dijous, 29 de juliol del 2010

"Por que yo lo valgo"

Un cop el Parlament de Catalunya ha decidit prohibir les “corridas” de braus proposada per una iniciativa legislativa popular (ILP), la presidenta del PP a Catalunya ha dit que portarà l'assumpte a les cambres espanyoles perquè les comunitats autònomes no puguin prohibir-les (http://www.vilaweb.cat/noticia/3759066/pp-demanara-corregudes-bous-siguin-dinteres-generals.html).

Doncs resulta que a les illes Canàries ja les van prohibir fa 19 anys (1991) i no va passar res ni ningú s'havia preocupat ni havia fet tant de soroll. El que està molt clar és la intenció del PP, com sempre, de imposar les seves idees a la majoria, el seu anticatalanisme i el voler marcar territori (es pot llegir també sotmetre, imposar, etc) de l'estat Espanyol sobre Catalunya.

Hauria de tractar-se només de decidir si es permet o no fer espectacle públic amb la tortura d'un animal deixant de banda altres aspectes, especialment el nacionalisme espanyol o català. O no hi ha espanyols contraris a les “corridas”? No hi ha catalans als que els hi agrada? Tot espanyol ha de ser pro-braus i tot català anti?

Aquesta i moltes altres decisions les hauria de prendre la gent mitjançant consultes vinculants, de manera que no hi hauria més discussió. O no hauria d'haver-hi per aquells que es considerin demòcrates.

Fent canvi de full però al voltant del mateix tema, ahir anava escoltant la ràdio mentre conduïa. A la cadena Ser entrevistaven diferents persones per saber l'opinió sobre aquest tema. Dons vaig mig sentir les opinions d'un tal David Pérez. Segons ell acceptava que alguns partits s'haguessin posicionat, però que volia una votació a ma alçada per que aquells que votessin a favor de la prohibició quedessin en evidència davant la població. Donava a entendre que l'altra postura no era respectable i que aquesta gent mereixien un càstig per part de la població. Aquesta percepció seva del respecte a altres idees i el to de l'entrevista em va fer pensar que era un parlamentari del PP. Doncs no, per a sorpresa meva, resulta que és del PSOE a Catalunya. No vaig notar la diferència!!! És una pena que els polítics, enlloc de parlar, escoltar, reflexionar i actuar, i fer-ho amb respecte, es dediquen a actuar amb mala llet, agressivitat, falta de respecte i, sobretot, amb una manca total d'intenció de servei a la comunitat. Ho acaben emmerdant tot.

Editat posterior: Els taurins aniran tribunal constitucional espanyol (http://www.lamalla.cat/politica/article?id=391970). Com es consideren perdedors ara intentaran imposar la seva decisió sobre la del Parlament. Intentaran que aquest perdi competències sense que els importi les conseqüències més amplies que pugui tenir. Com si la resta no ens haguéssim considerat perdedors de moltes decisions que hem hagut d'acatar democràticament. Per cert, van presentar també un recurs el 1991 amb la primera prohibició?

dimarts, 20 de juliol del 2010

3 hores per arribar a casa

Aquest és el temps que vaig trigar ahir per una avaria de l'estació de Sant Andreu Comtal. Vaig arribar al tren de les 18:42 h a Granollers Centre i arribava a casa a tres quarts de deu.

A RENFE/ADIF només es van dedicar a passar tota l'estona els mateixos missatges gravats. Com sempre que hi ha un problema no passa el revisor ni cap altre personal. Arribo al Clot i a esperar una estona més el tren de Badalona, que fa tard uns 15 minuts. A la via cap a Maçanet anuncien que el tren no sortirà fins les 22:00h. Són les 10:20h i la gent allà esperant.

Finalment arribo a Badalona. No hi ha ningú. Les guixetes tancades i no puc reclamar que em tornin el meu bitllet. Jo no he pagar per un transport de 3 hores. No hi ha devolució expres.

Després de set anys amb tren ja estic acostumat a la manca de política i filosofia de servei d'aquesta empresa. No sé quina mania ens tenen els treballadors i responsables perquè ens tractin d'aquesta manera. Els importa una bleda que perdem el temps.

RENFE només fa bé una cosa: pujar els preus per sobre del IPC. No és un sistema de transport fiable. Mai no saps quan arribaràs.

diumenge, 11 de juliol del 2010

Tan petit i tan gran

Ahir en sortir de casa ja em trobo el primer grup de persones amb senyeres anant cap a Pep Ventura per a agafar el metro. Quan més m'apropo més en som. Tot, famílies, grups d'amics, ... Arribar a l'estació ja va ser trobar una petita manifestació donat el grup de gent que estava esperant. Agafem el metro i ja l'omplim. Si bé també cal remarcar que poca gent va pujar a les parades següents. Fins a Sant Martí poca gent es va afegir.

Penso en pujar fins a la cruïlla de Passeig de Gràcia amb la Diagonal per la Rambla. No soc l'únic, de fet el Passeig de Gràcia ja està ple (i falten 2 quarts d'hora) i no queda més remei que pujar per carrers paral·lels ja sense trànsit i plens de gent, de senyeres i, sobretot de'stelades. Els carrers perpendiculars estan plens, la Diagonal està plena abans de la cruïlla. L'altre constat no el veig però me l'imagino...

