Al meu últim escrit parlava de que
arribat el moment molts independentistes es dediquen a perdre el
temps. Per uns només l'estelada groga, pels altres la blava; que si
no estàs o votes el meu partit ets un botifler; que si un partit no
pot ser independentista si va fer el tripartit; que una vegada va dir
A quan havia d'haver dit B que és el que esperava que quadrés amb
la independència. Ximpleries i més ximpleries que ens fan perdre
el temps. I estic parlant de la societat civil que és la que hauria
de fer alguna cosa per compensar l'apatia dels polítics. Aquestes
discussions són una de les causes que tinguem cinquanta mil
organitzacions independentistes. Ja que sembla que no es puguin
unir, caldrà coordinar-les. Però les mateixes causes que fan que
n'hi hagi tantes fa que cap persona d'aquestes pugui fer-ho per no
posar-se en contra els altres. Són així, que li farem!
En llegir la noticia de l'adhesió d'en
Josep Guardiola a la marxa per la independència que es va fer a
Lleida, se m'ha obert un fil d'esperança a partir d'una idea que
molts hem tingut. Ell podria ser la persona que coordinés els
moviments independentistes des d'una posició neutral. És un lider.
Ja ho ha demostrat!. I és considerat un heroi per molts, no només
pels èxits d'un equip de futbol, sinó per la filosofia amb la que
ho ha aconseguit. Aquesta manera de fer la podria aplicar molt bé a
aconseguir la independència. No hauria de fer por als polítics
doncs una vegada aconseguit l'objectiu principal, i esdevenir el
primer president del nou Estat lliure, amb capacitat de decidir el
seu destí, podria deixar pas a aquells que tenen altres ambicions.
És una opció amb molta
responsabilitat. Una decisió que només ell pot prendre però que
tindria el recolzament d'una àmplia majoria de la societat civil.
De fet, seria la nostra responsabilitat donar-li tot l'ajut i suport
necessari. Potser aquesta idea és una mica inconscient o demanar
massa però es que hi ha moments en que un es desespera veient que la
cosa està a tocar però, no s'arriba per manca d'unitat i vull
“aixecar-me d'hora” i que siguem “imparables”.
No ets ni el primer ni l'últim que pensa que és la persona ideal per aquesta gesta.
ResponEliminaEstic d'acord amb tu, ens cal un líder, algú que, a diferència dels que han anat sortint, no vulgui només la cadira i la glòria personal, sinó que treballi pel bé del país. Dubto molt que Guardiola sigui aquesta persona. Primerament no crec que li interessi, però també veuríem que portar un país no és el mateix que portar un equip de futbol.
ResponEliminaUn que sembla que s'ho ha pres seriosament és el Miquel Calçada, sembla que està treballant ja per aconseguir l'objectiu, i em sembla una opció seriosa si es sap envoltar de la gent convenient.
Ja veurem si ens en sortirem, però sense un líder que ens arrossegui serà més difícil.
Em sembla un perill pensar en la necessitat de líders, la veritat, feliç el poble que no els necessita.
ResponEliminaEntenc el comentari de la JÚLIA, però estic d'acord amb en JORDI i en XEXU, des del punt de vista que interpreto la paraula "líder" (com crec que fan ells) no com a persona que aglutini cap "poder" sinó com algú que molta gent pugui considerar proper i que es dediqui a treballar per trobar punts de trobada i no punts de separació... Sigui qui sigui, m'és igual, però ja trobo positiu que hi hagi qui s'ho plantegi.
ResponEliminaNúria: No, per això vaig posar que molts ho havíem pensat.
ResponEliminaXexu: el que en Pep possiblement no li interessi és precisament el que el fa bo per assumir la responsabilitat. Estic d'acord amb que en Miquel Calçada també seria un bon lider. I si ho fessin junts? El que cal és unitat i el projecte no ha d'excloure a ningú.
Júlia i Assumpta: jo prefereixo una societat sense líders en el sentit estricte. Prefereixo les decisions de grups (el més grans possibles) de persones "normals". Però per això encara li queda molt a aquesta societat. Manca molta cultura i som molts, i per solucionar aquest problema fa falta algú que tiri del carro. Quan parlo d'un lider ho faig en el sentit que diu l'Assumpta. Si preferiu és pot parlar d'un coordinador, d'un representant, del que vulgueu però algú que faci de nucli de condensació del major nombre d'independentistes possible.