Teatre del dolent: la tarifa elèctrica

Un dels aspectes que més m'emprenyen dels PPros és que consideren la gent com a ximple. La darrera teatralització sobre el preu de la llum és l'últim exemple. Tothom sap que les subhastes de l'electricitat són procediments no transparents i manipulats. Tothom sap que el PPSOE ha retirat gent dels seus a càrrecs importants (pel que cobren, no pel que fan) en empreses elèctriques entre d'altres. Tothom és conscient que el lliure mercat no existeix i els capitalistes acaben fent monopolis per pujar preus. Recordem que recentment han gravat la producció d'energies alternatives, especialment d'aquelles que poden obtenir altres empreses no elèctriques. Fins i tot a casa nostra tenim comptadors d'ells i que controlen ells. Tots tenim clar que tot això és una pressa de pel.

Al final ens fan acceptar una pujada de preu elevada, com si fos una sort. Les elèctriques volen augmentar el preu i el PP està d'acord però la manera que s'accepti és proposar un increment inviable i indecent. A continuació surt el govern a reduir aquest increment i fent veure que hi haurà un mètode nou més just. Mètode que d'aquí a uns mesos ens tornarà a pujar el preu amb explicacions fosques. Empresa contenta amb el seu increment, govern espanyol content fent veure que es preocupen de la gent i particulars pagant beneficis d'uns pocs i empreses que marxaren en veure l'alt preu de l'energia (aquesta si és una causa de deslocalització, no d'altres que diuen).

Les empreses estratègiques d'aquest tipus no poden estar en mans d'uns pocs. Han de ser controlades i dirigides des del sector públic.

UE? La qüestió és sobreviure o desaparèixer

Al programa 2324 del canal 324 una espanyola deia que Catalunya fora de la UE s'enfonsaria perquè les empreses marxarien d'aquí i es potenciaria el port de València. Aquesta senyora continua amb la hipocresia i amenaces espanyoles. Durant el govern Aznar ja es va intentar perjudicar el port de Barcelona en benefici del de València sense els resultats que volien. Encara avui continuen amb el bloqueig ferroviari. També, des de ja fa anys hi ha empreses que han portat les seves centrals a Madrit per pressions polítiques. Empreses més o menys grans perquè les que més feina donen són més del 80% del total i corresponen a PIMES catalanes que difícilment marxaran. Recordem que tampoc hi ha intenció de fer el corredor del Mediterrani. Cada factura que paguem per la majoria de serveis, té un IVA ingressat a Madrit. Per tant, sense ser independents ja hi ha una sèrie d'accions que ens perjudiquen des del punt de vista econòmic i que en un estat independent no ens podrien imposar.

Però el més destacable és aquesta agressivitat espanyola. Quina dona voldria viure amb una parella que a més de maltractar-la, l'estigués amenaçant constantment? Voldria viure a costa de l'anulació de la seva personalitat? Estarem d'acord en que NO volem viure constantment amenaçats, espoliats i dirigits a la desaparició com a poble.

És mentida que una Catalunya independent quedaria fora de la UE perquè es tracta d'un territori que ja està dins i no es tractaria d'un estat que vol entrar de nou. No hi ha legislació i tot dependrà de decisions polítiques. El que s'ha dit darrerament no és més que una ofensiva espanyola. I de nou, volem viure amb gent que ens tracta d'aquesta manera? A més, en cas que això fos cert, Catalunya no hauria d'assumir la part proporcional del deute del Regne de Espanya i podria establir tractats de lliure comerç o d'aplicació de la legislació comunitària com passa a la illa de Xipre, deixant la mateixa situació actual a efectes pràctics. I en cas remot que la UE es negués estaria mostrant que no accepta la llibertat dels ciutadans i per tant, hauria de retirar allò de fer una “UE dels ciutadans”. I que consti que, personalment, no tinc cap interès en continuar dins de l'UE però em temo que així serà tot i el discurs patètic dels dependentistes, que tot sigui dit, ja s'han donat per vençuts amb la resta d'argumentació. Només els hi queda aquesta.

