dimecres, 30 de novembre del 2011

Només una dècima


Catalunya ha reduït un 0,1% els seu dèficit amb les retallades fetes. Només una dècima amb tot l'esforç fet, uns 2.000 milions d'euros. El dèficit fiscal anual està al voltant dels 20.000 milions d'euros. Que fem? ens retallem fins les venes per reduir, quant? Un 0,3%? o reclamem el que és nostre? És clar que a alguns ja els hi va bé: el conseller de sanitat d'aquest govern dels millors, director general i president de l'associació empresarial d'entitats sanitàries (1994-2010) vol obligar a tenir una pòlissa mèdica. A més del que ja es paga amb la nòmina. O alguns bancs són finançats cobrant un 3% pels diners que posen els ciutadans en bons. Uns interessos que incrementen el dèficit. I és que omplir-se la butxaca no té preu! Encara que el preu sigui Catalunya.

Mentre perdem diners, el govern dels millors ens distreu defensant un pacte fiscal, difícil d'acceptat per una Escanya que treu profit de l'espoli. Tot i que els amos ho concedissin seria amb uns valors molt retallats, sense garanties de compliment com passa amb altres compromisos i, l'utilitzarien per augmentar l'anticatalanisme. El pacte fiscal no és la solució, no millora gaire la situació. Només dóna continuïtat als seus negocis. Per això el volen tot i sabent que els seus socis no els faran cas. Fan riure amb l'amenaça(?) de fer una consulta. Però si han demostrat moltes vegades que en pensen allà de l'opinió dels ciutadans o del Parlament de Catalunya combatent les decisions d'aquests amb els seus tribunals! La única consulta que podran fer, seguint l'exemple dels seus socis (Mahón-Maó o Mahón-Mahó, Palmade Mallorca o Palma de Mallorca) serà la següent:


dilluns, 28 de novembre del 2011

Ja són tres els que ens il·lustren.


Alguns ciutadans de Catalunya no aprenen. Els nacionalistes espanyols de Cs van ser rebutjats pels seus per ser catalans. Molts PPros espanyols no suporten els del PP que viuen aquí perquè parlen català.  I ara els del PE (PSOE segons ells) també diuen que no, que un català del PSOEc anomenat PSC no pot ser president del seu partit, que cal ser espanyol, molt espanyol i demostrar-ho. No era aquesta gent federalista? No era el PSC un partit federat al PSOE? Tenim clar quin és el seu concepte de federació: ells manen i nosaltres obeïm. I paguem! Aquesta és la federació que podem esperar dels espanyols: submissió a ells. I si no volem, els bombardejos o el que toqui ara com a equivalent queden justificats. Ni socialistes, ni obrers ni demòcrates. Això si, espanyols i molt espanyols.

Els d'aquí perduts.  Tant espanyols que se senten i allà no els hi fan cas.  I aquí cada cop menys.  La Chacon, si vol ser presidenta del partit, ja pot anar assajant el “arriba Ejpanya” eps!!, en que estaria pensant? era “viva Ejpanya”...(de moment).

dijous, 24 de novembre del 2011

Lynn Margulis - Descansi en pau

Dimarts va morir Lynn Margulis.  A ella li devem la teoria endosimbiont i la divisió dels éssers vius en cinc regnes entre d'altres coses.

Vaig tenir l'oportunitat d'assistir a dues de les seves conferències a la UB.  Moltes vegades els conferenciants arriben amb una o més persones de la Facultat que l'acompanyen, quedant una mica distants.  Ella va arribar barrejada amb els alumnes i vestida de manera juvenil, fins i tot, diria, una mica hippie cosa que li donava un aire desenfadat.  Però sobretot, tenia aquella amplitud de visió que li va permetre descriure les seves troballes inicialment fora de l'esperat però, que avui en dia són acceptades per la comunitat científica.

Si! estem formats per cèl·lules que inclouen microorganismes que el seu dia es van incorporar com a simbionts.  A la gent li sorprèn però són d'aquells aspectes meravellosos que fan estimar l'estudi dels éssers vius.

