dilluns, 31 de gener del 2011

Fi als 80 km/h

Avui s'han donat explicacions de l'eliminació de la limitació dels 80 km/h a les vies ràpides del Barcelonès i Baix Llobregat. Crec que aquestes decisions no han de ser polítiques. Han d'estar bassades en estudis científics (mesures de contaminació ambiental química, de particulat, sonora, estudis epidemiològics, etc) i en tècnics (valoració de consums, sinistralitat, valoracions econòmiques de transport, temps, etc).

Ara, amb les opinions d'alguns científics en contra i la d'algunes associacions, la decisió de l'eliminació sembla política. Era popular dir que es faria, i com van guanyar es farà. I tot gastant d'entrada més de 70.000 €. Això fa pensar en un altra qüestió. Surt a compte? S'esperen millores econòmiques que puguin compensar aquesta despesa? Jo, d'entrada, dubto molt que poder passar de 80 km/h a 100 km/h (120 en pocs casos) suposi un benefici econòmic global. No seria millor dedicar aquests diners a sanitat o educació. Estic segur que la majoria pensem que si però i ells? Doncs suposo que no, això aniria en contra de en privatitzar aquests serveis necessaris o, com a mínim, recollir un munt de clients per als propietaris d'empreses privades que, apostaria fort a que moltes són de persones afins.

dissabte, 29 de gener del 2011

Time i la inexistència de Catalunya

 Sembla ser que la publicació Time dels EEUU han fet un llistat de possibles nacions que aconseguiran la independència.  Catalunya no hi és.  Vull pensar que es tracta d'ignorància però, aquesta és tant dolenta con la indiferència.  Hi ha una proposta de fer arribar als editors la existència del nostre País.  Es pot enviar un correu preparat fent clic aquí.

A veure si se n'assabenten.

diumenge, 23 de gener del 2011

Productivitat


Des de fa molts anys diuen que la productivitat a certs estats es baixa i que això és culpa dels treballadors. Aquí ens passa. Se'ns diu que tenim salaris més baixos que els europeus perquè som menys productius,  i que cobrem massa, que no tenim prou formació, que només volem cobrar molt i treballar poc, i milès d'excuses més. Només els treballadors som els culpables, i ho som tant que només ens mereixem retallades socials i assemblar-nos cada cop més als treballadors de països orientals.

Doncs bé, sembla ser que a Alemanya volen que treballadors del sud d'Europa vagin cap allà, cap a l'estat productiu. I aquest estat capdavanter, productiu (torno a repetir) i posat com a exemple per aquells mateixos que ens acusen, vol treballadors considerats aquí no productius... Això recorda aquella comparació: “A Alemanya un treballador prem un botó i surt un motor, aquí el treballador prem el motor i surt un pernil”. Sempre s'acusa als treballadors d'aquí de tenir idees de segles anteriors però els que si que encara estan a l'època preindustrial són molt empresaris que es pensen que sense invertí, amb maquinaria i productes antics poden tirar endavant com ho feien fa sis generacions. “Que investiguin ells” com deia un curt de mires ascendit a l'Olimp de la literatura. I ara, els pocs empresaris que si han sabut sortir d'aquest parany veuran com els millors se'n van a donar impuls, beneficis i feina a un altre lloc d'Europa.

dimecres, 19 de gener del 2011

Donar gràcies per que et permetin parlar català


Personalment em va semblar penós veure un senador català donant les gràcies per que se li permetés parlar en la seva llengua. És con si de genolls i cap a terra i estirant els braços agraís el senyor feudal una gràcia concedida. Així estem, demanant perdó per ser el que som.

Això si, la noticia s'ha donat a tot arreu amb la dada de les despeses que costarà la traducció: que dolents que som els bascos, gallecs i catalans! sobretot els catalans que no fem res més que demanar i mai no estem contents i ens han de donar els “seus” diners.

I el PPro diu que això no passa en un país normal. A part que Espanya és un estat, tampoc l'és de normal. Hi ha estats formats per més d'una nacionalitat on es veu normal que cadascú parli en la seva llengua.

Però estic d'acord amb els PPros. Al senat no s'hauria de parlat català. De fet, no hi haurien d'anar catalans. Res a fer allà. Perquè el senat espanyol no serveix per a res i, sobretot, perquè ens hem de governar solets, sense fer res a la seva política i sense que ells facin res a la nostra. El nostre ha de ser el Parlament Català i els òrgans de la Unió Europea. Prou d'hipocresies!

LipDub per la Independència - Lipdub world cap

Es pot votar pel nostre lipdub, perquè sigui escollit el campió.  Primer va ser un record de participació, després va superar el milió de visualitzacions i ara està al capdavant de la classificació.  Una bona manera de fer-nos veure.

