Nacionalisme espanyol prioritari a la democràcia

“Franco també organitzavareferèndums, era la modalitat preferida dels dictadors”

Els dictadors, coneixedors de la preferència per sistemes democràtics intenten donar-se legitimitat copiant un procediment bàsic d'aquest sistema: la consulta al poble tot i que, a diferència d'un sistema democràtic manipulen els resultat.

En Franco també tenia unes lleis que deia que s'havien de complir. Aquestes incloïen, entre altres coses, la prohibició de partits polítics i la pena de mort.

Que no senyors del PPSOE i seccions territorials a Catalunya! referèndum vol dir democràcia. Com es pot negar a un poble una consulta sigui pel tema que sigui i dir-se demòcrata?

Ens diuen que és democràtic no consultar a la gent perquè no ho permet la constitució quan el que és demòcrata és acceptar les decisions del poble. Una llei ha de ser ètica i no com les d'en Franco o com aquesta constitució que prohibeix el dret a decidir d'un poble.

Ens diuen que se senten tant catalans con espanyols i volen ser les dues coses. Quan ens diuen això en realitat ens deixen clar que són espanyols. El ser català és circumstancial de lloc. Si permeten els menyspreus a Catalunya, el robatori dels impostos i les imposicions és que estan clarament d'un costat. Acceptar viure amb algú que t'amenaça tota l'estona per si te'n vas és posar-se del costat de l'agressor. Que ho diguin clarament: “ens sentim espanyols i volem ser espanyols i que aquesta terra estigui dominada per espanyols” En una Catalunya independent podran escollir la seva nacionalitat però no! no tenen prou en tenir la seva sinó que els que no volem ser espanyols ho hem de ser per coacció, perquè és la seva voluntat. Per a ells tots els drets però no pels altres. Bé, alguns drets, els que ells tinguin a consideració donar-nos. Mira que bons que són!

Volen una federació quan un estat d'autonomies és en teoria un estat federal amb origen no voluntari per part de Catalunya, però bàsicament federal tot i que amb un altre nom. Encara que s'aconseguís una situació d'igualtat inicial (que ells tampoc volen perquè és la submissió els seu desig), tard o d'hora tornarien a imposar-se com han fet durant els últims tres cents anys. Ho saben. Ho tenen molt clar, però tot sigui per mantenir aquesta nació sota el domini de la seva.

El que és pot afirmar és que en Franco estaria molt orgullós de tots aquests que neguen el dret a decidir d'un poble i defensen la unitat de l'imperi. Del seu.

Que no ens manipulin!!!

Final de vacances. Han passat moltes coses darrerament en la lluita per la independència. Tantes que no he posat gairebé res en aquest lloc. Cada esborrany que feia quedava superat en poc i sense temps per actualitzar la informació. M'he vist superat. És un bon senyal. Fa anys no hi hauria tingut ni material per escriure.

Avui però, ha estat un dia patètic. El Govern pidolarà a Espanya uns diners que ens han fotut abans. (De tot el que donem uns 16.000 M€ a l'any no tornen i demanem uns 5000). Diuen que no acceptaran cap exigència política a canvi al mateix temps que el President diu que no anirà a la manifestació. Per a mi això és una claudicació. Ha escollit bàndol. No al costat dels que volem un estat propi sinó al costat dels que volen continuar de genolls, pagant i pidolant una part del que paguem.

No només no anirà, sinó que demana que sigui massiva per tenir arguments per anar a parlar amb l'amo Rajoy sobre com ens continuem sotmetent. Quina barra!!!! NO Sr. President, com a mínim jo NO ANIRÉ pel pacte fiscal. NO EL VULL. És baixar-se els pantalons. Hem de gestionar tots els nostres diners, tota la nostra legislació, la cultura/educació, és a dir, hem de gestionar tot el que és nostre: Hem de tenir un Estat.

Ja fa temps que es parla de que els polítics s'han quedar darrere, però avui el President ho ha confirmat. Dels militants no podem esperar gaire doncs el pertànyer a un partit provoca limitacions, així que haurem de ser nosaltres i l'onze de setembre de 2012 ho hem de deixar molt clar. Com ho vam fer el 10 de juliol de 2010. A la merda el pacte fiscal! L'únic a pactar són les condicions de separació.

Pamflet al tren

Avui al tren m'he trobat un text de la CGT informant que feien una manifestació a la tarda a Barcelona en defensa del servei públic ferroviari.

Avanço que en molts aspectes d'organització de la societat estaria d'acord amb ells però hi ha coses molt criticables:

“La subida de tarifas en Catalunya es discriminatòria con el resto del estado donde el incremento es mucho menor” Es clar, si els hi paguem nosaltres! El 40% dels impostos que paguem a Catalunya, independentment del nostre sentiment nacional, no tornen. Ep!! i la discriminació s'aplica en general, les tarifes són una cosa més. I si parlem també d'infraestructures en general? De no poder decidir? De que uns tribunals tombin el que decideix el Parlament, etc.

“La Generalitat deja tirados a lo vecinos de la línea de Lleida a la Pobla de Segur, a la vez que regala millones y más millones de euros a la ruina de Spanair y a las desiertas pistas de aterrizaje de Alguaire”. I l'Estat s'ha gastat 10 vegades més en ajuts a Ibèria i li ha montat un aeroport per a ells, on les taxes no s'augmenten per no perjudicar-la. Escanya intenta deixar l'aeroport del Prat com a una simple recollida de passatgers cap a Barajas. També posa obstacles al desenvolupament del port i a l'eix ferroviari mediterrani. Tot això significaria desenvolupament econòmic i molts llocs de treball que no s'aconseguiran simplement perquè escanya ens vol escanyar econòmicament i només pensa en el seu profit. Han de ser més.

“La Generalitat de Catalunya apuesta públicamente por privatizar el servicio ferroviario que presta actualmente RENFE”. Doncs com a usuari de rodalies estic desitjant que facin fora RENFE. Soc partidari de que la gestió la porti una empresa pública catalana però no RENFE que ens ha mostrat una falta de respecte total als usuaris durant anys. Però, és Escanya qui no deixa que ens desfem d'aquesta empresa sense capacitat ni ganes de donar un bon servei.

“No se acabarán las averías y los transtornos que sufrimos cotidianamente los ciudadanos en Rodalies, si no se invierte en ampliar y modernizar la infraestructura de ADIF (...)”. Doncs com usuari, també els vull fora de Catalunya. També ADIF han mostrat poques ganes de donar servei. I si comparem les inversions a les rodalies de Madrit i Barcelona? Segur que veureu que el problema d'inversions és polític i el que ens perjudica és, clarament, Espanya.

Doncs si companys treballadors, entenc que vulgueu defensar els vostres llocs de treball i el servei públic. Faltaria més! En això teniu tot el meu suport. Però, l'escrit en castellà i amb un fons de culpar únicament la Generalitat quan hi ha altres responsables està fora de joc. Aquest mateix fons segueix línies similars dels partits més conservadors i nacionalistes espanyols. Els treballadors catalans tenim dos problemes globals: el socio-econòmic propis de viure en una societat capitalista i que el neoliberalisme està portant als extrems; i les imposicions, espoli, etonocidi i menysteniment d'Espanya que ens té colonitzats per treure'n profit econòmic escanyant-nos.

Jo no soc fill de cap Espanya!!!!

Finalment tenim la resposta.  En Arturo Mas ja ens diu que pensa:

Escanya són els pares.  Res d'independència.  Federació o confederació? amb una Espanya que ens vol eliminar i que ha demostrat mil vegades que no ho permetran, que són els amos?  Em pensava que era llest aquest, però sembla que tenim tot el contrari als "govern dels millors".  Aquí temin el virrei que deia a la darrera entrada.

Amb l'estimable col·laboració d'aquesta gent:

De nou el Pla hidrològic i a parlar castellà a l'escola.

Ets independentista i votes CiU?  Pot ser és JA el moment de replantejar-se les coses.

"Al Fossar de les Moreres

no s'enterra cap traïdor,

fins perdent nostres banderes

serà l'urna de l'honor"

Poli bo poli dolent i poli de fora

De que va CiU? Em posen malat. En Mas fa de dolent, de sumisionista intentant evitar el divorci amb Escanya, recolzant un PP etinicida, que no fa res per aturar els feixistes a València o actuen directament a les illes, anticatalà i que encara ens vol escanyar més. En Pujol fa de bo dient que res a fer sota el domini escanyol però només parla quan ha de fer contrapés.

Al mateix temps ens en adonem que el govern de Catalunya pinta molt menys del que ens havíem pensat. Tant i tant anomenar l'Estatut perquè no tinguem més que un petit, petitíssim marge de maniobra. Es que ni policia tenim. Una simple gestoria com molt ben diu carquinyol al seu blog. Res més. Per això ho defensen els sumissos del PPSOE. I CiU? I ERC?

Però és que no hi ha ningú capaç de liderar la nostra societat cap a la llibertat? Quina enveja (molt sana) em fan els escocesos a qui desitjo el millor futur!! Ells s'ho han guanyat. Han escollit un partit independentista amb un lider seriós que lluita pel seu país. Aquí ens hem de conformar amb uns líders (?) patètics que donen més importància “a lo mio” que a la Nació i amb un munt de gent que prefereix pagar a canvi d'insuls i expressar-se en altra llengua abans de moure el cul.

