dijous, 28 de febrer del 2013

Carn de cavall - situacions diferents


Al supermercat demano carn de vedella picada. Agafen un tros davant meu i el posen a la picadora. Soc conscient que aquesta carn pot tenir traces de la carn de porc picada que s'ha emportat la persona que hi havia davant meu. La única manera de evitar-ho seria tenir picadores separades o netejar la picadora constantment. Però per a mi és innecessari. Aquestes mesures encaririen molt la carn i a més la presència de la carn de porc serà una mínima part que no repercutirà al preu i no afectarà a la meva cuina. I menys encara serà perjudicial doncs és carn feta per a menjar dons hi era al mateix supermercat.

El mateix passa a les empreses que elaboren productes càrnics. La gran majoria fan productes de diferents carns: porc, vedella, xai, poltre,... Encara que facin neteges entre productes sempre hi ha la possibilitat d'una petita presència d'altra carn. Per tant, no és el mateix trobar una gran quantitat de carn de cavall barrejada amb carn de vedella que trobar unes petites quantitats (traces) degut a aquesta maner de treballar. En el primer cas és frau i en el segon és no seguir un procediment estricte. De fet, Foods Standads Agency (Gran Bretanya) posa el límit en l'1% de DNA.

Podria ser aquests procediment estricte? si. Surt a compte? Possiblement, la majoria no pagaríem la carn al preu que tocaria i la petita barreja no afecta en res ni a nivell higiènic, ni de cuina ni de preu.

El problema és d'etiquetatge però és que en aquest cas no està definit. En altres casos si que està regulat i per exemple, no cal indicar a l'etiqueta que un aliment té ingredients procedents d'organismes manipulats genèticament si aquests no superen un percentatge (0,9%) degut a contaminació involuntària. En aquest cas també es podria evitar però tampoc seria viable.

Per tant, cal no confondre casos on hi ha una gran quantitat de carn de cavall amb carn de vedella i a més la carn de cavall podria no ser de cavalls criats per a alimentació, amb la presència de traces degut a la manera de treballar i amb carn bona per al consum. En el primer cas ens prenen el pel, en el segon no.

El que caldria esperar són unes fortes sancions per als estafadors i una adaptació de la legislació que permeti, com passa amb altres aspectes, una petita presència no intencionada d'altres tipus de carn apte per al consum.

dijous, 21 de febrer del 2013

Carn de cavall


La presència de carn de cavall a productes presents al mercat pot tenir els següents problemes:

  • De seguretat. La carn de cavall és tant bona com qualsevol altra però tota carn destinada al consum ha de haver estat controlada. Les vedelles destinades a carn estan identificades individualment i es controla alimentació i medicaments que reben. Per la carn de cavall o qualsevol altra destinada a consum les exigències són les mateixes. En aquest cas, no se sap si la carn de cavall és d'animals controlats o no.
  • D'informació al consumidor: El consumidor té dret a saber que menja i per aquesta raó hi ha una etiqueta als aliments que comprem. Si indica carn de vedella, el posar un altre tipus de carn sense informar és frau.
  • De traçabilitat: La legislació obliga a les empreses a tenir un sistema de traçabilitat de manera que tenim tota la història d'aquell aliment: matèries primeres, proveïdors, quantitas, dates de consum preferent o caducitat, tractaments, etc. Si algú ha canviat una etiqueta la informació és perd de manera que si hi hagués altres problemes de seguretat (un seria l'indicat al principi), no tindríem aquesta informació.

Per totes aquestes raons qualsevol producte en aquesta situació ha de ser retirada del mercat.

Fixeu-vos que tot el que he dit ho he fet sense referir-me a la legislació que inclou tot això. Perquè, independentment de la legislació i abans d'ella, està l'ètica. Jo no puc donar res que pugi causar mal o enganyar a un altra persona ho digui o no la legislació. Per a mi és un principi moral. De respecte: als clients que compren els productes dels quals viuen les famílies dels treballadors d'aquelles empreses i per a aquests mateixos treballadors que també són consumidors.

Estic convençut que les empreses grans de les que es parla desconeixien la presència d'aquesta carn de cavall. Les empreses alimentàries en general asseguren els seus productes mitjançant un sistema d'autocontrol. En el referent a les matèries primeres tenen un pla de control de proveïdors que inclou un procediment per acceptar tant els proveïdors com les seves matèries primeres. En algun moment van tenir la informació d'aquesta carn en forma de fitxa tècnica que indicava que allò era carn de vedella entre d'altres dades. Segurament van rebre una mostra correcta i van assegurar-se que el proveïdor treballava bé aplicant el seu sistema d'autocontrol, demanant documentació i fent auditories.

El proveïdor també pot tenir els seus proveïdors i fins i tot ser únicament un distribuïdor que fa d'intermediari. Al final tenim una cadena on cada empresa és responsable de la seva part i on totes tenen sistemes d'autocontrol adaptats a la seva activitat i on cada client controla el proveïdor.

en algun punt d'aquesta cadena algú no va aplicar el seu sistema d'autocontrol, va saltar-se la llei i va acceptar carn de cavall etiquetant-la com a car de vedella. És gairebé impossible detectar-ho. La manca d'ètica, l'engany pot amb qualsevol sistema de seguretat. No importa que la cadena sigui més o menys llarga si tothom compleix. L'únic problema de ser més llarg és que ni ha més on buscar si hi ha problemes.