Per votar només cal fer "click" sobre el cinquè estel aquí:

http://lipdub.eu/gallery/category/company-lipdub/

VOTEU I FEU-HO SABER.

dilluns, 17 de gener del 2011

No tenen bons arguments


Segueixo habitualment la tertúlia del Dia a la COM Radio. M'agrada com la porta en Jordi Duran i la qualitat dels tertulians. Avui n'hi havia un de nou amb arguments espanyolistes. Al no dubtar de la qualitat dels tertulians m'he adonat que aquesta gent s'ha quedat sense arguments. No en troben de nous:


  • Els nacionalistes volen destruir Espanya. En primer lloc destacar aquest intent d'utilitzar la paraula nacionalista en sentit negatiu. Es clar, els altres són nacionalistes catalans o bascos però ell, ell no és de nacionalista, no! Doncs si tertulià nou: vostè és un nacionalista espanyol. A més: els independentistes o nacionalistes o sobiranistes no volem destruir res ni anem en contra de ningú, anem a favor nostre. Volem el mateix que tenen els nacionalistes espanyols. Volem manar a casa nostra i que ningú ens digui el que hem de fer, com hem de parlar o fer ús dels nostres impostos. Volem decidir a casa nostra. Els desitgem el millor a Espanya igual que volem el millor per a la nostra nació.
  • Els territoris no paguen impostos: es cert que els paguen persones i empreses però, aquestes viuen o funcionen en un territori on utilitzen una sèrie de serveis. Resulta que paguem però no rebem l'equivalent a altres llocs. Tenim unes rodalies que fan pena per manca d'inversió. No tenim infraestructures demandades per la UE perquè no són radials, tenim un dèficit perquè aquests impostos que paguem se'n van altres territoris reben a canvi menyspreu, insults, falta de respecte i domini polític i cultural, com a persones d'un territori.
  • La economia no ha de tenir vesant política. Què els espanyols no ho fan!: deu ser per això a la meva empresa hi ha clients potencials als que els agrada el producte, decideixen compar-lo i ho desestimen en quan se n'assabenten que som catalans; mentre que nosaltres comprem en funció de la relació qualitat/preu. Deu ser per això que a l'altiplà hi ha pressions polítiques des del centre perquè els centres de decisió de les empreses se'n vagin capa allà i si cal tancar cap centre, es tanquin aquí. Deu ser per això que no es va permetre la compra d'Endesa per part d'una empresa catalana.
  • Que el model havia de ser Alemanya que de dos països n'havia fet un. Estudiï història si us plau. Alemanya era un país dividit pels vencedors d'una guerra. Per haver-la provocat. Ells es consideraven de la mateixa nació i han tornat a refer el seu territori. Com li ha dit una tertuliana, també pot tenir com a model la ex Txecoslovàquia, avui dividida de manera pacífica en la República Txeca i Eslovàquia.
  • Catalunya ha d'estar sota la marca Espanya per atraure turisme. Aquesta si que es bona. Gent que conec d'Europa i fins i tot proveïdors (que haurien d'aplicar allò de que el client té la raó), mostren un descrèdit d'Espanya total. I ara amb la crisi, encara més. No és una cosa que m'agradi, ja he dit que no estic en contra d'Espanya però actualment Espanya és descrèdit i a més, els turistes que venen vindran igualment. La marca Barcelona pesa molt.
  • El caos econòmic en cas d'independència. Si aquest senyor necessita explicacions que vagi a la pàgina del CCN i que pensi que estem a Europa i en una economia globalitzada. Els mercats es mouen i l'espanyol cada vegada té menys pes. A més, si a mi no hem compren jo no compraré als meus proveïdors entre els quals n'hi ha molts d'espanyols...

Res de nou. Tot molt típic, conegut i superat.

dimecres, 5 de gener del 2011

Les carreteres són espais comuns.


M'agrada conduir tranquil, respectant les distàncies. Crec que és el correcte no només per la seguretat dels que anem al meu cotxe sinó per la de la resta de gent que utilitza les carreteres. Per aquesta raó m'emprenya molt aquests que sembla que hagin de demostrar que són molt ràpids al volant, que s'enganxen al darrera teu i fan avançaments on no està permès, sense visibilitat, en corbes i a més, moltes vegades han de tornar al carril dret on no hi ha lloc, obligant al cotxe que fa bé les coses a frenar i deixar un espai. En certes carreteres on es mouen els cotxes del Principat d'Andorra he observat sempre que cotxes d'aquest lloc tenen tendència a aquests comportaments. Dir això és una cosa que em disgusta molt doncs no m'agrada generalitzar amb grups humans però, és el que sempre em trobo.

Eh, E6010? Tu ets l'últim. Vas avançar dos cotxes d'una tirada: el de darrere meu que estava a gairebé 100 m i el meu, en les corbes al costat del pantà d'Oliana, sense visibilitat. I és clar, venien de cara. I vas ficar-te davant meu tancant-me. Et creus molt bo al volant però assabentat d'una vegada: si no hagués frenat hauries abonyegat aquest cotxe que estimes més que la teva mare. Et creus tan bo al volant que quant em vaig queixar amb el clàxon només devies pensar en part de la meva família. Doncs si us plau, si! Fes-ho: pensa en la meva família que anava dins del cotxe. I en les famílies de tots els que veiem el risc incrementat per la teva presència.

Espero que el regal dels Reis sigui el no portar-te ningú pel davant el dia que et matis amb aquest cotxe que tant et “mola”.

Josep Català. Descansi en pau.




Ha mort en Josep Català. En un món on molta gent opina sense tenir els coneixements necessaris, i que generalment defensen unes idees establertes pel sistema, aquest científic basava les seves opinions en dades científiques i si no estaven d'acord amb les idees esteses per la societat ho feia saber encara que la gent es disgustés amb ell. El que em poses en dubte moltes coses en les que no havia aprofundit prou és el que més m'agradava d'ell. Faria falta molta gent com ell i en diferents disciplines per arreglar aquest món.