PD. Això de la policia aquesta que es diuen Mossos d'Esquadra no té nom. Estic d'acord amb les seves reivindicacions com a treballadors però protestar d'aquesta manera utilitzant la llengua i adaptant la dels altres només em fa pensar en que és una policia Escanyola. No és la meva!!! la meva s'expressaria en català com a llengua pròpia per reclamar els drets que es mereixen. Sembla que són la federació catalana de la policía nacional o de la guardia civil. Vergonya Srs., Vergonya!

Ja són tres els que ens il·lustren.

Alguns ciutadans de Catalunya no aprenen. Els nacionalistes espanyols de Cs van ser rebutjats pels seus per ser catalans. Molts PPros espanyols no suporten els del PP que viuen aquí perquè parlen català.  I ara els del PE (PSOE segons ells) també diuen que no, que un català del PSOEc anomenat PSC no pot ser president del seu partit, que cal ser espanyol, molt espanyol i demostrar-ho. No era aquesta gent federalista? No era el PSC un partit federat al PSOE? Tenim clar quin és el seu concepte de federació: ells manen i nosaltres obeïm. I paguem! Aquesta és la federació que podem esperar dels espanyols: submissió a ells. I si no volem, els bombardejos o el que toqui ara com a equivalent queden justificats. Ni socialistes, ni obrers ni demòcrates. Això si, espanyols i molt espanyols.

Els d'aquí perduts.  Tant espanyols que se senten i allà no els hi fan cas.  I aquí cada cop menys.  La Chacon, si vol ser presidenta del partit, ja pot anar assajant el “arriba Ejpanya” eps!!, en que estaria pensant? era “viva Ejpanya”...(de moment).

Setmana emprenyadora

Font: El Punt.  Les trampes de l'estat.

Aquesta setmana m'han posat de mala llet.  Mentre uns independentistes es queixen dels altres, volen un vot nul o es dediquen a etiquetar com a botiflers els altres, els escanyols del PPSOE i les seves seccions a Catalunya (que no catalanes) es dediquen a atacar-nos per tot arreu.

Ens culpen de la prima de risc elevada pel deute de “la comunitat autònoma de Catalunya”, de pacte fiscal res de res (i CiU queda en calçotets i degradat pel seu candidat i la campanya tant penosa que ha fet), volen eliminar TV3 i ja fan veure que “intervindran” els nostres comptes.

Res de nou, el problema és la intensitat i l'atac en tots els fronts.  Economia: Obliguen a la Generalitat a endeutar-se degut al parasitisme dels impostos de Catalunya i la culpa és nostra.  Encara ens escanyaran més i ens fotran l'economia per l'aire.  Llengua: es carregaran TV3 amb l'ajut dels botiflers (aquests si) d'empreses de comunicació privades situades a Catalunya al servei d'Escanya, dirigides per ciutadans de Catalunya però de dubtós sentiment català.  Augmenten els insults a la gent que vol utilitzar la seva llengua, mostra de l'odi que ens tenen, i la menystenen.

Cap paraula sobre els AVES i aeroports escanyols sense passatgers.  Cap paraula sobre les despeses d'un Institut Cervantes que només defensa la llengua de l'imperi.  Cap paraula per les despeses d'una institució anacrònica per dret de sang (i la nissaga que ens va fer perdre la llibertat.  Si valen les herències en valen totes!).  Cap paraula sobre els nombrosos casos de corrupció del PPSOE on han desaparegut volums de diners importants.  Cap paraula sobre la televisió estatal sense publicitat i els nombrosos canals que tenen.  Cap paraula sobre les lleis del sol, que van produir la bombolla immolaria, del PP i continuades pel PSOE.  Van produir una gran quantitat de llocs de treball extra en quantitat i en el temps i que van provocar l'augment de preus i l'endeutament privat excessiu. Cap paraula sobre els seus polítics retirats a les direccions de grans empreses o a llocs europeus amb uns salaris que ja voldríem els mortals.

Si com a mínim fos veritat que les causes de la mala economia escanyola fos Catalunya, igual s'independitzarien ells de nosaltres.  Però no! en el fons saben molt bé la veritat: paràsits hipòcrites!

Tenim presa, molta presa!!!

Frases aclaridores

Gràcies al Sr. Peces Barba ara sabem que, tot i que moltes vegades ho dissimulin, els espanyols coneixen la història. Catalunya és a Espanya per ocupació militar. I a més també tenen clar que som una possessió: “Si nos hubieramos quedado con los portugueses y hubieramos dejado los catalanes (...)”.

En aquella època el concepte d'estat com el tenim avui no existia. De fet és en aquell moment quan es formen. Fins a les hores tot eren diferents territoris que pertanyien a reis i que podien anar canviat d'amo. No hi havia un exercit espanyol, francès, etc hi havia exercits reials. Exercit del rei que servia als seus interessos i tant lluitaven contra un altre com contra el mateix poble (fent de policia).

