dissabte, 13 d’agost del 2011

Rumors


Consulta mèdica a primera hora del matí. Al mateix lloc on estic esperant arriben dones embarassades per fer-se una ecografia. Arriba una parella musulmana que no saluda ni res, només dona un paper davant la queixa de l'administratiu perquè no donen ni els bons dies (potser no parlen gaire cap dels idiomes). Tal com seuen, la dona que tenen al costat s'aparta i seu al meu costat. Tot seguit fa canviar de lloc a la seva mare i la filla dient que oloren malament.

Comencen la visita i criden primer a la dona musulmana. I ja hi som! La dona del meu costat comença a queixar-se dient que ha arribat després que ella i passa la primera. Que aquests “moros” arriben i manen i que hem de fer el que ells volen. Que si entra i fa pudor a la consulta no deixarà que la mirin. I per acabar-ho d'adobar la mare d'aquesta diu que al final no quedarà ningú dels d'aquí. Finalment s'anima a explicar-nos una història, volguem o no sentir-la, per a reforçar els seus arguments: quan la futura mare va tenir la primera filla, hi havia una “mora” (en les seves paraules) que no podia menjar perquè era ramadam i la van haver d'obligar. Tot ben alt perquè tothom la senti. Ja se sap, aquesta gent pensa que per dir-ho més alt i en to desafiant tenen més raó. Menys mal que em criden i marxo!

Aquestes dones no deuen saber que es crida a la gent per ordre de llista (ostres!!! i jo era el primer a la meva llista!!! maleit català!!!). No hi ha cap tracte de favor, simplement passa primer qui van posar primer a la llista (que el personal sanitari va anar a buscar a primera hora). I el més graciós és que una dona que deu portar vivint a la zona des dels anys 60, parlant amb un accent com si hagués arribat ahir mateix i sense ni idea de català, diu que al final no quedarà ningú dels d'aquí. Doncs té raó, dels d'aquí, dels catalans, possiblement no quedarem d'aquí a un temps (i no cal buscar els culpables en els últims nouvinguts). I més raó: al final hem de fer el que diuen els de fora però, potser no el que diuen els musulmans sinó els del país del costat. I que passa amb la seva història? Tot i sabent la resposta li pregunto a una companya de feina musulmana que compleix amb el ramadà i, amb cara de sorpresa em confirma que les dones embarassades poden menjar durant aquest període.

Quina ignorància! quina prepotència! i quina pena tot plegat!. Aquesta gent són els vots dels partits xenòfobs. Els colons se senten colonitzats, ves per on!!!

dijous, 11 d’agost del 2011

ECAT


Un altra vegada estem embolicats amb l'adhesiu CAT a les matrícules dels cotxes. Aquest tema no deixar de ser un pegat per distreure al personal. Quan hi ha un problema cal anar a l'arrel i en aquest cas és la dependència d'un estat que vol que tothom parli i pensi com ells i que estem al seu servei “de genolls i pagant”. L'E a les matrícules, que hem de portar per nassos, no deixa de ser una conseqüència. Res a fer si no s'actua sobre la causa.

D'acord que per a molta gent és un objectiu al seu abast i que pensen que pot representar una petita victòria però, personalment penso que establir aquest com a un objectiu tant important és un símptoma dolent: pensem que no podem aconseguir objectius més importants centrats en les causes, i ens dediquem a objectius secundaris (o terciaris, centrats en les conseqüències). Es com prendre només paracetamol quan tenim una infecció. Baixem la febre però no actuem sobre aquell que provoca la infecció.

Tant secundari és que el PP estàpensant a incloure el CAT a les matrícules d'aquí, això si, juntament amb l'E (que no falti!) i en Duran diu que la porta al seu cotxe (a l'E per suposat). I el que em temo és que això els porti a marcar territori: CAT, una “región dejpaña”. Si no, per què el PP s'ho ha repensat?

En relació a aquest tema i com deia al meu darrer comentari ja ha sortit algú del PP d'allà que no entén als del PP residents aquí, ni que sigui un intent d'uniformització amb la seva política de tolerància zero.

divendres, 5 d’agost del 2011

Aprenent lliçons.

Darrerament un partit polític nacionalista espanyol a Catalunya ha aprés una cosa nova.  En sentien parlar però, com a éssers superior que se sentien no havien fet cas: a les espanyes, ser català és un aspecte negatiu.  Els d'aquí volien anar amb els seus d'allà.  I ves per on s'han trobat la mateixa resposta que ens trobem els catalans habitualment per a diferents qüestions: NO!.  I és que per a un espanyol, sigui del partit que sigui, un català és un català independentment de les seves idees.  Però, què s'esperaven si ni els militants d'altres partits semblants com són els del PP no suporten ni el seus propis militant que viuen a Catalunya?  Benvinguts al món real!, Benvinguts a la ciutadania de segona!