Sovint es pensa que es podrien fer més anàlisis de control. Però per fer una anàlisi cal saber què busquem. Ara és la carn de cavall pel problema concret que tenim però n'hi ha tants de problemes que el nombre d'anàlisi necessari seria elevat (antibiòtics, centenars de contaminants químics orgànics i inorgànics, carns diferents, etc) i tampoc seria una garantia contra la manipulació intencionada. Pensem que aquestes empreses grans tenen els sistemes de control més exhaustius. Funciona com ha funcionat ara, un cop feta la trampa. Només treballant correctament a priori podem tenir productes correctes.

Què passa avui a la societat on vivim? Doncs que comprem al preu més baix. La majoria no mirem les etiquetes i escollim aquelles croquetes gust a pollastres a menys d'un euro, pensant que el que en ven croquetes de pollastre a 3€ ens pren el pel. No pensem que “gust a pollastre” està usant aromes mentre que “de pollastre” utilitza carn de pollastre. En altres ocasions, la qualitat del producte, la quantitat de carn que porta, etc fa que el producte sigui més car. Però comprem aquelles croquetes amb un 2% de carn enlloc de les que tenen un 20% perquè són més barates. Bé, si pensem que les primeres possiblement tinguin més aigua o més farina potser no surten tant barates però en preu per bossa si. Deixant clar que aquests exemples són de productes correctes, el que intenta fer un producte millor es queda sense vendes, davant el producte inferior i intenta baixar els preus pressionant als seus proveïdors i obtenint matèries primeres més barates. I així arribem a la possibilitat de trobar, entre molts, un proveïdor amb una carn molt barata per poder reduir preus. Informació correcte, tot sembla correcte però, aquest és el que la cola!

Ara es tracta de solucionar ara el problema puntual. Trobar els estafadors i castigar-los. Però si la societat no canvia, d'aquí a un temps apareixerà un nou problema sense ara que siguem capaços de preveure quin serà. I si hi ha sort, el detectarem.

dijous, 14 de febrer del 2013

Hipòtesi!!


Quina quantitat de presumptes casos de corrupció que han sortit darrerament! Quina casualitat! Per què ara? Assumint com ho fem la majoria, que la corrupció sempre ha estat present i que determinades classes, tant les polítiques com d'altres, si no n'han tret profit com a mínim l'han consenti i amagat. A què ve ara treure tants?

Evidentment està molt bé que surtin casos però, de veritat que la raó és aconseguir netedat, o perquè hi ha una pressió popular? Com és que ara els responsables són molts més eficients que fa uns mesos? Com és que esclata tot al mateix temps?

No serà que com a la majoria ens emprenya la corrupció amb tots aquests casos hi ha un intent de silenciar el procés sobiranista, al mateix temps que et fans sentir la corrupció d'Espanya com a pròpia, els seus polítics com a propis, per que ens acabem sentint del mateix ramat?

Doncs si hi ha corrupció, hem d'eliminar la de casa, la de Catalunya però a l'Estat Espanyol li hem de fer el mateix cas que si fem a la corrupció a França o Alemanya. Ens fa més mal tot l'espoli econòmic, cultural i de capacitat de decisió al que ens sotmeten.

Si el veritable interès de l'Estat Espanyol fos acabar amb la corrupció, serien tant efectius com ho són per imposar-nos, en contra de les decisions del nostre Parlament (i amb origen en una ILP de la gent d'aquí) els seus espectacles de maltractament i matança de braus, entre d'altres coses.

dijous, 7 de febrer del 2013

Les llistes d'espera i la corrupció


Baixen les llistes d'espera

El 2012 va tancar amb 71.000 pacients pendents d'operació, un 12% menys que el 2011


Cas 1: jubilat amb cataractes ha d'operar-se però les llistes d'espera són tant llargues que li fan la proposició d'operar-se en una clínica privada. El cost és l'equivalent a gairebé un any de pensió.

Cas 2: jubilat amb forts dolors que gairebé no pot caminar ha d'operar-se per posar-se una pròtesi. A la darrera visita les llistes d'espera eren, suposadament, de sis mesos. Al final, quant ja toca, són de 15 mesos. Li proposen operar-se en una clínica privada. Com no? El cost és l'equivalent a dos anys de pensió.

Tots dos casos són reals. El dos jubilats han pagat tota la seva vida la seguretat social. No han abusat mai del servei públic i tots dos han escollit operar-se al sector privat per millorar la seva qualitat de vida. En el segon cas és ja una necessitat. Tots dos han sortit de les llistes d'espera reduint-les. Felicito al Conseller, antic president de la patronal del sector sanitari privat. Ha aconseguit el que volia: gent a fer ús, pagant, del seu negoci (ja ho deia fa un temps).

Que si, que per a molts és legal, és correcte i els jubilats han acceptat canviar benestar econòmic per benestar físic; però molts pensem que no l'és. És aprofitar-se. Els metges que segueixen aquesta via deuen sentir-se molt contents amb el seu nivell de vida aconseguit, d'aprofitar-se de les necessitats sanitàries de la gent i en gran part, de les pensions de jubilats, doncs per natura seran un grup important.

Per acabar d'emprenyar, en el primer cas, la clínica es va pagar per transferència, tot net, però el metge no l'acceptà. Havia de ser en efectiu. I és clar, quant se li va demanar la factura es va emprenyar perquè el treball era sense factura que si no serie més car! Sense avisar és clar.

Segur que molts d'aquests metges a les seves tertúlies posen a parir els presumptes corruptes de tots els casos que estant sortint. Però al igual que per a molts polítics la seva ètica el permet tenir ingressos extra via corrupció, a aquests metges també la seva “ètica” els permet enriquir-se portant-se clients allà on treballen al sector privat. Fa falta fer neteja, però no només a la classe política!