dissabte, 4 de desembre del 2010

Quin perill!!!


La vaga dels controladors implica un problema multi-dimensional que marca un abans i un després:

Primer toc d'atenció: Treballadors que perjudiquen treballadors. Una de les conseqüències és la pèrdua de la llibertat per a viatjar de molts treballadors. Ja estiguin treballant, com intentant gaudir d'unes vacances que s'han pagat a costa d'hores de treball molt més barates que les dels controladors , ja sigui per les cent mil raons que existeixen.

Segon toc d'atenció: La més que coneguda desigualtat exagerada a la societat.  Desigualtat de drets i no només entre diferents classes socials sinó també dins de la treballadora.

Tercer toc d'atenció: treballadors contra treballadors. Aquest tipus d'acció que perjudica d'altres treballadors implica afavorir els enfrontaments entre ells i que els enemics de tots s'estiguin enfoten. És cert que aquest col·lectiu té uns drets exagerats i que cal corregir-ho però el pitjor de tot és l'actitud general que adopta la gent, treballadors, de demanar la reducció de drets, siguin el que siguin: “si jo estic malament, tothom ha d'estar malament”. Estem en una societat que només es mira el melic.

Quart toc d'atenció: Hi ha una llei anomenada de prevenció de riscos laborals. Sembla clar que els límits de temps de treball i organització de les tasques estaria, en aquest cas, sota la prevenció dels riscos ergonòmics d'aquests treballadors que, a més, inclouen el perill a terceres persones. Són els especialistes en ergonomia els que haurien d'indicar quin són els horaris adequats per a aquests llocs de treball. No pot ser que es marquin per interessos de les empreses o que siguin baixos i que es facin hores extres de manera habitual.

Cinquè toc d'atenció: Els militars s'han posat per sobre de la població civil. Això hauria de ser intolerable. Hauria d'haver estat al revés. Utilitzar militars (controladors) com a civils en substitució per a garantir la llibertat de moviment. Ara tenim un civils sota jurisdicció militar. S'ha obert la caixa de Pandora: on és el límit per militaritzar la societat? Hi ha coses que saps on comencen però no on acaben. I el pitjor és que aquesta mesura ha estat aplaudida per la gent. Els hi agradaria que quan tornin a fer una vaga a la seva empresa es presentin militars per de obligar-los a treballar i si es neguen ser arrestats i acabar davant d'un jutge militar?

Això és una prova més del que he comentat altres vegades respecte al que anomenen PSOE, que avui és el PE, fa molt de temps que va canviar de costat.

[Altres proves: reunió del seu president només amb empreses grans: Les empreses que produeixen un 40% del PIB donant feina a un milió de persones (de 23 mil·lions de població activa aproximadament), quant les PIME (60% del PIB) donen la resta de la feina. I privatització d'empreses després d'aquesta reunió]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada