els seus beneficis utilitzant diner públics?

És d'esquerres privatitzar beneficis i socialitzar pèrdues?

És d'esquerres fer més cas als grups de poder que al poble?

És d'esquerres permetre que les empreses estratègiques estiguin en mans privades?

És d'esquerres posar a la teva gent a dirigir caixes?

És d'esquerres fer culpables als treballadors dels mals del sistema econòmic i fer-los pagar les conseqüències de la crisi?

És d'esquerres mantenir les diferències entre les classes socials començant per aquells que només amb set anys al Parlament espanyol ja tenen pensió de per vida?

És d'esquerres retallar els drets dels treballadors en un no-res? Drets que moltes vegades han costat molt de temps i molta sang?

És d'esquerres pactar amb partits de dretes per manipular un tribunal?

És d'esquerres censurar unes imatges a un programa de televisió que mostres unes declaracions d'un dels seus que després no va complir?

És d'esquerres no reconèixer les idees de llibertat d'un poble?

És d'esquerres mostrar tant de menyspreu per unes idees de llibertat?

És d'esquerres dir que s'està a favor de la llibertat per a menystenir una decisió d'un Parlament?

(Segur que hi ha més per posar però m'aturaré aquí)

Doncs NO. Els del PSOE NO SON D'ESQUERRES. Són neoliberals. Tothom que pensi una mica està d'acord en que aquest partit no és ni obrer ni socialista. A part d'alguns afiliats que no ho volen veure per motius sentimentals de militància, aquest noms són utilitzats únicament com a marketing.

Partit Espanyol s'escau més. Si molts dels seus que van lluitar contra els feixisme aixequessin el cap és ben segur que estarien molt decebuts; veurien el seu partit vençut des de dins, dominats per altres.

En relació a la tanca: Una bona propaganda, frase, etc hauria d'anar sempre en positiu. Aquesta tanca només reflexa com és ara aquest partit PE: negatiu.