Ja poden dir missa els nacionalistes espanyols: Almúnia (que hauria de dimitir per comportament no neutral), Duran, Navarro i els altres que sempre demanen dir la veritat. Doncs que comencin ells dient: “nosaltres ens sentim espanyols i és la única raó. Buscarem qualsevol via per a evitar la independència. Ens importa un rave el desig dels catalans. Aquí el primer és la nostra voluntat. Només compta el futur de la “nació única”, no el de Catalunya”.

De què ens serviria continuar dins l'UE sotmesos a Espanya sense futur com a nació?

Assetjaments

La dreta nacionalista espanyola acostuma a dir dels que no pensen com ells que són nazis. El primer que podrien fer és reflexionar sobre el seu concepte de democràcia i tolerància cap a altres idees.

Diuen que els nazis marcaven les cases dels jueus. I és cert, les marcaven i els feien fora deixant-los sense propietat, a més d'enviar-los a camps de treballs i extermini tractats com a éssers inferiors. A la nostra societat hi ha qui actua de la mateixa manera i no per això podem dir que són nazis. Hi ha qui marca una propietat i fa fora els seus ocupants deixant-los sense la propietat i amb un deute que mai podran tornar condemnant-los a la pobresa de per vida. I aquest són els que ells defensen. Tot i així no diem que siguin nazis.

Tothom està d'acord que la causa principal de la situació actual és el món financer. Han comés una estafa a nivell mundial. És cert que la gent s'ha pujat al carro de gastar més del que tenia però tot i així la causa principal correspon a aquells que van treure màxims beneficis sabent que perjudicaven el sistema i, per tant, la societat.

Avui ens trobem que moltes famílies no poden fer front a la hipoteca i són castigats perdent la casa, i més. Són els principals responsables de la situació els que es queden amb el pis, el treuen a subhasta i se'l queden per un preu molt inferior al que ells mateixos van donar-li inicialment. Com aquest preu reduït no arriba a cobrir el deute de l'antic propietari continua devent diners al banc. En realitat perd l'habitatge, el que ja havia pagat i part dels salaris que cobrarà en el futur sense esperances de millora. Si no ha pogut pagar la hipoteca és difícil que pugui pagar el nou deute que s'incrementarà amb nous interessos de demora. Mai no acabarà.

Per a la majoria de la població aquest és un comportament no ètic i una demostració que hi ha lleis ni ètiques ni justes i que estan fetes per afavorir determinats interessos. En aquest context és perfectament normal assetjar a aquells polítics que legislen per als seus amics deixant de banda les necessitats de la majoria de la població i els seus desitjos mentre ells viuen còmodament i es jubilaran en alguna d'aquestes empreses que ara defensen. I encara haurien d'estar contents que només sigui això! Per mi, algun dia s'hauria d'investigar i castigar tot això: directius d'empreses financeres, polítics que els han anat en contra dels interessos de la població i responsables d'oficines que van donar conscientment hipoteques d'alt risc a canvi d'incentius a la seva nòmina.

Hipòtesi!!

Quina quantitat de presumptes casos de corrupció que han sortit darrerament! Quina casualitat! Per què ara? Assumint com ho fem la majoria, que la corrupció sempre ha estat present i que determinades classes, tant les polítiques com d'altres, si no n'han tret profit com a mínim l'han consenti i amagat. A què ve ara treure tants?

Evidentment està molt bé que surtin casos però, de veritat que la raó és aconseguir netedat, o perquè hi ha una pressió popular? Com és que ara els responsables són molts més eficients que fa uns mesos? Com és que esclata tot al mateix temps?

No serà que com a la majoria ens emprenya la corrupció amb tots aquests casos hi ha un intent de silenciar el procés sobiranista, al mateix temps que et fans sentir la corrupció d'Espanya com a pròpia, els seus polítics com a propis, per que ens acabem sentint del mateix ramat?

Doncs si hi ha corrupció, hem d'eliminar la de casa, la de Catalunya però a l'Estat Espanyol li hem de fer el mateix cas que si fem a la corrupció a França o Alemanya. Ens fa més mal tot l'espoli econòmic, cultural i de capacitat de decisió al que ens sotmeten.

Si el veritable interès de l'Estat Espanyol fos acabar amb la corrupció, serien tant efectius com ho són per imposar-nos, en contra de les decisions del nostre Parlament (i amb origen en una ILP de la gent d'aquí) els seus espectacles de maltractament i matança de braus, entre d'altres coses.