1/40

Ja estem acostumats a que es considerin superiors i que la seva opinió valgui més que la dels catalans. Són els amos. Ja sabem que s'imposen per lleis a la capital del seu imperi o emprant els seus tribunals. Ja sabem que la única cultura que valoren és la seva i que la dels altres estan per a eliminar, riure's una estona o per catalogar els altres d'inferiors o colonitzats. Tot això ho tenim molt assumit i és una de les raons històriques per les que volem un estat propi amb unes lleis pròpies adequades a nosaltres, no a ells.

Que un pare pugui decidir que tots els companys del seu fill han de fer les classes en castellà perquè ell ho vol després d'haver escollit una escola on el projecte inclou el català com a llengua vehicular; rebutjar la llegua pròpia del territori (si, ja sé que per a ells només és una zona geogràfica del seus dominis sotmesa) és un menyspreu per a tots aquells que viuen en la mateixa societat. No només en qüestió de llengua sinó en valoració de la persona marcant la relació: 1 pare/alumne espanyol val més que els quaranta pares/alumnes que opinin diferent. Amb raó argumenten que no cal fer un referèndum: Amb un 3% de vots negatius i un 97% de vots positius hi hauria un resultat de 120 NO, 97 SI.

Tenen tant poca vergonya i mesura del que fan, que no se senten al·ludits quan se'ls posa en evidència tantes vegades i tant fàcilment: A Catalunya “fer que els estudiats catalans estudiïn en castellà és justícia, fer que ho facin en català és maltractar-los”; a València més de 100.000 estudiants han demanat el valencià com a llengua però han de fer classe en castellà; a Madrit, tres diputats  (ja no un) demanen fer les “classes” en català i els fan fora i, finalment una demostració de que entenen per democràcia: “encara que siguin quaranta pares la justícia hem dona la raó a mi”. Quin concepte de justícia i democràcia més estrany! No vull ni la seva justícia ni la seva democràcia.

I hi ha qui encara pensa que pot haver un encaix de Catalunya dins d'Espanya. No, l'únic que pot haver és un aixafament sota aquest estat. Som ciutadans de segona al nostre propi País.

"Yerar" no, Gerard!

Massa revolt amb el programa del convidat de TV3 en el que sortia en Gerard Quintana parlant en castellà als seus fills. Reconec que en va sorprendre però en cap cas molestar. Encara em van sobtar més les crítiques. Cadascú és lliure de parlar en aquella llengua que consideri oportú. Això per començar. A més, només ell coneix la seva història i circumstàncies personals i la resta no l'hem de criticar. I menys quan tot es veu en un programa en el qual ens obre casa seva i parlant català amb el presentador.

Segons el que he llegit, aquesta persona recentment s'ha declarat independentista quan abans no l'era. Conec uns quants independentistes castellanoparlants, que no parlarien mai a un presentador en català. No perquè no s'estimin Catalunya i la seva llengua. Generalment és una simple qüestió de vergonya, de falta de pràctica o de confiança en poder parlar correctament. Apart del que he posat a dalt, crec que aquesta gent que tant critica no ha pensat en el positiu que té que una persona que a casa parla castellà es manifesti públicament sobiranista. Tampoc ha pensat que hem de sumar tot aquell que vulgui la llibertat de Catalunya independentment de les seves idees polítiques, el seu parlar o, fins i tot, el seu sentiment de nacional (si, hi ha gent que se sent espanyola però que votaria SI, igual que catalans que no ho farien). De que serveix arriscar-se a posar-se aquesta gent catalana en contra o fer-la sentir que no són dels nostres? De que ens val tenir gent que parli català a casa i públicament, fins i tot de partits suposadament catalans, si després és unionista quan sabem que la unió porta a la desaparició del català mentre el sobiranisme el conservaria independentment del que la gent parli a casa seva? Criticar com s'ha fet només perjudica les idees que els crítics pretenen defensar.

La llengua és la nostra identitat!

Se n'ha parlat molt i aquest és un escrit més però no em puc estar:

Vaig a qualsevol oficina de l'administració pública i moltes vegades em contesten en castellà (No és un requeriment pels funcionaris el coneixement del català? I el meu dret a ser atès en català?). Un ciutadà va a l'administració pública parlant castellà i el funcionari català l'atén en castellà. Hi ha molta gent que no ha fet l'esforç ni d'entendre el català tot i que la seva llei obliga al seu coneixement. Està clar que només uns tenen els drets i els altres les obligacions independentment del que digui la legislació.

Ara, el tribunal superior de justícia espanyol a Catalunya dona la raó a tres famílies (dues de les quals militants d'un partit anticatalà) que demanden el castellà com a llengua vehicular i em volen obligar a la meva escola, a moltes escoles que no han demanat res, a la mateixa escola on van aquestes famílies on la majoria no han dit res, a que el seu idioma sigui vehicular. Els drets només d'uns tot i el que digui la legislació catalana. Que, és clar, és catalana i per a ells val igual que tot el que és català: una merda!!. I si no els agraden les lleis del Parlament Català (escollits), venen els seus tribunals (escollits???) i les modifiquen.