Per tant, els catalans lluitaven per aquell rei que els permetia mantenir un territori diferencia amb sistema polític propi, en el que fos sobirà dins del conjunt de territoris posseïts pel rei. En perdre, vam passar a mans d'un que va anular tot allò. I celebrem, el dia que vam se derrotats, que els nostres avantpassats van lluitar per les seves llibertats tot i saber que ho tenien malament (si el relat fos de la legió i la seva cabra, dels últims de Filipines o dels “tercios”, serien herois espanyols i se n'hauria fet molta literatura) i que al dia següent vam continuar lluitant encara que fos sense armes. Això aquest senyor no ho tenia clar.

Reforça la idea de l'ocupació i el sotmetiment de la seva possessió recordant aquelles paraules d'un general espanyol: “Barcelona ha de ser bombardejada cada cinquanta anys” i diu que ara no serà necessari (una amenaça?). De fet ara les armes són altres i l'atac és diari perjudicant la nostra economia i dient sempre que hem de ser com ells i parlar com ells. Que només hem de pensar a servir-los.

Què els hauria anar millor amb Portugal? No ho sé. A nosaltres si però, no els hi desitjo pas als portuguesos.

En futbol, que sembla que preocupa molt, no haguéssim trobat a faltar els Barça-R. Madrit. Hi hauria possiblement un Oporto-R. Madrit. Però per les seves referències, aquest senyor ha de saber que el Barça no ha de ser mai un obstacle per a la llibertat de Catalunya.

Per tant, cap problema amb aquest discurs. Se li ha d'agrair que digui el que molts pensen. No s'haurien d'haver molestat els advocats catalans, si se'n senten. Haurien d'haver agraït aquestes paraules per la seva sinceritat i per la utilitat formativa i divulgativa. Quan la gent hagi de decidir, ha de tenir clar el que signifiquen les dues posicions.

Sense retrets!!!!

Vull destacar aquestes dues paraules del discurs d'en Pep. Només cal mirar els comentaris de les diferents noticies a mitjans catalans per veure com hi ha molta gent més pendent de dir-li al altre botifler, d'insinuar que no volen la independència o retreure's qüestions històriques entre diferents formacions que en fe front comú. Quina pèrdua d'esforç! Cap dels somnis de ningú esdevindrà possible sense tenir un estat propi que és el que tots volem. Doncs a una, mirem l'objectiu comú. Després amb molt de gust, discutirem sobre les nostres idees: amb respecte!!

Tant és que la bandera sigui l'estelada blava, l'estelada groga o vermella, o la senyera. Tant m'és que el veí que pensa diferent que jo posi una o l'altra, al contrari: benvingudes siguin! Gràcies! L'important és estimar la terra i defensar-la.

El meu desig per a la nostra Diada Nacional és: SENSE RETRETS!!

La llengua és la nostra identitat!

Se n'ha parlat molt i aquest és un escrit més però no em puc estar:

Vaig a qualsevol oficina de l'administració pública i moltes vegades em contesten en castellà (No és un requeriment pels funcionaris el coneixement del català? I el meu dret a ser atès en català?). Un ciutadà va a l'administració pública parlant castellà i el funcionari català l'atén en castellà. Hi ha molta gent que no ha fet l'esforç ni d'entendre el català tot i que la seva llei obliga al seu coneixement. Està clar que només uns tenen els drets i els altres les obligacions independentment del que digui la legislació.

Ara, el tribunal superior de justícia espanyol a Catalunya dona la raó a tres famílies (dues de les quals militants d'un partit anticatalà) que demanden el castellà com a llengua vehicular i em volen obligar a la meva escola, a moltes escoles que no han demanat res, a la mateixa escola on van aquestes famílies on la majoria no han dit res, a que el seu idioma sigui vehicular. Els drets només d'uns tot i el que digui la legislació catalana. Que, és clar, és catalana i per a ells val igual que tot el que és català: una merda!!. I si no els agraden les lleis del Parlament Català (escollits), venen els seus tribunals (escollits???) i les modifiquen.

“Si estudiara en español seria más lista” és el que li va dir una filla a la seva mare i aquest va presentar una demanda. A part de que la mare no deu o no vol saber que el que sigui més o menys llesta dependrà poc de la llengua i, que potser vol dir que només entén el castellà perquè els seus pares només li han facilitat el castellà, i, deixant de banda que el coneixement de més llengües dóna més habilitats, posarà una demanda cada vegada que la seva filla se senti malament? li donarà tot allò que la nena demani? En el fons aquesta nena em fa pena. No per ella si no perquè fa la impressió de que la seva mare la considera tonta. Al seu col·legi no es meravellen de la velocitat a la qual els nens nouvinguts (argentins, polacs, nord-africans,...) aprenen a parlar català?

