Diada 2013. Fem Via!

El Juliol de 2010 molts vam sortir al carrer pensant que érem una minoria i vam omplir demanant la independència. La felicitat de veure que alguna cosa havia canviat de manera significant es va confirmar l'any passat a Barcelona amb el centre totalment ocupat de manera pacífica i festiva.

Avui fem Via per la independència. Una cadena humana formada per gent donant-se la mà, unida, per a aconseguir la independència de Catalunya de manera pacífica i civilitzada. Tindrà un impacte important com ho demostren els habituals atacs.

Hem vist com una vegada més han intentat de canviar la finalitat: que sigui pel dret a decidir i així poder dir que la gent que hi érem en realitat no volíem la independència. Hem sentit a aquells que han convocat centenars de manifestacions sense pagar demanar que paguem. I hi ha qui aprofitant l'organització d'aquesta via vol fer la seva sense relació amb el que avui commemorem.

Continuen dient que els independentistes separem la societat i que no som demòcrates. Ho diuen aquells que no accepten la gent que pensa d'un altra manera. Els que consideren que la societat està unida quan els independentistes estem callats, quiets i submisos acceptant la seva voluntat sense dret a expressar-nos ni a decidir. Només es pot afirmar el que ells volen. Ens anomenen nacionalistes justament aquells que volen que tothom parli i pensi com la seva nació i agredeixen tot el que sigui català.

Avui hi ha gent que no hi serà a la via. Han hagut de donar-se de baixa per poder accedir a un lloc de treball on la decisió la tenen alguns d'aquests nacionalistes espanyols que parlen molt de democràcia i igualtat però, que eliminen qualsevol candidat sospitós de ser independentista.

Nosaltres tenim clar com som i el que volem. Diguin el que diguin, som un poble pacífic, respectuós i demòcrata que vol tenir el mateix que altres tenen: un estat propi. I ho celebrem d'aquesta manera, amb la gent donant-se la mà de sud a nord del País.

Molts han estat els catalans que han lluitat per la llibertat de Catalunya. Ara és el nostre torn i continuem endavant esperant aquell moment en que la Diada esdevingui un dia simplement festiu.

Moltes gràcies a tots els voluntaris que fan possible cadascuna de les activitats de lluita per la independència!

Aquest blog dóna la mà, fent cadena per la independència de Catalunya venint de "Dies de Glòria"  i cap a "El Mèlich" continuant la cadena.

Granellades de primavera II

El president d'Espanya diu que els països petits no decideixen res a Europa. Doncs tant se'ns dóna perquè ara mateix, amb la submissió a ells ni decidim ni fem res. Quan siguem independents com a mínim podrem decidir part de les polítiques que podrem aplicar aquí sense que se'n les imposin des de fora. Millor petit, lliure i sobirà que petit no reconegut, menystingut, insultat, espoliat i, en general, sotmès.

A més, per què cal decidir sempre i ser els primers i tot això? Cal decidir per altres? Tenim els catalans aquesta mentalitat que no sé si és imperialista, de superioritat o, pel contrari, una manca d'autoestima? Quan faig una cursa, he de guanyar sempre? He d'estar entre els primers o quedo allà on ho permeten les meves circumstàncies? I si quedo per la meitat soc menys feliç que aquells que han quedat entre els primers? I més important! És això una cursa on algú ha de guanyar?

BONA DIADA

Setmana emprenyadora

Font: El Punt.  Les trampes de l'estat.

Aquesta setmana m'han posat de mala llet.  Mentre uns independentistes es queixen dels altres, volen un vot nul o es dediquen a etiquetar com a botiflers els altres, els escanyols del PPSOE i les seves seccions a Catalunya (que no catalanes) es dediquen a atacar-nos per tot arreu.

Ens culpen de la prima de risc elevada pel deute de “la comunitat autònoma de Catalunya”, de pacte fiscal res de res (i CiU queda en calçotets i degradat pel seu candidat i la campanya tant penosa que ha fet), volen eliminar TV3 i ja fan veure que “intervindran” els nostres comptes.

