dijous, 28 de febrer del 2013

Carn de cavall - situacions diferents


Al supermercat demano carn de vedella picada. Agafen un tros davant meu i el posen a la picadora. Soc conscient que aquesta carn pot tenir traces de la carn de porc picada que s'ha emportat la persona que hi havia davant meu. La única manera de evitar-ho seria tenir picadores separades o netejar la picadora constantment. Però per a mi és innecessari. Aquestes mesures encaririen molt la carn i a més la presència de la carn de porc serà una mínima part que no repercutirà al preu i no afectarà a la meva cuina. I menys encara serà perjudicial doncs és carn feta per a menjar dons hi era al mateix supermercat.

El mateix passa a les empreses que elaboren productes càrnics. La gran majoria fan productes de diferents carns: porc, vedella, xai, poltre,... Encara que facin neteges entre productes sempre hi ha la possibilitat d'una petita presència d'altra carn. Per tant, no és el mateix trobar una gran quantitat de carn de cavall barrejada amb carn de vedella que trobar unes petites quantitats (traces) degut a aquesta maner de treballar. En el primer cas és frau i en el segon és no seguir un procediment estricte. De fet, Foods Standads Agency (Gran Bretanya) posa el límit en l'1% de DNA.

Podria ser aquests procediment estricte? si. Surt a compte? Possiblement, la majoria no pagaríem la carn al preu que tocaria i la petita barreja no afecta en res ni a nivell higiènic, ni de cuina ni de preu.

El problema és d'etiquetatge però és que en aquest cas no està definit. En altres casos si que està regulat i per exemple, no cal indicar a l'etiqueta que un aliment té ingredients procedents d'organismes manipulats genèticament si aquests no superen un percentatge (0,9%) degut a contaminació involuntària. En aquest cas també es podria evitar però tampoc seria viable.

Per tant, cal no confondre casos on hi ha una gran quantitat de carn de cavall amb carn de vedella i a més la carn de cavall podria no ser de cavalls criats per a alimentació, amb la presència de traces degut a la manera de treballar i amb carn bona per al consum. En el primer cas ens prenen el pel, en el segon no.

El que caldria esperar són unes fortes sancions per als estafadors i una adaptació de la legislació que permeti, com passa amb altres aspectes, una petita presència no intencionada d'altres tipus de carn apte per al consum.

2 comentaris:

  1. El pitjor del cas és que seria tan fàcil com especificar-ho. Potser no ens fa gràcia menjar carn de cavall, però això no vol dir que sigui dolenta, i entenc que ha de ser més barata, si no no adulterarien altres carns amb aquesta. Si et diuen que és cavall, tu pots triar comprar-la o no, però donen gat per llebre, aquest és el problema.

    Una altra cosa és el que dius tu, suposo que aquesta carn no és poltre criat per a l'alimentació, no en tinc ni idea, però això empitjora les coses, és clar.

    ResponElimina
  2. Xexu, la carn de cavall és tant bona per menjar com la de vedella. El preu és inferior perquè hi ha menys demanda. El tema és més complexe del que sembla. Possiblement hi ha llocs on ara sobren cavalls, ja sigui per mecanització de feines del camp o perquè la gent no pot mantenir cavalls. El problema és introduir carn de cavall no apte pel consum però si és apte és de primera.

    Un altre problema és que a les sales on es desfà la carn també s'utilitza d'altres (porc, xai) amb la qual cosa el que podem tenir són traces de diferents carns. I aquí tenim un altre problema: seguretat alimentària cultural: hi ha gent que no vol menjar carn de porc.

    ResponElimina