dijous, 6 de novembre de 2014

Una meta - molt d'esforç

Una cursa de resistència com bé indica el seu nom és llarga. Comença al kilòmetre zero i va desenvolupant-se al principi d'una manera còmoda, amb gran moral. Amb amb el pas dels kilòmetres cada vegada costa més i cal una resistència física i psíquica. Qui ha fet una marató sap que arriba un punt on a més de l'entrenament físic fet, cal una determinació mental per acabar-ho. Hi ha gent que no dubta que ha d'arribar, altres han de buscar les seves estratègies per tenir un pensament positiu. La resta es queden pel camí o acaben caminant amb cara de resignació: no seran feliços. No és el que volien.

A Catalunya estem immersos en una cursa de resistència. Hem de tenir clar que el proper 9N no deixa de ser una un punt intermedi més i que cal continuar. En aquesta cursa no sabem quan arribarem però hem de tenir clar que arribarem. És evident que quan més llarg més costós serà però, cal continuar! Tot esforç al final té la seva recompensa. Per sort, en aquest cursa hi ha estímuls externs que fan que molts dels que es miraven la cursa com a espectadors, ara s'afegeixin i donin ànims als que ja hi som. El millor és que no només està permès, sinó que és desitjable, aquesta incorporació durant tot el recorregut per arribar a la meta: arribarem tots a l'hora i tots guanyarem.


4 comentaris:

  1. Efectivament, és una cursa a la que val la pensa apuntar-se, però sobretot si no hi ha ningú que vol arribar primer. Si aconseguim arribar tots junts, crec que l'èxit està assegurat.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. L'èxit és arribar-hi tots junts. Fins i tot amb els que estan en contra.

      Suprimeix
  2. Mmmm no m’agrada corre, ho trobo avorrit. Em pots fer una metàfora amb el frontó que m’agrada més? :P

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Bé, cal continuar el punt sense cometre errades i està permès que es vagin afegint jugadors fins el punt de fer caure la paret. Val?

      Suprimeix