dijous, 2 de juny del 2016

Els objectius són l'important

"No aniré a la manifestació contra el pla hidrològic per no anar amb qui vol mantenir un monument franquista"."Si no ha d'haver una Catalunya socialista tampoc la vull independent". He modificat les frases perquè cap persona en particular se senti acusada encara que espero es vegin identificades. Tot i la modificació en la forma, el fons és el mateix en aquestes i d'altres frases sentides últimament: "Si no tinc TOT el que jo vull, millor no tenir res".

Amb tots els respectes, això és una autèntica CAGADA. Mai estarem d'acord amb el 100% amb la resta de la gent. Hem d'arribar a posicions intermèdies on tothom guanyi una mica.

És molt difícil aconseguir-ho tot. Com a mínim de cop. Generalment cal anar pas a pas per anar aconseguint objectius que per si sols ja són una millora respecte a la posició inicial:

- Si aconsegueixo aturar el pla hidrològic és un bé per a Catalunya independentment de que el monument franquista segueixi allà o no.

- Si Catalunya és independent, deixarem de tenir amos, lleis fetes per altres i tribunals polítics que anul·lin qualsevol iniciativa catalana. Com volen canviat la societat si no ens deixen legislar i ens limiten els recursos? Com, si no manem a casa?

Si volem fer alguna cosa cal canviar aquesta actitud i deixar de veure com a enemics aquells que no en són. Un objectiu aconseguit beneficia a tothom i facilita els següents.

A més, hi ha objectius per als quals la majoria de la població necessitaria un temps d'adaptació. Intentar fer-ho de sobte només porta a una reacció en contra. Un pot tenir idees molt bones però si espanta a la gent, ja sigui per la velocitat en la implantació com en la manera d'exposar-les, allargarà els terminis si té la sort de no aturar-ho.