Quan era petit i anava al poble del meu pare, per Pasqua, la meva padrina tenia preparades orelletes i bunyols. I, com deien allà “em feia un bon fart”, especialment d'orelletes. No em podria resistir! Tal era el record que ja fa temps que pensava en recuperar aquests dolços i, finalment, tot i que no toca, els hem fet a casa. Es poden millorar però, per ser la primera vegada han sortit prou bé i, per suposat: “m'he fet un bon fart”. Per quan toqui: més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada