Ahir vaig recordar el meu examen de
selectivitat. Davant la meva prova de química havia d'escollir una
de les dues opcions proposades. Vaig anar obligat doncs l'opció A
es feia amb una d'aquelles fórmules llargues, empíriques, que
he evitat aprendrem. Sempre he pensat que si alguna vegada
em fes falta la podria consultar i aplicar. No tenia cap secret.
Només calia memòria però, amb tot el que hi havia per a estudiar
preferia dedicar esforços a coses més serioses per a mi. A part de
la utilitat que hagués tingut en aquell moment, en aquell examen,
mai més m'he trobat la necessitat d'ús d'aquella macrofórmula. A
l'altre opció (B) hi havia un problema dels que dominava: una
titració àcid-base. Pels que no ho han estudiat mai és com
volguéssim saber quants “-1” hi ha en una caixa tancada i
anéssim afegint (sumant) i comptant “1” fins a tenir un resultat
0.
Fets els càlculs en esborrany em vaig
començar a posar nerviós: No surt! Com pot ser? Càlcul i
recàlcul donaven el mateix resultat. “No pot ser!” però “No
pot ser, l'enunciat no pot ser!”. Hi havia una errada a l'enunciat
de manera que obtenir un resultat “0” era impossible. Opció A
no viable, opció B: “Qui li diu a tot un professor d'universitat
que l'enunciat és incorrecte?” Quin remei. La meva resposta
començava dient (en castellà que llavors estudiàvem poc en
català): “Les solucions utilitzades en aquesta titració són
incorrectes o l'enunciat està equivocat...” i seguia tot el
raonament de la meva afirmació. En sortir de l'aula la meva
professora de C.O.U només pensava que m'havia equivocat. No pot ser
que estigui malament! És selectivitat! Però si! Estava malament.
Me'n recordo del patiment d'aquell dia. De deu exàmens que fèiem,
en aquella època només dos eren de ciència i a mi em va tocar
matemàtiques i química (ni em vaig examinar de la carrera
escollida). Els dos on poder millorar nota i un ja fallava. Aquest
neguit va durar uns dies fins que van arribar les notes. En mèrit
del corrector he de dir que em va considerar l'exerciti correcte però
ningú va donar cap explicació ni em va treure el patiment.
Entenc perfectament als
alumnes que ahir es van trobar amb l'errada. Canviar una lletra per
una altra és una errada que es pot entendre molt bé però qui ho
posa sap, o hauria de saber que quan un escriu un text no veu les
errades fàcilment perquè no necessita llegir en profunditat: dóna
per entès les coses que sap. No costa res fer revisar el text per
un altra persona i més si pot tenir una gran transcendència.