(A la fotografia amb un dels seus llibres:  Margulis, L. i Dolan, M. F. 2002. Els Inicis de la Vida.  Evolució a la Terra Precambriana. La versió en català és de 2006, Edicions Bromera.  Alzira, València).

dimecres, 23 de novembre del 2011

Esperat i no esperat

Ja ho deia ahir. Els vots els han donat la legitimitat per a fer retallades. Ens pujaran la benzina i el transport públic. La mobilitat, sigui com sigui, penalitzada. La de les persones i la de les empreses que encariran els productes (i més IVA per l'Estat). Pujaran les taxes universitàries i possiblement haurem de pagar més pels medicaments. Els salaris dels funcionaris baixaran i els de la resta de treballadors també en quant la dreta espanyola es posi a fer veure que treballa (a mi ja me'l van baixar el 2009). L'aigua també la pujaran, no per fomentar l'estalvi si no per ingressar més diners. Per acompanyar el panorama podríem estalvia aigua deixant morir les plantes i deixar uns carrers grisos d'acord amb la situació i a la pena que fem acceptant unes retallades mentre regalem milers de milions d'euros a l'estat espanyol a canvi del seu domini, menyspreus i les seves imposicions.


Aquesta persona inicialment em queia bé però, ja fa un temps que penso que va a la seva. Cadascú té les seves idees i les ha de defensar però les formes són importants. Hi ha debats que cal fer-los de portes endins i arribar a una posicions comuns. El que no es pot fer són declaracions públiques que semblen més una “rabieta” de nen malcriat que una recerca del bé comú. Aquestes actituds típiques d'aquest partit fa un temps li han fet mol de mal en cansar a molta gent independentista i fer-los contraris a aquest partit. I així està! Esperem que la nova directiva sigui capaç d'eliminar aquests comportaments tant grollers.

dilluns, 21 de novembre del 2011

Punt i seguit!


Ja està fet. Uns independentistes hem votat per ERC-Reagrupament-Catalunya SI, ens em abstingut, em posat una estelada dins del sobre o em votat CiU. L'abstenció, el vot en blanc i el nul han augmentat i, qui se'n recordarà de demà en endavant? A hores d'ara, la majoria d'estelades romanen dins dels sobres tancats de les diferents meses i així seguiran fins a la seva destrucció. Sobre el vot només el temps dirà. Cadascú legítimament ha escollit. Tenim més coses en comú que la diferència de vot i en això ens hem de fixar. Si més no, tots tenim avui, una enveja molt sana d'Amaiur. Els independentistes bascos s'han unit, han guanyat i han aconseguit la legitimat per a demanar el poder seguir el seu camí. Desitjo que ho aconsegueixin.

La unitat és l'únic camí. Una unitat temporal per poder barallar-nos després per prendre unes decisions sobiranes.

Som tants com diuen les enquestes? Es diu que mots independentistes han votat CiU amb pinces al nas davant el que creien una manca d'alternativa. Un partit que a hores d'ara és submís, amb un candidat unionista, que no sent els crits d'independència i que d'aquells que ho criden només vol els vots. Desitjaria que fossin sobiranistes perquè si no som quatre gats. No estar clar, com a mínim, el voler i la intenció d'aconseguir-ho està a l'aire.

Son preocupants els resultats que reforcen la política de retallades a la gent amb menys capacitat econòmica i la privatització de facto de la sanitat. També, en Duran és creu molt fort però l'espanyola del PP ja li ha dit que són ells els que representaran Catalunya al “Parlamento”. Vaja, que els espanyols es representaran a si mateixos. Ja ni els deixaran fer la papereta habitual. És preocupant la possibilitat de que CiU es doni per vençut en veure que no pinta res i vagi a treure'n profit personal i partidista deixant de banda el País permetent al PPSOE fer el que volen perdent en autogovern, llengua, cultura i economia.

Aquells que han invertit en vaselina faran negoci. L'esgotaran els del PP quan la Merkel els truqui i els de CiU en quant els truquin els amos.

divendres, 18 de novembre del 2011

Setmana emprenyadora

Font: El Punt.  Les trampes de l'estat.

Aquesta setmana m'han posat de mala llet.  Mentre uns independentistes es queixen dels altres, volen un vot nul o es dediquen a etiquetar com a botiflers els altres, els escanyols del PPSOE i les seves seccions a Catalunya (que no catalanes) es dediquen a atacar-nos per tot arreu.

Ens culpen de la prima de risc elevada pel deute de “la comunitat autònoma de Catalunya”, de pacte fiscal res de res (i CiU queda en calçotets i degradat pel seu candidat i la campanya tant penosa que ha fet), volen eliminar TV3 i ja fan veure que “intervindran” els nostres comptes.

Res de nou, el problema és la intensitat i l'atac en tots els fronts.  Economia: Obliguen a la Generalitat a endeutar-se degut al parasitisme dels impostos de Catalunya i la culpa és nostra.  Encara ens escanyaran més i ens fotran l'economia per l'aire.  Llengua: es carregaran TV3 amb l'ajut dels botiflers (aquests si) d'empreses de comunicació privades situades a Catalunya al servei d'Escanya, dirigides per ciutadans de Catalunya però de dubtós sentiment català.  Augmenten els insults a la gent que vol utilitzar la seva llengua, mostra de l'odi que ens tenen, i la menystenen.

Cap paraula sobre els AVES i aeroports escanyols sense passatgers.  Cap paraula sobre les despeses d'un Institut Cervantes que només defensa la llengua de l'imperi.  Cap paraula per les despeses d'una institució anacrònica per dret de sang (i la nissaga que ens va fer perdre la llibertat.  Si valen les herències en valen totes!).  Cap paraula sobre els nombrosos casos de corrupció del PPSOE on han desaparegut volums de diners importants.  Cap paraula sobre la televisió estatal sense publicitat i els nombrosos canals que tenen.  Cap paraula sobre les lleis del sol, que van produir la bombolla immolaria, del PP i continuades pel PSOE.  Van produir una gran quantitat de llocs de treball extra en quantitat i en el temps i que van provocar l'augment de preus i l'endeutament privat excessiu. Cap paraula sobre els seus polítics retirats a les direccions de grans empreses o a llocs europeus amb uns salaris que ja voldríem els mortals.

Si com a mínim fos veritat que les causes de la mala economia escanyola fos Catalunya, igual s'independitzarien ells de nosaltres.  Però no! en el fons saben molt bé la veritat: paràsits hipòcrites!

Tenim presa, molta presa!!!

divendres, 4 de novembre del 2011

Camins equivocats


Acaba la jornada electoral. Els membres de la mesa obren les urnes i fan el recompte. Els diferents vots s'agrupen en munts, un dels quals recull els nuls. En acabar es proclamen els resultats, s'omple la documentació i si no hi ha cap reclamació, els vots es destrueixen. Excepte els nuls que es guarden i se'n van al jutjat amb la resta de la documentació. I allà quedaran. Tancats en un sobre. Arxivats. Només s'obriran si hi ha una reclamació. I allà quedaran aquells sobres que contenen diferents paperets, descomptes d'una cadena d'hamburgueses, i tot el que es pugui imagina. A les properes eleccions en aquests sobre quedaran arxivats estelades i més reclams per a la independència. No hi haurà cap diferenciació entre vots nuls.  Quedaran oblidats.

Per a les properes eleccions hi ha grups que han decidit demanar el vot nul o l'abstenció. Jo vull una Catalunya independent el més aviat possible però no tinc clar que aquestes opcions siguin adequades. Fins i tot si n'hi hagués un 70% d'abstenció, les forces mediàtiques ho atribuirien a una manca de confiança en el sistema, en les classes polítiques, etc però mai assumiran que es degut a l'independentisme. Els vot nul hauria d'arribar a nivells molt elevats perquè algú es dignés a mirar que ha passat.

Vots nuls i abstenció d'independentistes resten donant al PPSOE i CiU (al que no considero independentista fins que no demostri el contrari) més diputats. I, evidentment, es riuran de nosaltres dient que si, que a les enquestes som molts però que no es veritat, que a l'hora de les eleccions som quatre morts de gana. I el diari del comte dirà que tenia raó, que les enquestes cal cuinar-les, que només ells saben el que el poble vol.

Dels que desqualifiquen no vull comentar res més que n'estic fart. Em cansen. Sembla que l'enemic sigui el company de lluita. Alguns diuen que aquests en realitat són moviments en contra del independentisme (fins i tot algú els senyala com a serveis secrets espanyols). No sé si és veritat o no però, em fan dubtar i, a efectes pràctics, com si ho fossin.

També estan aquells que desitgen un triomf del PP. Es pensen que així, l'independentisme augmentarà. Però a quin preu? L'independentisme ja va augmentant, per tant, l'interès està en la taxa (velocitat) d'increment. A priori sembla que aquesta serà directament proporcional al mal que facin a Catalunya. Dubto que pagui si el mal és irreversible.

Jo votaré. I ho faré per aquells que s'han unit tot i que hagués preferit una unió total. Seran pocs diputats però el temps que tinguin per parlar pot ser utilitzat per tocar els nassos tant com es pugui, per cansar-los com ells fan aquí, per a deixar-los en evidència. Per denunciar cada vegada que se'ns pixen a sobre i diuen que plou, les seves manques de respecte, l'espoli fiscal i les seves imposicions. Per defensar el nostre dret decidir i tenir ressò internacional. Algú es pot imaginar no tenir cap veu allà quan se'ns considera una possessió? Que no puguem dir res mentre ens eliminen? Qui denunciaria els seus abusos? On es pot fer més, aquí on només ens llegim nosaltres o allà on ho farà tothom?


dijous, 3 de novembre del 2011

Notícies sobre RENFE

  La Vanguardia, de franc

Finalment algú se n'ha adonat.  Després de llegir l'article, podria ser que RENFE no pagui pel diari doncs els guanys per la publicitat, fent veure que arriben a més gent, ja pagaria.  No obstant, el que regalen és l'edició en català, subvencionada.  Sigui com sigui acabem pagant.


Aquesta noticia no deixa de obrir interrogants:

Estaran assumint que no tenen solució i ja que ens deixaran tirants molta estona, com a mínim que ens entretinguem amb internet?

Pensen que els trajectes seran cada vegada més lents i tindrem temps per fer part de la nostra jornada laboral al tren?

Han assumit el seu fracàs en informar a la gent i donen l'alternativa d'internet?

Algun amic se'n porta un contracte sucós?

Sigui el que sigui, el que volem els usuaris són trens que funcionin, sense incidències, fiables, puntuals i regulars.  Mentre no solucionin això, és tirar diners allà on no és necessari: de res val anar en carros tirats per rucs i connectats a internet!

Finalment, en aquest diari que "regalen per cortesia" de l'anunciada:

Donat que la freqüència pot ser el nombre de vegades que es dona un esdeveniment (freqüència absoluta) o el nombre de vegades per unitat de temps, volum, etc (freqüència relativa). Dir "8 freqüències diàries" vol dir que els trens surten a 8 freqüències diferents cada dia, per exemple,  durant una estona, un tren cada 10 minuts, després, un tren cada 20 minuts, un tren cada hora, etc.  És a dir, tenim 8 períodes de temps amb diferents ritmes de sortides.  Però, suposadament volen dir que surten 8 trens diaris.  I aquesta seria la freqüència diària: 8 trens (comprovat a la seva pàgina: dos Barcelona-Sevilla i dos Barcelona-Màlaga és els quatre en sentit contrari).  Si aquests conceptes no els tenen clars, què més se'ls pot demanar? Encara que els trens es mouen!  Això si, amb Wifi!!

dimarts, 1 de novembre del 2011

Recuperant tradicions


Quan era petit i anava al poble del meu pare, per Pasqua, la meva padrina tenia preparades orelletes i bunyols. I, com deien allà “em feia un bon fart”, especialment d'orelletes. No em podria resistir! Tal era el record que ja fa temps que pensava en recuperar aquests dolços i, finalment, tot i que no toca, els hem fet a casa. Es poden millorar però, per ser la primera vegada han sortit prou bé i, per suposat: “m'he fet un bon fart”. Per quan toqui: més!