Granellades de primavera I

Les migracions són moviments de poblacions d'un lloc a un altre. A les poblacions humanes n'hi ha hagut durant tota la història i prehistòria. Ser immigrant vol dir que t'has mogut d'un lloc a viure a un altre. Les causes poden ser diverses però la majoritària és la recerca d'unes condicions de vida millors.

La gent que va venir a Catalunya el segle passat ho va fer per aquesta raó. Van haver de deixar la seva terra per poder viure millor o, simplement viure. La gran majoria han treballat molt i s'ho han guanyat. Es deien a ells mateixos immigrants. Per tant, no hi ha res de dolent en utilitzar aquesta paraula, més aviat al contrari doncs cal tenir valentia (i/o necessitat) per abandonar casa teva per anar-te'n. És una descripció.

Algú que no acostuma a mostrar un gran nivell i que agrada d'utilitzar un llenguatge populista ha dit que és fill d'andalusos i que no són immigrants. Dons si van venir ho són, al igual que si haguessin anar a Madrit. L'ús d'aquesta paraula en sentit negatiu em fa aquestes persones més repulsives. Principalment perquè consideren als nouvinguts ara inferiors i, per suposat, amb menys drets. Un cop associat immigrant en aquest sentit, com la utilitzaran pels seus pares?! I menys si consideren que són superiors amb el dret d'imposar la seva nacionalitat i forma de ser. I menys si consideren que aquesta terra és seva i no dels “natius” que hi vivien.

Ministre espanyol de propaganda

Aquest tertulià d'una cadena de televisió filofeixista posat a fer de ministre de cultura (quina contradicció) del govern espanyol diu que la culpa de l'independentisme és l'escola en català.

No entraré a discutir aspectes massa elevats pel coeficient d'aquesta persona com la multicausalitat. Per posar-li fàcil només li explicaré que a mi em van educar en el model d'escola que li agrada: de religiosos, en castellà, amb mestres políticament neutres o molt a la dreta. Una escola on era permès portar una xapa d'Alianza Popular però no del PSOE. Es clar que aquelles xapes les portaven fills de membres del seu partit que l'eren pel que havien sentit a casa més que per l'escola. Aquells joves parlaven del govern d'una oligarquia preparada (ells evidentment) i de la correcció de treure profit de càrrecs polítics, doncs els pertanyis. Es clar que quan era un del PSOE el que “treia profit”, parlaven de corrupció.

A l'assignatura d'història només hi havia una: la de Castella. Catalunya, l'Aragó, les Illes, el País Valencià o qualsevol altre regne o territori de la península Ibèrica no va existir mai. Tampoc van existir excel·lents autors literaris que havien estat amb els “altres” a la guerra civil espanyola. I ja no parlem d'escriptors en català. Vaig arribar a pensar que no en teníem. Vaja, que em van deixar deures de per vida perquè encara no he tingut temps de recuperar tot el temari que es van deixar, especialment en el referent a la literatura.

En aquest ambient vaig estudiar. I tot i els intents d'adoctrinament en política i religió vaig acabar amb l'etiqueta de “rojo separatista” i “ateu”. No és l'escola, hi ha milers de raons per ser sobiranista. I aquest personatge n'ès una. Aquest senyor, seguint el seu raonament, haurà de deixar de jugar a padel doncs l'Aznar jugava i ja veiem quin personatge va resultar.

All Blacks

No he jugat mai a rugby i poques vegades l'he vist en directe però és un esport que m'agrada.  S'està jugant el campionat del món on, Nova Zelanda s'ha classificat per a la final.  Tinc debilitat per aquesta selecció (després de la catalana que no pot jugar) pel joc i per la seva tradicional Haka.  A més del ball, m'agrada veure com jugadors sense cap aspecte maorí, segurament descendent d'anglesos, han assumit com a seu el ball dels primers habitants d'aquella terra.