Res de nou, el problema és la intensitat i l'atac en tots els fronts.  Economia: Obliguen a la Generalitat a endeutar-se degut al parasitisme dels impostos de Catalunya i la culpa és nostra.  Encara ens escanyaran més i ens fotran l'economia per l'aire.  Llengua: es carregaran TV3 amb l'ajut dels botiflers (aquests si) d'empreses de comunicació privades situades a Catalunya al servei d'Escanya, dirigides per ciutadans de Catalunya però de dubtós sentiment català.  Augmenten els insults a la gent que vol utilitzar la seva llengua, mostra de l'odi que ens tenen, i la menystenen.

Cap paraula sobre els AVES i aeroports escanyols sense passatgers.  Cap paraula sobre les despeses d'un Institut Cervantes que només defensa la llengua de l'imperi.  Cap paraula per les despeses d'una institució anacrònica per dret de sang (i la nissaga que ens va fer perdre la llibertat.  Si valen les herències en valen totes!).  Cap paraula sobre els nombrosos casos de corrupció del PPSOE on han desaparegut volums de diners importants.  Cap paraula sobre la televisió estatal sense publicitat i els nombrosos canals que tenen.  Cap paraula sobre les lleis del sol, que van produir la bombolla immolaria, del PP i continuades pel PSOE.  Van produir una gran quantitat de llocs de treball extra en quantitat i en el temps i que van provocar l'augment de preus i l'endeutament privat excessiu. Cap paraula sobre els seus polítics retirats a les direccions de grans empreses o a llocs europeus amb uns salaris que ja voldríem els mortals.

Si com a mínim fos veritat que les causes de la mala economia escanyola fos Catalunya, igual s'independitzarien ells de nosaltres.  Però no! en el fons saben molt bé la veritat: paràsits hipòcrites!

Tenim presa, molta presa!!!

Mai han marxat

Era l´11 de setembre de 1977
el pare treia la senyera
amb ulls plorosos cap al cel

Va dir mira aquestes barres representen tot el que tu ets
no li sortien les paraules però no calia dir res més

Temps era temps quan jo era un vailet i el pare em va ensenyar d'on sóc
i ara el guardaré, agafaré aquest sentiment i el tindré sempre dins el meu cor
seré fort seré fort
dins el meu cor

Eren temps de protesta
però ara tot és diferent
la vida sembla més tranquil·la
podem viure amb el present

Aquella gent que ens oprimia ja fa molt temps que van marxar
el pare em va dir no pateixis
que tard o d´hora tornarà

Aquesta canço de Sau m'ha recordat una frase de la meva avia quan va assabentar-se que no batejaria a la meva filla. Em va dir: “ja saps que no soc gaire creient però bateja-la no sigui pas que tornin”. Ho deia qui ha viscut la II República espanyola, la guerra, la derrota, el franquisme amb el seu nacionalcatolicisme i l'època actual.

Jo dic: Mai han marxat!  treballen en fons com molts programes d'ordinador.  Només unes mostres de les darreres setmanes:

Ataquen la nostra llengua allà on poden (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8)

i d'altres del territori (1)

Ens arruïnen (1) (2)

Ens insulten (1)

Escriuen la història a la seva manera (1) (2) 

Alguns l'anomenen neofranquisme.  S'anomeni com s'anomeni, el pitjor de tot, alguns que són de casa s'apunten a això.  Alguns que de tant en tant fan veure que són independentistes.

Si a la TV3

Dos videos relacionats amb la llengua.

Bé per Raül Agné.  Com va dir en Justo Molinero, “els catalans som excessivament educats”. Hem estat sempre una terra d'acollida i tenim experiència en rebre gent de fora. Però la nostra manera de ser “educada” ha fet que gent vinguda de fora hagi aprofitat per fer la seva cultura dominant. No sé que pensarien a un altre lloc on hem parlessin en català per ajudar-me i jo els respongués parlant sempre en català sense fer l'esforç d'aprendre la seva llengua o respectar la seva cultura. No seria jo el el maleducat?

Amb la situació a la que hem arribat no es d'estranyar que pensem en perdre aquest “excés d'educació” i passa el que passa: l'entrenador del Girona ha deixat la roda de premsa on volien que parlés en espanyol tot i haver dit que després contestaria en aquest idioma. Tot el meu suport pel Raül Agné. Poc a poc anem fent!

I continuant amb la llengua, hi ha algú a les espanyes que té clares les coses. Aquest video l'he vist al blog de la Núria i el poso aquí per augmentar la difusió (ja sé que poca gent visita aquest lloc :) però de mica en mica...