Si m'imposen l'altra llengua, podré jo presentar una demanda perquè el català sigui la llengua vehicular? El meus nens ja reben més del castellà necessari com per dominar la llengua. Ells i la resta: “La immersió no perjudica el domini del castellà”

El que no sé és que faig argumentant quan no hi ha gaire a parlar: és un atac i prou! Ens volen eliminar i a per nosaltres van!. Senyors espanyols: això també és violència!!!

"Si ens aixequem ben d'hora, però ben d'hora, ben d'hora, i no hi ha retrets, no hi ha excuses, i ens posem a pencar, som un país imparable, creieu-me, som un país imparable. Visca Catalunya!" (Pep)

ECAT

Un altra vegada estem embolicats amb l'adhesiu CAT a les matrícules dels cotxes. Aquest tema no deixar de ser un pegat per distreure al personal. Quan hi ha un problema cal anar a l'arrel i en aquest cas és la dependència d'un estat que vol que tothom parli i pensi com ells i que estem al seu servei “de genolls i pagant”. L'E a les matrícules, que hem de portar per nassos, no deixa de ser una conseqüència. Res a fer si no s'actua sobre la causa.

D'acord que per a molta gent és un objectiu al seu abast i que pensen que pot representar una petita victòria però, personalment penso que establir aquest com a un objectiu tant important és un símptoma dolent: pensem que no podem aconseguir objectius més importants centrats en les causes, i ens dediquem a objectius secundaris (o terciaris, centrats en les conseqüències). Es com prendre només paracetamol quan tenim una infecció. Baixem la febre però no actuem sobre aquell que provoca la infecció.

Tant secundari és que el PP estàpensant a incloure el CAT a les matrícules d'aquí, això si, juntament amb l'E (que no falti!) i en Duran diu que la porta al seu cotxe (a l'E per suposat). I el que em temo és que això els porti a marcar territori: CAT, una “región dejpaña”. Si no, per què el PP s'ho ha repensat?

En relació a aquest tema i com deia al meu darrer comentari ja ha sortit algú del PP d'allà que no entén als del PP residents aquí, ni que sigui un intent d'uniformització amb la seva política de tolerància zero.

L'enquesta (I)

Des de l'estiu passat, tot semblava una mica apagat en el referent al futur del nostre país. El nombre de comentaris a blogs i diaris havia baixat dramàticament. En part és normal doncs ens agrada parlar de més temes però, la sensació era de que després del pic d'intensitat elevada havíem caigut en una vall profunda. Tot això acompanyat de l'increment dels partits espanyols a les darreres eleccions i a les grans ofensives espanyoles amb el català a València, les Illes i a Europa, l'intent de eliminar el Montmeló com a circuit de la F1, la manca d'inversions a Catalunya en infraestructures, etc. He de reconèixer que he tingut una sensació de derrota.

Però, ahir una enquesta del CEO en va sorprendre gratament. No per les dades concretes sinó perquè mostra una tendència positiva i, que la independència no és una qüestió de quatre gats com ens venen els unionistes.

Els resultats deuen ser importants arrel les ràpides declaracions que va provocar per part dels espanyolistes: En Duran surt al telenotícies dient que la independència separa (un altra vegada amb aquest fals argument que ja he discutit en aquest blog). Què podem esperar d'aquesta persona amb el bé que viu a Espanya!!!. Els PSOEc queixant-se de la pregunta directa sobre que votaria la gent. És clar, ells prefereixen una pregunta que la majoria digui que no i que puguin associar a la independència. El que fan falta són qüestions directes i fàcils d'interpretar com aquesta. L'Hereu també surt dient una obvietat: la independència no és la solució a tot. Evidentment! Ja ho sabem! Però tenim clar que si ens permetrà millorar. El que no val es fer la transformació per fer veure que no soluciona res. Interpreta que la gent és estúpida. Mentre tant, el PSOEc continua donant canya al català a Europa amb els seus col·legues el PP i perjudicant l'economia catalana en benefici de l'espanyola.

És interessant veure els motius de vot de la gent. Entre els que votarien que si està la gestió del propis recursos, la incomprensió, i la idea que Catalunya milloraria. El sentiment identitari aniria en quart lloc però no em preocupa. Quan siguem independents ja augmentarà!!. La gent d'aquí té clar que no maltractem, ni menystenim, ni imposem, ni som uns nazis com diuen alguns espanyols. Sembla que s'imposa el seny. Entre els que votarien que no el principal motiu és el sentiment nacionalista espanyol. Normal quan molta gent ha vingut de fora. Però això implica seguint pagant més del que caldria sense tenir retorn de molts dels diners al lloc on ara viuen i que en els perjudica. Però si volen pagar més per que Catalunya continuï sotmesa tot i que en un Estat Català podrien mantenir la seva nacionalitat amb els seus drets i beneficis, és la seva decisió. Com a segon argument en contra està la inviabilitat econòmica d'una Catalunya independent. Doncs ja fa temps que diferents estudis diuen el contrari. L'últim: Sense Espanya. Fins i tot hi ha estudis de persones que s'ho veuen des de fora.