“Si estudiara en español seria más lista” és el que li va dir una filla a la seva mare i aquest va presentar una demanda. A part de que la mare no deu o no vol saber que el que sigui més o menys llesta dependrà poc de la llengua i, que potser vol dir que només entén el castellà perquè els seus pares només li han facilitat el castellà, i, deixant de banda que el coneixement de més llengües dóna més habilitats, posarà una demanda cada vegada que la seva filla se senti malament? li donarà tot allò que la nena demani? En el fons aquesta nena em fa pena. No per ella si no perquè fa la impressió de que la seva mare la considera tonta. Al seu col·legi no es meravellen de la velocitat a la qual els nens nouvinguts (argentins, polacs, nord-africans,...) aprenen a parlar català?

Si m'imposen l'altra llengua, podré jo presentar una demanda perquè el català sigui la llengua vehicular? El meus nens ja reben més del castellà necessari com per dominar la llengua. Ells i la resta: “La immersió no perjudica el domini del castellà”

El que no sé és que faig argumentant quan no hi ha gaire a parlar: és un atac i prou! Ens volen eliminar i a per nosaltres van!. Senyors espanyols: això també és violència!!!

"Si ens aixequem ben d'hora, però ben d'hora, ben d'hora, i no hi ha retrets, no hi ha excuses, i ens posem a pencar, som un país imparable, creieu-me, som un país imparable. Visca Catalunya!" (Pep)

Nacionalisme lingüístic espanyol - Vídeo recuperat

A entrades prèvies d'aquest blog, havia posat el vídeo d'una conferència del Professor Juan Carlos Moreno García sobre el nacionalisme lingüístic espanyol.  Les seves idees, expressades en un llibre, diuen moltes coses que els catalans sabem però que ell demostra.  No és d'estranyar, per tant, que, tot i ser un document antic, darrerament s'hagués estès per la xarxa.  Un dia va desaparèixer de You Tube on era.  Sobre les raons només podem hipotetitzar però segur que  tots coincidirem en les explicacions més probables.  Ara s'ha pogut recuperar i, al menys jo, el tinc baixat i guardat.  Aquí el poso en la versió complerta.  Es pot trobar també en aquestes adreces:

http://www.youtube.com/watch?v=qJpZgIR_J9E&feature=player_embedded#at=61

http://mestres.ara.cat/lapuntdocent/2011/02/13/el-nacionalisme-linguistic-espanyol/

Nacionalisme lingüístic espanyol

A la darrera entrada vaig posar l'enllaç a un vídeo on un professos de la Universitat Autonoma de Madrit, Juan Carlos Moreno amb el títol "La lingüística y el nacionalismo lingüístico español”. Doncs bé, l'han tret de la xarxa. Per què? Està clar no? Censura del que no els interessa. Com sempre! És Espanya realment democràtica? No només el que diuen les lleis i el poder fer unes eleccions, en mentalitat l'és?

Cal recuperar aquest vídeo.

Dos videos relacionats amb la llengua.

Bé per Raül Agné.  Com va dir en Justo Molinero, “els catalans som excessivament educats”. Hem estat sempre una terra d'acollida i tenim experiència en rebre gent de fora. Però la nostra manera de ser “educada” ha fet que gent vinguda de fora hagi aprofitat per fer la seva cultura dominant. No sé que pensarien a un altre lloc on hem parlessin en català per ajudar-me i jo els respongués parlant sempre en català sense fer l'esforç d'aprendre la seva llengua o respectar la seva cultura. No seria jo el el maleducat?

Amb la situació a la que hem arribat no es d'estranyar que pensem en perdre aquest “excés d'educació” i passa el que passa: l'entrenador del Girona ha deixat la roda de premsa on volien que parlés en espanyol tot i haver dit que després contestaria en aquest idioma. Tot el meu suport pel Raül Agné. Poc a poc anem fent!

I continuant amb la llengua, hi ha algú a les espanyes que té clares les coses. Aquest video l'he vist al blog de la Núria i el poso aquí per augmentar la difusió (ja sé que poca gent visita aquest lloc :) però de mica en mica...

Donar gràcies per que et permetin parlar català

Personalment em va semblar penós veure un senador català donant les gràcies per que se li permetés parlar en la seva llengua. És con si de genolls i cap a terra i estirant els braços agraís el senyor feudal una gràcia concedida. Així estem, demanant perdó per ser el que som.

Això si, la noticia s'ha donat a tot arreu amb la dada de les despeses que costarà la traducció: que dolents que som els bascos, gallecs i catalans! sobretot els catalans que no fem res més que demanar i mai no estem contents i ens han de donar els “seus” diners.

I el PPro diu que això no passa en un país normal. A part que Espanya és un estat, tampoc l'és de normal. Hi ha estats formats per més d'una nacionalitat on es veu normal que cadascú parli en la seva llengua.

Però estic d'acord amb els PPros. Al senat no s'hauria de parlat català. De fet, no hi haurien d'anar catalans. Res a fer allà. Perquè el senat espanyol no serveix per a res i, sobretot, perquè ens hem de governar solets, sense fer res a la seva política i sense que ells facin res a la nostra. El nostre ha de ser el Parlament Català i els òrgans de la Unió Europea. Prou d'hipocresies!

Correcció pels de Polònia

Avui he vist el Polònia. Ha sortit un paó. Si, un paó no un Gall dindi (com han dit).

<= Paó (Pavo cristatus)

Gall dindi (Meleagris gallopavo) =>