El nou costum dels nacionalistes espanyols.

Dirigents del PE (PSOEc) i col·legues d'altres partits nacionalistes espanyols estant repetint allò que els independentistes som feixistes o nazis. Avui no posaré la connexió a la notícia doncs m'han informat que l'últim podria estar buscant sortir als medis per fer veure que és algú (i no li facilitaré) però sense tenir en compte això diu que som feixistes perquè separem catalans bons de dolents. A part que això no és cert. No ho fem! La mateixa acusació fa el mateix que denuncia: separar els catalans en dolents, els independentistes, i bons, els que pensen com ells.

El més preocupant de tot però, és l´ús tant trivial dels conceptes de feixisme/nazisme. Com si no fossin tant importants. Aquest ús totalment fora de lloc indica que són uns ignorants totals, o que no els importa trivialitzar o normalitzar uns conceptes letals per a la humanitat perquè tot val per denigrar aquest catalans “dolents”. Potser haurien d'estudiar una mica d'història per corregir tant el que diuen com per incrementar la seva tolerància a altres idees.

Jaimitooooooosssssssssssss!!!!

 HA, HA, HA, HA, HA, HA ...!!!!!!!!!

"La nación española tiene 3.000 años de historia"

No vull pels meus fills l'educació que volen aquests.  No només per les seves imposicions nacionalistes espanyoles, el reforçament d'idees de superioritat, de menysteniment d'altres, la negació de la nostra identitat, la voluntat d'eliminar la nostra llengua i la reescriptura de tot al seu gust; sinó per la ignorància que provoca.

Ministre espanyol de propaganda

Aquest tertulià d'una cadena de televisió filofeixista posat a fer de ministre de cultura (quina contradicció) del govern espanyol diu que la culpa de l'independentisme és l'escola en català.

No entraré a discutir aspectes massa elevats pel coeficient d'aquesta persona com la multicausalitat. Per posar-li fàcil només li explicaré que a mi em van educar en el model d'escola que li agrada: de religiosos, en castellà, amb mestres políticament neutres o molt a la dreta. Una escola on era permès portar una xapa d'Alianza Popular però no del PSOE. Es clar que aquelles xapes les portaven fills de membres del seu partit que l'eren pel que havien sentit a casa més que per l'escola. Aquells joves parlaven del govern d'una oligarquia preparada (ells evidentment) i de la correcció de treure profit de càrrecs polítics, doncs els pertanyis. Es clar que quan era un del PSOE el que “treia profit”, parlaven de corrupció.

A l'assignatura d'història només hi havia una: la de Castella. Catalunya, l'Aragó, les Illes, el País Valencià o qualsevol altre regne o territori de la península Ibèrica no va existir mai. Tampoc van existir excel·lents autors literaris que havien estat amb els “altres” a la guerra civil espanyola. I ja no parlem d'escriptors en català. Vaig arribar a pensar que no en teníem. Vaja, que em van deixar deures de per vida perquè encara no he tingut temps de recuperar tot el temari que es van deixar, especialment en el referent a la literatura.

En aquest ambient vaig estudiar. I tot i els intents d'adoctrinament en política i religió vaig acabar amb l'etiqueta de “rojo separatista” i “ateu”. No és l'escola, hi ha milers de raons per ser sobiranista. I aquest personatge n'ès una. Aquest senyor, seguint el seu raonament, haurà de deixar de jugar a padel doncs l'Aznar jugava i ja veiem quin personatge va resultar.

Nacionalisme lingüístic espanyol

A la darrera entrada vaig posar l'enllaç a un vídeo on un professos de la Universitat Autonoma de Madrit, Juan Carlos Moreno amb el títol "La lingüística y el nacionalismo lingüístico español”. Doncs bé, l'han tret de la xarxa. Per què? Està clar no? Censura del que no els interessa. Com sempre! És Espanya realment democràtica? No només el que diuen les lleis i el poder fer unes eleccions, en mentalitat l'és?

Cal recuperar aquest vídeo.

Dos videos relacionats amb la llengua.

Bé per Raül Agné.  Com va dir en Justo Molinero, “els catalans som excessivament educats”. Hem estat sempre una terra d'acollida i tenim experiència en rebre gent de fora. Però la nostra manera de ser “educada” ha fet que gent vinguda de fora hagi aprofitat per fer la seva cultura dominant. No sé que pensarien a un altre lloc on hem parlessin en català per ajudar-me i jo els respongués parlant sempre en català sense fer l'esforç d'aprendre la seva llengua o respectar la seva cultura. No seria jo el el maleducat?

Amb la situació a la que hem arribat no es d'estranyar que pensem en perdre aquest “excés d'educació” i passa el que passa: l'entrenador del Girona ha deixat la roda de premsa on volien que parlés en espanyol tot i haver dit que després contestaria en aquest idioma. Tot el meu suport pel Raül Agné. Poc a poc anem fent!

I continuant amb la llengua, hi ha algú a les espanyes que té clares les coses. Aquest video l'he vist al blog de la Núria i el poso aquí per augmentar la difusió (ja sé que poca gent visita aquest lloc :) però de mica en mica...

Les carreteres són espais comuns.

M'agrada conduir tranquil, respectant les distàncies. Crec que és el correcte no només per la seguretat dels que anem al meu cotxe sinó per la de la resta de gent que utilitza les carreteres. Per aquesta raó m'emprenya molt aquests que sembla que hagin de demostrar que són molt ràpids al volant, que s'enganxen al darrera teu i fan avançaments on no està permès, sense visibilitat, en corbes i a més, moltes vegades han de tornar al carril dret on no hi ha lloc, obligant al cotxe que fa bé les coses a frenar i deixar un espai. En certes carreteres on es mouen els cotxes del Principat d'Andorra he observat sempre que cotxes d'aquest lloc tenen tendència a aquests comportaments. Dir això és una cosa que em disgusta molt doncs no m'agrada generalitzar amb grups humans però, és el que sempre em trobo.

Eh, E6010? Tu ets l'últim. Vas avançar dos cotxes d'una tirada: el de darrere meu que estava a gairebé 100 m i el meu, en les corbes al costat del pantà d'Oliana, sense visibilitat. I és clar, venien de cara. I vas ficar-te davant meu tancant-me. Et creus molt bo al volant però assabentat d'una vegada: si no hagués frenat hauries abonyegat aquest cotxe que estimes més que la teva mare. Et creus tan bo al volant que quant em vaig queixar amb el clàxon només devies pensar en part de la meva família. Doncs si us plau, si! Fes-ho: pensa en la meva família que anava dins del cotxe. I en les famílies de tots els que veiem el risc incrementat per la teva presència.

Espero que el regal dels Reis sigui el no portar-te ningú pel davant el dia que et matis amb aquest cotxe que tant et “mola”.