dimarts, 22 de maig del 2012

Marató de pobres i enganyats


Que bonic!, Quina metàfora més encisadora!: cinc persones arriben a un lloc on només hi ha quatre cadires. Una s'ha de quedar fora però finalment les mouen per poder seure totes cinc a l'hora.

De que van? Aquest concepte de compartir potser el tenim la majoria de les persones però no els que mouen el sistema que se'ns ha escapat de les mans. Resulta que de cadires n'hi ha per tothom però alguns es dediquen a acumular-les. Amb el temps, els que tenen la major part de les cadires també es faran amb aquestes quatre que queden i si volem seure, haurem de pagar. I de les cinc persones, amb molta sort, una podrà assumir-ho. Només es podran usar les cadires si donen beneficis als propietaris. A més, cal pagar per unes cadires situades en un lloc erm mentre que els propietaris tenen milers situades al costat de paisatges de postal, envoltades per jardins i piscines.

Missatge: us han fotut les cadires! No podeu esperar res de la gentussa que encara no té prou amb tanta cadira que vivint mil vides no les esgotarien! Us heu d'espavilar solets repartint el poc que teniu, els poc que us deixen! I, per suposat, la culpa es vostra per voler tenir-ne una! Els que tenen moltes cadires riuen pensant el “bons i tontets” que sou.