Per fi arribo a l'inici de la manifestació (queda un quart) i allà esperem i esperem. No fa falta ser gaire intel·ligent per a donar-se que els que estem allà, la gran majoria, no volem l'estatut, volem la independència. I allà esperant i esperant sense que la cosa es mogui. Picant les mans, cridant majoritàriament “in-inde-independència... “. Es desplega una estelada gegant des d'un edifici cantoner, fet força aplaudit. Com no es mou, em poso a sentir la ràdio. Sembla que tot el recorregut està ple, la Plaça de Tetuan està plena. El periodistes no poden veure la capçalera perquè no és una capçalera. Està al mig de la gent. La gent ha fet el que s'havia de fer: reclamar la manifestació sense cedir-la a uns polítics dels quals no estem gaire convençuts de que és el que en realitat volen. Sento pels auriculars que per poder fer avançar la manifestació es fa una lectura d'un text i es canta els Segadors. En aquell moment ens posem a cantar-lo, de manera tranquil·la, sense cridar, amb molt de sentiment... els pels de punta. Alguns nois pujats al monument amb estelades, es miren el cant amb la boca oberta, s'ho miren des de dalt amb una perspectiva immillorable. Els seus aplaudiments i l'expressió de la seva cara demostren que la cançó ha estat una passada!

Sembla ser que la manifestació es dona per acabada quant en Montilla i la resta marxen sense haver pogut arribar al final. Marxa escridassat, sense poder apropiar-se de la manifestació com molts temíem (i que consti que penso que no se l'hauria d'haver escridassat, simplement deixar-lo anar con si no hagués anat). La gent passa de tot, ens quedem allà. És la nostra manifestació i encara no ens hem mogut. Finalment, caminem. Sembla que molta gent fa estona que ha decidit baixar pels carrers paral·lels. Me'n vaig pel lateral del Passeig de Gràcia per on es va una mica més ràpid. Un pilar de quatre amb una enxaneta petita amb l'estelada fa les delícies de la gent. Veig els de Iniciativa, els de les CUP que continuen sense avançar gaire. Segons les notícies, tot continua col·lapsat i la gent del davant va deixant la manifestació. Són dos quarts de nou: he trigat dues hores i mitja en baixar de la cruïlla fins al carrer Aragó. La gent començ a marxar. Allà plego esperant que això només sigui el principi, el temps 0 d'un nou procés.

No sé quants n'érem. Molts més que a la manifestació contra la guerra de l'Irak (el de les armes de destrucció massiva...). Aquella vegada vaig poder arribar al final i vaig caminar des del principi. Suposo que per alguns diaris érem uns pocs: (jo i dos col·legues) però “en la intimidad” reconeixeran que érem moltíssims. Molts més del vots de la major part dels partits.

El millor de tot: la gent, el respecte mostrat, l'ambient que es va crear...: Així és el nostre país: tan petit en extensió i tant gran en la seva gent.

divendres, 9 de juliol del 2010

Bon senyal: les Senyeres i Estelades



Bon senyal el què?

Que vaig passar dimarts per un carrer amb dues banderes espanyoles i avui divendres hi havia aquestes dues i sis catalanes? està bé però...

Que avui al centre de Badalona hi ha moltes més Senyeres penjades? (alguns mandres com nosaltres no les hem penjat fins avui) està bé però...

Que molta gent m'ha dit que anirà a la manifestació i que sembla que serà un gran èxit? està bé però...

Doncs és que he passat per davant d'una tenda de xinesos i on dimarts hi havia una "rojigualda" avui hi ha una Senyera. Si aquesta gent, amb el que s'ensumen els negocis han fet això ja sabeu que vol dir...

Apa, ens veiem demà a la cruïlla passeig de Gràcia-Diagonal a les 18:00h. No hi falteu

dilluns, 5 de juliol del 2010

Yo quiero un TBO...

"y si no me lo dan lloro y pataleo...". Aquesta és una cançó de quan jo era petit. En castellà per suposat, doncs no es jugava, ni es feien classes, ni res, en català. He recordat aquesta cançó en sentir les noticies sobre la posició del PE (PSOE segons ells) a Catalunya (PSC) indicant que només aniran a la manifestació darrere d'una senyera. No volen la pancarta que diu "Nosaltres decidim. Som una Nació".

Doncs bé, la manifestació ha estat proposada per Òmnium Cultural, per la societat civil. Amb la capçalera que ells han decidit i la resta s'ha afegit. Doncs ara el PSC no vol, ha de ser només una Senyera. No sé quina part és la que no els agrada: que volem decidir, o que som una Nació? No serà que no volen cap de les dues? Si no volen que decidim, que fan defensant un Estatut decidit aquí? si no ens consideren una Nació, per què ho van posar a l'Estatut que van recolzar?

O pot ser el que no els agrada és que sigui la societat la que ha pres la iniciativa directament en veure els fets. El Sr. Montilla va quedar molt malament amb la sentència de l'Estatut, va quedar en fora de joc i ara potser intenta recuperar la posició intentant establir el que s'ha de dir a la manifestació per poder apropiar-se-la un cop feta.

El primer que he pensat és en no anar-hi si se'n surt amb la seva però, no serà el que en realitat volen? que no anem?, que sigui un fracàs per poder dir després que la majoria del poble català accepta la sentència? La veritat és que no ho sé però, es fa tant probable que fem poso de mal humor. No seran ells la veritable cinquena columna a Catalunya?

En fi, aniré tot i el perill de que al final em comptin com a defensor de la via morta segons els convingui. Però serà que NO, que no vull un Estatut, vull un Estat propi.

Un cop acabada la manifestació i vistes les declaracions podrem veure si hi ha cap partit polític seriós, amb veritable afany de aconseguir coses per a la societat. Jo consideraré com a tal aquell que només recolzi la manifestació però que no intenti treure'n profit. O millor dit, treure'n el profit d'escoltar el que la societat civil ha de dir. No dir ells el que aquesta ha de fer o pensar. Utopia potser?