Que cal fer? Molta pedagogia. Per a tots. Pels que pensen que si per raons econòmiques assegurin les seves idees, pels que diuen que no, per feu-los veure que la seva situació econòmica milloraria i que conservarien la seva nacionalitat i que nosaltres tenim el mateix dret que ells a tenir la nostra pròpia. I el mateix per aquells que diuen que no votarien doncs semblen més propers a les tesis unionistes.

En qualsevol cas, només hi ha una enquesta que valgui, la de veritat: Un referèndum que cada vegada sembla més a prop.

Bona feina

Sempre havia tingut un sentiment estrany per ser de Barcelona. Quan anava fora de l'àrea metropolitana, la gent, a part dels adjectius típics, semblava que no ens considerés del mateix país.

Aquella Barcelona on molts, de dins i fora, veien impossible fer una consulta per la independència, ha assolit una participació molt acceptable del 20% amb una demostració de civisme i de com es fan les coses ben fetes. Davant de la feina dels voluntaris es posicionava tota la premsa oficial com “El Periódico” (“Así no”) i “La Vanguardia”. Aquells que un dia van recolzar una consulta del batlle de Barcelona s'han vist superats per la feina d'amateurs demostrant, una vegada més a la història, que quan hi ha voluntat popular es poden superar a aquells que pretenen imposar-se. I així, Barcelona se situa amb totes les poblacions que han pogut fer la consulta i espero que hagi recuperat el respecte que li mancava, o li havien negat.

Un altre sentiment que tenia era el de ser un estrany en la qüestió nacional. Ser independentista estava malt vist i a més amb la sensació de ser quatre gats. Des de la primera consulta fins a les d'aquest diumenge i passant pel 10J, molts hem sortit de l'armari. Diem clarament que pensem, i ens hem adonat de que molts al nostre voltant pensaven el mateix, han canviat de posició o s'ho plantegen. Com a mínim se'ns respecta.

Pas a pas anem construint. I com és d'eficient el camí ho demostren les enrabiades d'alguns com en Duran a la televisió dels seus amos (sense respectar el dret al vot secret perquè “li dona la gana” i a qui se li està revoltant el que considera el seu feu particular) i l'Hereu (suposem que recordant la seva consulta a més de l'espanyolitat del seu partit).

Moltes gràcies a tots els que ho han fet possible. Quin sentiment em queda ara? El de mala llet! per no haver pogut votat... visc a Badalona.

Quatre columnes - quatre barres - una Nació

“MONUMENT NACIONAL D'HOMENATGE ALS HOMES I DONES PATRIOTES CATALANS DE TOTS ELS TEMPS”

Era d'esperar que els sectors espanyols del PPSOE i altres partits no permetessin la inscripció que volien posar les Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans.  No estan inclosos: són espanyols. Quan ells es diuen catalans ho fan el el mateix sentit que la Falange: “espanyols de Catalunya”, espanyols que viuen a la regió anomenada Catalunya.  A veure quan de temps ens les deixen aquesta vegada?

Gràcies a la Xarxa d'Entitats que amb la seva lluita han fet possible tenir-les de nou.

 

Si a la TV3

No tenen bons arguments

Segueixo habitualment la tertúlia del Dia a la COM Radio. M'agrada com la porta en Jordi Duran i la qualitat dels tertulians. Avui n'hi havia un de nou amb arguments espanyolistes. Al no dubtar de la qualitat dels tertulians m'he adonat que aquesta gent s'ha quedat sense arguments. No en troben de nous:

• Els nacionalistes volen destruir Espanya. En primer lloc destacar aquest intent d'utilitzar la paraula nacionalista en sentit negatiu. Es clar, els altres són nacionalistes catalans o bascos però ell, ell no és de nacionalista, no! Doncs si tertulià nou: vostè és un nacionalista espanyol. A més: els independentistes o nacionalistes o sobiranistes no volem destruir res ni anem en contra de ningú, anem a favor nostre. Volem el mateix que tenen els nacionalistes espanyols. Volem manar a casa nostra i que ningú ens digui el que hem de fer, com hem de parlar o fer ús dels nostres impostos. Volem decidir a casa nostra. Els desitgem el millor a Espanya igual que volem el millor per a la nostra nació.
• Els territoris no paguen impostos: es cert que els paguen persones i empreses però, aquestes viuen o funcionen en un territori on utilitzen una sèrie de serveis. Resulta que paguem però no rebem l'equivalent a altres llocs. Tenim unes rodalies que fan pena per manca d'inversió. No tenim infraestructures demandades per la UE perquè no són radials, tenim un dèficit perquè aquests impostos que paguem se'n van altres territoris reben a canvi menyspreu, insults, falta de respecte i domini polític i cultural, com a persones d'un territori.
• La economia no ha de tenir vesant política. Què els espanyols no ho fan!: deu ser per això a la meva empresa hi ha clients potencials als que els agrada el producte, decideixen compar-lo i ho desestimen en quan se n'assabenten que som catalans; mentre que nosaltres comprem en funció de la relació qualitat/preu. Deu ser per això que a l'altiplà hi ha pressions polítiques des del centre perquè els centres de decisió de les empreses se'n vagin capa allà i si cal tancar cap centre, es tanquin aquí. Deu ser per això que no es va permetre la compra d'Endesa per part d'una empresa catalana.
• Que el model havia de ser Alemanya que de dos països n'havia fet un. Estudiï història si us plau. Alemanya era un país dividit pels vencedors d'una guerra. Per haver-la provocat. Ells es consideraven de la mateixa nació i han tornat a refer el seu territori. Com li ha dit una tertuliana, també pot tenir com a model la ex Txecoslovàquia, avui dividida de manera pacífica en la República Txeca i Eslovàquia.
• Catalunya ha d'estar sota la marca Espanya per atraure turisme. Aquesta si que es bona. Gent que conec d'Europa i fins i tot proveïdors (que haurien d'aplicar allò de que el client té la raó), mostren un descrèdit d'Espanya total. I ara amb la crisi, encara més. No és una cosa que m'agradi, ja he dit que no estic en contra d'Espanya però actualment Espanya és descrèdit i a més, els turistes que venen vindran igualment. La marca Barcelona pesa molt.
• El caos econòmic en cas d'independència. Si aquest senyor necessita explicacions que vagi a la pàgina del CCN i que pensi que estem a Europa i en una economia globalitzada. Els mercats es mouen i l'espanyol cada vegada té menys pes. A més, si a mi no hem compren jo no compraré als meus proveïdors entre els quals n'hi ha molts d'espanyols...

Res de nou. Tot molt típic, conegut i superat.

Avui Festiu. Festiu???

"Ja són 110 els pobles catalans “moralment exclosos” de la Constitució"

I molts ciutadans... 

Les primeres impressions a vegades no són bones

Durant aquest estiu hem tingut el que hom ha denominat “guerra de banderes”. A certs barris de Badalona, on la immigració dels 60 té una forta presència, la majoria de les banderes eren espanyoles. Això ha portat al desencís de molta gent i jo m'incloc. Però, potser aquesta impressió no és la correcta. El desig de que la majoria fossin catalanes m'ha despistat.

Fa molts anys que em moc pel barri de Llefià, un barri amb grans majoria immigrant recent i anterior. Doncs bé, fa només uns 10 anys no es veia cap senyera la Diada. Ara, ja fa uns anys que si que es veuen però, aquest any no eren només senyeres, hi havia estelades, i han compensat les altres! Amb això es constata que en un barri on fa uns anys no havia cap mena d'identificació nacional, avui en dia hi ha part de la població que ja l'ha assumit. Aquest és l'aspecte positiu. I té molt mèrit sortir de l'armari en aquests llocs!!!

No obstant, hi ha dos aspectes preocupants: El primer és la apreciació personal de que hi ha una fragmentació de la població, no en funció dels seus sentiments nacionals si no en el nivell cultural. Em fa la sensació de que aquells fills de immigrants que han estudiat, han sortit del barri, etc, tenen més disposició cap a posicions sobiranistes que aquells que s'han no han seguit aquest camí. El segon és l'ús de la bandera bicolor (tot que cal dir que alguna tricolor s'ha pogut veure) per aquells que un dia van ser obligats a sortir de la seva terra per falta d'oportunitats. Una mancança provocada pels que van guanyar la darrera guerra civil sota aquesta bandera. Hi ha una manca de memòria històrica!

“Figura oferente”.

Era un nen la primera vegada que em vaig trobar aquesta paraula llegint coses sobre arqueologia dels Íbers (en Castellà com gairebé tot llavors). Vaig buscar el seu significat adonant-me que es tractava de figuretes que els nostres avantpassats feien en posició d'oferir, de fer una ofrena a un deu. I me l'imaginava de genolls i oferint alguna cosa pròpia amb el cap baix.

Aquestes paraules i les que em deien els meus pares de que em creia sempre a la primera a la gent, que pensava que tothom era honest i amb bones intencions, han tornat de la meva memòria recentment:

En Montilla ha dit:

“La decadència seria la independència”

“No soc independentista i no demanaré perdó per això”

“l'extremisme, l'independentisme, la divisió i l'embolic”

"federalisme que és convivència i respecte mutu"

Quan va sortir la idea de que aquest personatge fos el president de la Generalitat, vaig pensar que era una bona opció, que podria portar a integrar a la gent nou-vinguda la segona meitat del segle XX cap a un catalanisme modern, cap a una mentalitat de pertànyer a la Nació que els havia acollit i que gràcies a la feina de tots s'havia anat sortint. Llavors, ja algú amb contactes al PSC m'havia comentat que els espanyolistes del PSOEc havien forçat aquest personatge però, tot i així ho vaig interpretat com a un senyal d'integració. Sempre he pecat de ser ben-pensat.

El príncep (o hauria de dir virrei?) ens ha sortit granota. Tot ha estat un intent, una vegada més, d'espanyolitzar-nos. Ja ha liquidat el PSC i, com tothom ja diu, només hi ha la “federación catalana del PSOE” (o catalufa segons les darreres modes). I ho ha fet molt bé, des de dins. Ara, aquelles paraules que vaig sentir un dia a TV, expressades per un amic d'en Patxi López (PSOE), en guanyar les eleccions a Euskadi (Vascongadas per a ells): “ya era hora de que los trabajadores que un dia llegaron a este país tomaran el poder”, sonen com una amenaça també per a nosaltres. No per la part dels treballadors, evidentment, sinó per aquells que un dia van arribar de fora i ara es fan els amos, sobre els altres; desfent l'original. Em temo que el proper objectiu és fer petar des de dins ja no el seu partit sinó Catalunya.

Doncs Sr. Montilla, la decadència per a Catalunya és vostè i la gent com vostè que ens vol esborrar culturalment. Fer-nos iguals als altres. Tant superiors es creuen!! L'eliminació de cultures, la uniformització... és el que és decadent. És decadent la situació actual dels impostos que no recuperem: ens estan ofegant!, no s'inverteix el que caldria!, ens està aniquilant econòmicament!. “De genolls i pagant”.

No cal que demani disculpes per no ser independentista. Aquí respectem i entenem la diversitat. Cadascú pot pensar el que vulgui. Però això ja ho sap, només es tracta d'una maniobra més de intentar desprestigià les idees d'aquells que no pensen com vostè. El mateix que relacionar independentisme amb extremisme. És curiós que un unionista extremista ho digui. Ah! Que els nacionalistes espanyols uniformadors no són extremistes? Què són els que tenen la veritat i els que no pensem com vostès som els extremistes? Que els que volen que tothom sigui com ells no són extremistes?

“Federalisme és convivència i respecte mutu”. Funciona al revés: si hi ha un respecte mutu hi ha convivència i, a més pot haver federalisme, confederalisme o estats independents convivint. Allò que cada nació decideixi per ella mateixa. Però, aquí tenim una part que no respecte l'altra i que quan diu federalisme vol dir: “que os esteis calladitos, sin quejas y pagando, que nosotros mandamos y después ya os daremos lo que a nosostros nos de la gana y a j...s” i, per suposat, en posició oferent.

Alatriste de nou

En Pérez Reverte ha tret un comentari que ha provocat un gran nombre de comentaris (http://www.perezreverte.com/articulo/patentes-corso/552/aportando-soluciones/).

Per a mi no hi ha per tant. Havent llegit les obres d'aquest senyor un es dona compte que sempre es repeteix aquesta relació amor-odi amb Espanya. Amor a Espanya i odi al seu funcionament i la manera de ser. En aquest escrit ens dona la independència però com a persona que està fins al nassos del que no pot ser. Per mi aquesta part ja està bé.

Però de nou apareix un concepte que tenen sobre nosaltres: el considerar-nos feixistes, autoritaris, etc. Parla de tenir un führer, de fer fora els xarnegos.

Doncs no Sr. Pérez, a Catalunya no en som d'aquesta manera. Respectem la llibertat i això és el que volem per a nosaltres. No som nosaltres els que la neguem. El dia que recuperem la nostra independència serà amb un país democràtic amb respecte per totes les persones, pels seus sentiments, per la llengua de cadascú. Per mi, cadascú que escolli la seva nacionalitat a Catalunya. Tothom pot viure-hi, ho hem demostrat moltes vegades: Catalunya és i ha estat un país d'acollida. Com podria ser d'un altra manera? Com poder negar als altres el que reclamem per a nosaltres? Això també es casa d'aquells que vostè i d'altres asseguren que farem fora.

Entenc que vegin les coses de manera diferent a nosaltres. Tenim mentalitats diferents, ni millor ni pitjor: diferents i, per això, cadascú ha de seguir el seu camí.

PD. per a la seva informació, aquí no utilitzem el terme xarnego perquè és denigrant. Ens grada respectar i volem que se'ns respecti. I no hem vingui a que ho ha sentit a una persona, miri la gran majoria.